Maniobres de confusió per fixar un cabal encara més mínim per a l'Ebre

Mentre el ministre Cañete oferix diàleg per revisar els cabals del pla de conca, la Plataforma en Defensa de l'Ebre detecta que el text normatiu rebaixa encara més les xifres respecte a les d'abans d'entrar al consell de ministres

per Sílvia Berbís , Tortosa, 16 de març de 2014 a les 21:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de març de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'estació d'aforament de Tortosa és històricament la de referència per mesurar el cabal. Foto: Sílvia Berbís

És la penúltima sorpresa que ha dedicat el Govern espanyol a les Terres de l’Ebre, directa però no fàcil de detectar a primera vista, perpetrada en tot cas a la darrera versió del Pla de conca aprovat fa dos setmanes pel Consell de Ministres. Mentre el ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, reitera públicament la seua disposició al “diàleg” per revisar el pla de conca si ho aconsellen els informes tècnics –un compromís ben lleu, d’altra banda- la Plataforma en Defensa de l’Ebre ha detectat, després d’analitzar en profunditat la versió finalment aprovada del pla, que la xifra dels cabals ecològics contemplada en el text normatiu és encara més baixa que la que teníem present a les Terres de l’Ebre, que ja ha creat indignació: més baixa dels 106 m3/s (3.400 hm3/any) del pla abans que entrés el document al consell de ministres i més baixa dels 100 m3/s de l’anterior pla (3.154 Hm3/any), ja que se situa finalment en 95 m3/seg. (3.009 hm3/any), sempre a l’estació d’aforament de Tortosa, que és històricament la de referència.


Això és així perquè han desaparegut del text normatiu, el que s’ha de complir per llei, els anomenats cabals de crescuda, que eren les dos avingudes anuals contemplades al text anterior –i que seguixen apareixen als annexes-, una mesura, tot siga dit, que des dels sectors antitransvasament es veia més com un pretext per amplificar la xifra final dels cabals que altra cosa. Amb tot, la PDE denuncia que ja no hi són. Esta situació queda ratificada a més per les xifres que va donar Cañete després del consell de ministres, que va explicar que el Pla aprovat pel seu Govern fixa una aportació de 3.009 hm3/any a Tortosa (inferior per tant als 3.154 del pla del 98), de tal manera, va afegir que “a la desembocadura se superen els 3.400 hm3/any, en sumar-se les aportacions i els retorns de la zona del Delta”, diu la nota de premsa emesa pel Ministeri de Medi Ambient. Aquí ve el segon parany que arrodonix la maniobra de confusió que observa la PDE. 




Per tant, en este nou pla, el Govern del PP pren dos punts de referència: el de l’estació 27, situada davant el Palau Episcopal a Tortosa, com històricament –i este ha de ser el que cal tindre en compte, perquè és l’únic on hi ha mesurament real, i per poder comparar amb la situació anterior-, i ara també el que anomena Ebre a la desembocadura. El pla aporta doncs dos xifres de cabals ambientals. Curiosament, els 3.400 hm3/any als que ara es referix el Govern per a la desembocadura, perquè són els que contempla el text normatiu, són els que abans d’entrar al consell de ministres, el pla contemplava a Tortosa, amb els cabals de crescuda. Tot i que la Plataforma ha denunciat des del primer moment el “parany” del punt de la desembocadura perquè no existix físicament en l’actualitat, és un punt imaginari que sembla haver-se tret de la mànega el ministre Miguel Arias Cañete-, el pla inclou en este punt un cabal ambiental superior al que marca per a l’estació de Tortosa, entorn a un 10% major, perquè, segons el pla, recull una part de retorns dels canals i la descàrrega natural de les aigües subterrànies. Segons la PDE, “esta doble mesura és una invenció per fer veure que el cabal a la desembocadura ha augmentat respecte a l’anterior pla, quan no és així”, apunta la portaveu Susanna Abella. De la mateixa manera, especialistes com el biòleg Carles Ibáñez sosté que fins ara també existix este retorn de canals i aqüífers als que apel·la el Govern, “per tant no es pot sumar ara si abans no ho feiem, perquè sempre el punt de referència és Tortosa”. Igualment apunta que seria molt difícil que un mesurador aigües avall de Tortosa, al delta, medís el cabal, per l’entrada d’aigua de mar amb la cunya salina.

Tenint en compte doncs que la mesura que contempla com a real la PDE és la que es pren a l’estació de Tortosa, i que els cabals de crescuda han desaparegut de la part normativa del pla, la Plataforma sosté que “podem afirmar en rotunditat que el cabal proposat ara és inferior al del 2000, una afirmació que fins ara només es complia en deu mesos i ara, a part de complir-se deu mesos, també es compleix en el valor mig de l’any que es queda en 95 m3/s”.

 

Participació