Quines són les urgències del Delta?

La visió sobre les solucions que poden salvar el delta parteix de dos conceptes antagònics: les blanes o les dures, però la necessitat ja no és només trobar la clau de consens, sinó convertir el del delta en un problema de país i actuar

per S.Cabanes / S.Berbís , Delta de l'Ebre, 25 de gener de 2020 a les 09:00 |
El mar endinsant-se als arrossars a la platja de la bassa de l'Arena. | ACN
De llevantades fortes, el Delta de l’Ebre, n’ha resistit cíclicament. És un ecosistema resilient, dinàmic, que readapta la seua morfologia als embats de la natura. I este no és un fenomen nou. Els temporals de llevant han esculpit i retallat la silueta deltaica cada cop que s’han produït. La diferència respecte a fa unes dècades, però, és que abans hi havia aportació continuada de materials escopits pel riu a la desembocadura per anar moldejant una figura en creixement. Amb els embassaments, però, estos materials queden retinguts a les comportes, i sense sediments, el delta s’ha anat aprimant, perdent musculatura, s’ha anat comprimint i debilitant. L’advertiment d’entitats conservacionistes i plataformes, agreujat pel canvi climàtic i la pujada del nivell del mar, que el delta s’enfonsava, i que zones en creixement retrocedien en períodes de temps vertiginosament més curts, s’ha vist per alguns durant massa temps com una dèria ambientalista, com a molt un problema a llarg termini que no mereix la urgència d’altres de major abast o repercussió més immediata i sobre poblacions més nombroses o sectors econòmics més potents. Amb la borrasca ‘Glòria’, però, tothom coincideix a dir que s’ha produït un punt d’inflexió. Ara el delta ha exhibit impúdicament la seua fragilitat amb una llevantada excepcional que els experts avisen que cada vegada en tindrà menys, d’excepcionalitat. D’una banda, hi ha solucions? Quines? De l’altra, n’hi haurà hagut prou per a que les Administracions decideixin per fi dedicar a la zona els recursos que durant molt temps s’han destinat a prioritzar altres espais, altres sectors?. Seguirà sent el problema d’un territori perifèric, poc poblat, rural o passa a ser un problema de país?

La comunitat científica: solucions “a favor de la natura”

Hi ha un consens força generalitzat entre la comunitat científica sobre la necessitat d’aplicar mesures que vagin “a favor de la natura”. És a dir, establir estratègies per a reforçar les dinàmiques pròpies del Delta per evitar-ne la regressió i pal·liar els efectes de les llevantades que tornaran.

Nuno Caiola, investigador del programa d’Aigües Marines i Continentals de l’IRTA, apunta que “les platges han de ser resilients, amb prou amplada i en bones condicions ecològiques”, i perquè així sigui “s’han de dissenyar actuacions per restaurar les platges més debilitades”, ja sigui “aportant-hi sorra, recuperant aiguamolls i dunes, o fent una combinació de totes dues actuacions”. Tanmateix, segons l’investigador de l’IRTA, “no n’hi ha prou amb aquestes intervencions”. En este sentit, la gestió dels sediments és la clau.

Els sediments que podrien alimentar el Delta i, per tant, evitar la seua recessió ―que és de més de 10 metres anuals a l’illa de Buda―, no hi arriben perquè queden retinguts en pantans com el de Riba-Roja i Mequinensa. Abans que aquests es construïssin, al Delta hi arribaven 20 milions de tones de sediments a l’any; ara, només n’hi arriben 90.000 tones. “Fenòmens com el Glòria evidencien que cal implantar solucions que fa anys que demanem, com és la recuperació de sediments fluvials”, subratlla Caiola.

La mobilització dels sediments del riu Ebre és una de les solucions que van proposar els investigadors de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita dins del projecte Life Ebro Admiclim, i que es recullen en el document ‘Accions per al clima al delta de l'Ebre’. El projecte va concloure que caldrien almenys 1,2 milions de tones anuals de sediments perquè el Delta deixi de retrocedir. I no seria una solució costosa en termes econòmics, “segons els nostres números preliminars, no seria car, sobretot si es contrasta amb els costos no només ecològics sinó també econòmics de no fer-ho, i que són els associats a problemes com la mosca negra, el creixement d’algues per a la central nuclear, o els relacionats amb el turisme i la navegació”, conclou Caiola.
 

Pla aeri d'una construcció derruïda pel temporal a la platja de la bassa de l'Arena, al delta de l'Ebre, el 23 de gener. Foto: ACN


Campanya dels Sediments i suport institucional
Al 2015 agents de la societat civil ebrenca –amb el suport de 30 organitzacions no governamentals de l'estat espanyol- van emprendre la coneguda com a Campanya pels Sediments. Una iniciativa social encaminada a conscienciar sobre la importància de fer arribar els sediments al Delta des dels embassaments i que ha dut les seues propostes al Parlament i al Congrés dels Diputats.

Al 2016 els ajuntaments ebrencs, al 2017 el Parlament de Catalunya i al 2018 (en dos ocasions) el Congrés dels Diputats espanyol van aprovar propostes com la redacció d'un Pla de gestió integral dels sediments de la Conca de l'Ebre o la realització d'una prova pilot de transferència controlada de sediments des de l'embassament de Riba-Roja fins al Delta de l'Ebre, així com revisar els protocols d'actuació de les preses tenint en compte l'emergència climàtica, és a dir, establint condicionants ambientals.

També va ser creada una comissió tècnica, política i amb representants dels moviments socials per debatre sobre la gestió dels sediments en el marc de l'executiu català. Però aquesta comissió, reunida a la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat, només va ser convocada dos cops en dos anys al·legant que la CHE i el govern del PP estaven tancats en banda i no facilitaven ni tan sols els contractes amb les normes d'explotació de les preses de Mequinensa, Riba-Roja i Flix.

Des de la Campanya pels Sediments asseguren que en el context polític actual s’ha de fer valer tot el treball previ i per això reclamen als pressupostos de l’Estat per al 2020 una partida per redactar un Pla de gestió dels sediments de l'embassament de Riba-Roja. Este embassament rep anualment (de mitjana) dos milions de tones de sediments: els mateixos que li farien falta al Delta per mantenir-se, segons diferents estudis.
 

Un grup de curiosos observant els desperfectes que ha provocat el temporal a la platja de la Marquesa, a Deltebre. Foto: ACN


Barreres al mar
A l’altra banda hi ha els que pensen que amb les mesures “toves” no n’hi haurà prou. Existeix un sector de la població, polític –vinculat històricament a la dreta- i de la pagesia que advoca per mesures “dures”. Esculleres de contenció o un sistema de dics semblant a Holanda són algunes de les propostes que han sonat en els darrers anys.

Per a Guillem Borés, el propietari de l’Illa de Buda -un dels espais més castigats pel temporal-, “que ara baixin sediments pel riu o es facin dunes a les platges és interessant però no és suficient. La natura ha parlat i ha dit que el mar se'ns vol apoderar i si no l'aturem ho farà", ha advertit. Per Borés, totes les mesures "toves" que es proposen han de ser complementàries. "Sense impediments físics al mar no ens en sortirem, és una situació d'urgència mediambiental perquè en vint dies podem patir un altre episodi", insisteix.
"La regressió des de fa mig segle és culpa de la manca de sediments, però des de fa tres anys hi ha hagut un abans i un després. El canvi climàtic apuja el nivell del mar, hi ha temporals amb més freqüència i el seu efecte és devastador. Per tant, les solucions han de canviar, hem de canviar les propostes de reparació i prevenció", afegeix.

En una línia intermèdia es podria situar la proposta de dics intel·ligents que va proposar en el seu dia Deltebre en el marc de la Mesa de Consens pel Delta, l’últim organisme constituït per ajuntaments i les comunitats de regants amb l’objectiu de consensuar un pla d’actuació per frenar la regressió del Delta. Es tracta de situar plataformes subaquàtiques inflables que per via informàtica controlessin el desplaçament dels sediments per la línia de costa i a la vegada la protegíssim de l’embat del mar.



El conseller de Territori, Damià Calvet, ha apostat per un conjunt de mesures, altra cosa és a quina Administració li correspon pagar-les: "Al  Delta de l’Ebre cal fer-hi actuacions puntuals per a defensar-nos davant els temporals: camins de guarda, estacions de bombament, dics inflables... però també actuacions estructurals per assegurar que arribin sediments i això depèn del Govern de l'Estat", ha piulat.

El debat social
El president de la Generalitat, Quim Torra, apuntava este dimecres des de Deltebre, que cal un pla d'acció que aporte solucions per al Delta i assegurava que la Mesa de Consens és l’instrument per configurar este pla. Esta Mesa va ser creada el novembre de 2018 per les Comunitats de Regants de la Dreta i de l’Esquerra de l’Ebre i 7 Ajuntaments de la zona deltaica (Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Camarles, l'Aldea i l'Ampolla). És l’únic espai de trobada entre agents implicats per abordar solucions per al Delta que s’ha creat des que la Comissió de la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre aprovés al 2015 una proposta de cabals ambientals per al tram final de l’Ebre -en el marc del nou pla Hidrològic de Conca- que va ser tombada pel Tribunal Suprem.

Ara ja s’han alçat veus, com la de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, l’entitat que porta anys i panys reclamant sediments i més d’aigua per al riu, o més explicítament la de la CUP, però, per ampliar aquesta mesa, on no hi és representada la comunitat científica ni els moviments socials i ambientals del territori.

Caldrà conjugar de nou totes les veus, passar de les propostes -que ja hi ha hagut en les darreres dècades i que no han dut a res- a l'acció, i descartar barrabassades ja executades en altres ocasions que s'han acabat engolint el mar sense miraments. De moment, Glòria ha ressituat la necessitat d’actuar per la pervivència del Delta, cosa que com els temporals es dona també cíclicament, però haurà estat suficient la seua força per enterrar la idea de problema ambiental perifèric?. Serà el punt d’inflexió per passar a l’acció? I d'altra banda, és ja un problema de país o el sentiment de greuge amb què el “territori” traduïx la innació governamental seguirà reforçant-se? Que hagin visitat la devastació el màxim representants polítics del país i de l’Estat –alguns a deshores altres simplement sobrevolant-lo- implicarà recursos? O el delta seguirà sol, fràgil, tocat i enfonsat?.

Ara és l'últim avís per posar totes estes solucions en comú i sobretot aplicar-les, perquè de res servixen els estudis i les idees i els consensos si no s'executen.

Des del territori es reclama que el futur del delta de l'Ebre es treballe com un repte de país. El portaveu del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, acompanyat de la resta de diputats del territori, han avançat la proposta que es farà a la resta de forces parlamentàries perquè se celebri de manera urgent un ple monogràfic. "Volem que sigui una proposta d'unitat perquè tot el país entengui la necessitat d'actuació i d'impuls del Delta. És un espai singular i identitari del país però també un projecte de vida i futur i el país n'ha d'agafar consciència. La Taula de Consens recollirà tota la feina per elevar-la al màxim nivell i que hi hagi consciència nacional i acció concreta del Govern per poder-hi treballar", ha explicat Batet.




 

 

Participació