Carrils bici com a la capital

per Lo Mascarat , Ulldecona, 18 de març de 2014 a les 11:39 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Carril bici d'Ulldecona Foto: Jèssica Rodrigo

Agafant com a premissa els ja més que suats: “És que la gent agafa el cotxe per anar

a pixar”, “Xica, anava pel carrer, ha passat un cotxe i per poc me fot atropellada, a tu què t'apareix?”, “La gent aparca allí on vol” o “ Avó si te desllomaràs per anar a peu”; els nostres equips de govern han recollit les queixes al peu de la lletra i han trobat una idea fantàstica on invertir els diners i en què ningú pot tindre el despropòsit de criticar-la. Equiparar els nostres pobles a nivell de Barcelona o Manhattan amb un carril bici. Qui és el degenerat que s'atrevix a fotre de volta i mitja a un carril bici?

En realitat un poble és prou menut com per anar a peu a tot arreu, el que passa és que hi ha molta gent que va nàixer cansada. Estes persones quan tenen 40 anys se n'adonen que els anys pesen en quilos i llavors sí, fan esforços tots els matins i tardes després de treballar per anar a cremar-los pels caminets. Però oco ! A comprar, a la faena i a visitar els veïns seguixen anant en cotxe. Què ens aporta anar en bici? Fem exercici, evitem emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera i així també reduïm l'efecte a l'escalfament global, els especialistes diuen que es redueix el risc d'infart, reforça les cames i que tots els veïns vegen si les tens peludes o no... L'Ajuntament d'Ulldecona als triptics que va crear per publicitar el seu carril bici fins i tot va dir que et “feia somriure” i que era “com si volesses”. Més que beneficis d'anar en bici, semblen els efectes de fumar-se un porro, però si ells ho diuen, no els hi direm que no.


 
Restes del carril bici de La Ràpita Foto: Sofia Cabanes
 
Un carril bici, a Barcelona o Manhattan, on te disputes la via amb taxistes socarrats, autobusos amb vells i vehicles que van a tota merda a la faena, potser sí que són imprescindibles per evitar que algun degenerat s'emporte algun ciclista pel davant i lluitar d'una forma esportista contra els preus abusius del transport públic. Però per a un poble o ciutat menuda en què un trajecte caminant te surt a 10 minuts com a màxim, plantegem-nos si no és exagerar una mica. Potser tenim una xarxa de transports públics que fa bastanta pena, una interconnexió precària i escassa entre pobles, però tenim carrils bici, que és un gran què! Guanyem en què si algun dia algun degenerat atropella algun ciclista pel poble pot al·legar que: “No anava pel carril bici”. Sí, hi ha gent que se pensa que els pobles on hi ha límits de velocitat a 20 km/h són circuits de Fórmula 1, i potser el problema és este. I també és cert que la millor excusa per portar les filles a escola en cotxe és l'afany de prolongar la seua virginitat. En un poble de 7.000 persones, on els pecats de la gent queden a les orelles del vicari, sempre hi pot haver algun bèstia amb la temptativa de violar-les durant un trajecte a peu de vuit minuts. Per això no es preocupen que ja existeix la GESTAPO que fa la seua faena escrupolosament a la perruqueria. O que siguen importunades i meticulosament seduïdes per algun jovenet més gran. Per això darrer tampoc cal que es preocupen, perquè quan hagen menstruat un dia els enganyaran i pensaran que estan a una innocent reunió pijama d'amigues, quan en realitat estaran dins una festa compartint saliva amb algú amb mig poble davant. I sap que és cert!

Sovint es dóna la paradoxa que els llocs d'interès es troben al casc antic, format per carrerons estrets on més d'un cotxe ha deixat empremta a les parets i on evidentment, un carril bici faria més feredat que un cavero emprenyat. Així que els carrils bici acostumen a ser acudits. Anem a posar exemples.

Si abans comentava que els carrils bici servien per reduir l'incivisme d'alguns xòfers, ni això, perquè a Tortosa, per posar un exemple, a les hores punta alguns d'ells l'aprofiten per aparcar-hi els cotxes, prop de l'escola, per no dir la infinita filera de mares que l'utilitza com a punt estratègic d'espera quan el seu fill surt de l'escola. A la comissaria dels Mossos d'Esquadra de la capital de les Terres de l'Ebre hi ha un carril bici misteriós amb un buit espacio-temporal entre la mateixa seu de la policia i el centre comercial. Diuen que allí hi anirà una urbanització i que amb este el carril bici serà una realitat (quan sortirem de la crisi), eufemisme de “preneu-vos-ho amb paciència”. Si tot segueix en el seu transcurs, abans s'inventarà una màquina de teletransportació que s'acabarà el carril. I el darrer trosset és el que baixa pel club de rem fins a la vora del riu i en què segueix el seu transucrs.  El problema és que no es pot fer servir durant quatre o cinc mesos per culpa del cabdal de riu. Bé, en realitat el riu estava abans que el carril, així que algú no va tindre massa ull. Diu la profecia que el volen continuar fins a la URV, però és una llegenda urbana.

Rotondes vulcano o xones mutandes

Antiga rotonda del Mercadona (2011), batejada per un 'artista' local com a "xona mutanda" Foto: S.C.

Un altre cas paradigmàtic és el de La Ràpita. A proposta del grup municipal del PSC-ICV format de les eleccions municipals del 2006. Es tractava d'un carril bici que connectaria gairebé tot el nucli urbà amb altres vies interurbanes, i que paral·lel a la via dels Alfacs, aniria fins al Trabucador. Estem parlant de catorze quilòmetres i un projecte valorat amb 889.140 € que s'aplicaria en dos tongades, 289.140 € inicials el 2009, i 600.000 € posteriorment. Paral·lelament al carril bici el mateix consistori va tirar endavant la que seria la seua iniciativa estrella, “les xones mutants”. Consisteixen en unes rotondes surrealistes i d'avantguarda, fetes d'adoquins de la vorera i de color gris, que estan regentades per una espècie de volcà obert al mig. La història és que una rotonda acostuma a ser rodona, però estes -o el que en queda- són ovalades i rodejar-ne una era més arriscat que fer un París-Dakar. Els busos van haver de canviar el seu recorregut perquè passar per una  xona mutanda era l'equivalent a un percentatge alt de probabilitats d'incidència. 

Primer pla d'una rotonda vulcano Foto: S.C.
 
Precisament el carril bici rodejava la xona mutanda  més conflictiva, la situada prop de l'antic Mercadona, per on hi passava més afluència de trànsit. Quan va haver-hi canvi de govern, el nou alcalde de CiU, Masdeu, va decidir aplicar-los l'ablació dels llavis majors als respectius conys per fer-los vertaderament rodons, on també s'hi van deixar un extra dels diners, i d'aquell projecte de carril bici mai més se'n va saber. Actualment hi queden alguns vestigis marcats a l'asfalt que resten com a memòria de temps passats.

Ulldecona, rebequeria post-moderna

Però el carril bici estrella, el més trencador, que frega la rebequeria post-moderna, és el d'Ulldecona. Es tracta d'un carril d'última generació, amb dos sentits, que inclou stops i fins i tot “ ceda el paso ”. Amb un pressupost de 50.000 euros el carril que es distingeix per ser d'un color roig eròtic, tirant a porno, li dóna un toc de glamur al poble. Sobre la presència del carril en sí i a n'estes altures hi circulen diverses teories. La primera és que este 2014 són Quinquennals al poble, i un grup de veïns per tal d'estalviar-se fer flors, van demanar a l'Ajuntament fer un carril bici com si d'una catifa luxosa se tractés, l'originalitat que no falte. Una segona teoria és que existia un grup d'estudiants que es dedicaven a fer campana a l'institut, i per fugir ràpid, utilitzaven les bicicletes. Així que si feien un carril bici, els tindrien millor controlats. La teoria dels malpensats és que alguna ferreteria del poble necessitava gastar pintura, així que l'Ajuntament va haver de donar-li voltes a la imaginació.

El carril bici d'Ulldecona entapissant l'esfalt d'un carrer Foto: J.R.
 
A diferència de Tortosa, Ulldecona sí que s'ha atrevit a fer passar el carril bici pel cas antic, cosa que descontrasta de forma exagerada amb l'estètica municipal, més tirant a marronosa/grisa d'humitat, ronya, cascàries i mostositats. La catifa passa just per davant de la casa de la Comanda, el primer edifici, de caràcter històric, que es va construir al que avui anomenem Ulldecona i que fins l'arribada del carril guardava un aire de respecte i solemnitat. El carril sorprèn pel seu traçat irregular en què en alguns trams fa creuaments en diagonal o girs de 90º que ni Dani Pedrosa. Naix al centre històric d'Ulldecona, al carrer Muntaner (al costat de l'Església) i arriba fins a les escoles. Normalment els carrils d'este tipus acostumen a rodejar el municipi, però en este cas s'inicia des del centre en direcció nord amb una clara referència estudiantil.

Al fons, una persona pedaleja pel carril bici d'Ulldecona Foto: J.R.
 
L'alcaldessa ja ha dit que arribarà un dia que l'ampliaran per acabar de comunicar el carril amb el Passeig de l'Estació i els ulldeconencs ja es fan la pregunta de com obraran tal miracle. Bàsicament perquè allí on naix el carril ja és un carrer estret on amb prou feines hi passa un cotxe, però és que els possibles carrers on podria continuar el carril en direcció sud són el Sant Jaume o Sant Antoni, que no és que destaquen per la seua amplitud i en què ja s'hi barallen vianants i cotxes per passar-hi. Per a més inri només cal posar-hi un carril bici. Hi ha una solució, però és més probable que ICV guanye les eleccions en un municipi de les Terres de l'Ebre que no que el bar Celedoni, que comunica la plaça de l'Església amb el carrer Goicoechea (primer carrer de la zona sud d'Ulldecona més pròxim al centre històric), deixe passar el traçat per dintre del seu local. Potser és que l'Ajuntament d'Ulldecona veu en els seus jóvens un similar a Elliot, de la pel·lícula E.T. l'extraterrestre, i que arribats a la plaça tenen la capacitat de sobrevolar els edificis per arribar on siga que vulguen recomençar el nou carril. Si més no, la bicicleta de la publicitat que repartien tenia una cistelleta inclosa, ja és un indici.

Després de tota la història, podem extreure que un carril bici a un poble és tan útil com intentar-li fer entendre un argument antitaurí a un garrulo. Tot seria tan fàcil com posar-se seriosos i multar amb més intensitat als que sobrepassen els límits de velocitat, aparquen sobre la vorera... així com fomentar la cultura de l'anar a peu i abandonar les velles tradicions d'anar en cotxe a demanar-li sal a la veïna. El problema és que els que ens han de donar exemple viuen dins d'un xassís. 

Mai fotre una moqueta sobre quitrà havia sortit tan car. A saber quants bous haguéssem pogut celebrar amb els més de 800.000 euros que havia previst La Ràpita o amb els 50.000 d'Ulldecona. I ens preguntem: Per què els nostres ajuntaments segueixen capficats en fer carrils bici?

L'única conclusió és la següent: 



Lo Mascarat

 

Participació