23
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
11:56h
Els investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) reclamen canvis en la gestió dels embassaments de la conca de l’Ebre i implantar solucions com la recuperació dels sediments fluvials per pal·liar els efectes de la regressió sobre el Delta de l’Ebre.
Els experts de l’IRTA asseguren que és aviat per avaluar els danys que ha provocat el temporal Glòria al Delta de l’Ebre, i demanen ser prudents a l’hora de fer-ho i “no caure en el catastrofisme”. “Cal esperar que baixe el nivell del mar per observar quina és la nova línia de costa i analitzar els processos que l’han modificat”, afirma Nuno Caiola, investigador del programa d’Aigües Marines i Continentals de l’IRTA. “El que sí que podem assegurar”, afirma, “és que les parts de la costa més malmeses seran les que estaven protegides amb esculleres; en canvi, les semi-naturals probablement hauran sofert menys danys i seran més fàcils de recuperar”, afegeix.
Per minimitzar els efectes dels temporals a la costa, “la platja ha de ser resilient, amb prou amplada i en bones condicions ecològiques”, i perquè així sigui “s’han de dissenyar actuacions per restaurar les platges més debilitades” ―la de la Marquesa i de l’Illa de Buda―, ja sigui “aportant-hi sorra, recuperant aiguamolls i dunes, o fent una combinació de totes dues actuacions”. Tanmateix, segons l’investigador de l’IRTA, “no n’hi ha prou amb aquestes intervencions, perquè la pujada del nivell del mar pel canvi climàtic i la subsidència requereixen de mesures a la conca de l’Ebre, i aquestes impliquen un canvi en la gestió dels embassaments”.
“Fenòmens com el Glòria”, subratlla Caiola, “evidencien que cal implantar solucions que fa anys que demanem, com és la recuperació de sediments fluvials”. Els sediments que podrien alimentar el Delta i, per tant, evitar la seua recessió ―que és de més de 10 metres anuals a l’illa de Buda―, no hi arriben perquè queden retinguts en pantans com el de Riba-Roja i Mequinensa. Abans que aquests es construïssin, al Delta hi arribaven 20 milions de tones de sediments a l’any; ara, només n’hi arriben 90.000 tones. Per això, una de les solucions que proposen és mobilitzar els materials retinguts als pantans. “Com menys sediments hi ha, més erosió; com més sediments acumulats hi hagi a la desembocadura, en canvi, aquests es redistribuiran quan hi haja hidrodinamismes forts com el d’aquests dies i es minimitzarà l’erosió”, apunta Caiola.
Quant als costos de restaurar el flux de sediments al Delta, afirma: “segons els nostres números preliminars, no seria car, sobretot si es contrasta amb els costos no només ecològics sinó també econòmics de no fer-ho, i que són els associats a problemes com la mosca negra, el creixement d’algues per a la central nuclear, o els relacionats amb el turisme i la navegació”.
La mobilització dels sediments del riu Ebre és una de les solucions que van proposar els investigadors de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita dins del projecte Life Ebro Admiclim, i que es recullen en el document Accions per al clima al delta de l'Ebre. El projecte va concloure que caldrien almenys 1,2 milions de tones anuals de sediments perquè el Delta deixi de retrocedir.
Pel que fa als danys sobre el cultiu de l’arròs, l’IRTA constata que el temporal ha destruït tota la infraestructura de reg i drenatges de les finques més properes al mar. “La sorra ha envaït les finques, els canals de reg estan malmesos, i hi haurà molta feina a fer per recuperar aquestes infraestructures”, afirma Mar Català, investigadora de l’arròs de l’Estació Experimental de l’Ebre, de l’IRTA. La investigadora explica que “caldrà rentar bé els camps amb aigua dolça del riu” per minimitzar els efectes de la salinització provocada per l’aigua del mar sobre els cultius.
Els experts de l’IRTA asseguren que és aviat per avaluar els danys que ha provocat el temporal Glòria al Delta de l’Ebre, i demanen ser prudents a l’hora de fer-ho i “no caure en el catastrofisme”. “Cal esperar que baixe el nivell del mar per observar quina és la nova línia de costa i analitzar els processos que l’han modificat”, afirma Nuno Caiola, investigador del programa d’Aigües Marines i Continentals de l’IRTA. “El que sí que podem assegurar”, afirma, “és que les parts de la costa més malmeses seran les que estaven protegides amb esculleres; en canvi, les semi-naturals probablement hauran sofert menys danys i seran més fàcils de recuperar”, afegeix.
Per minimitzar els efectes dels temporals a la costa, “la platja ha de ser resilient, amb prou amplada i en bones condicions ecològiques”, i perquè així sigui “s’han de dissenyar actuacions per restaurar les platges més debilitades” ―la de la Marquesa i de l’Illa de Buda―, ja sigui “aportant-hi sorra, recuperant aiguamolls i dunes, o fent una combinació de totes dues actuacions”. Tanmateix, segons l’investigador de l’IRTA, “no n’hi ha prou amb aquestes intervencions, perquè la pujada del nivell del mar pel canvi climàtic i la subsidència requereixen de mesures a la conca de l’Ebre, i aquestes impliquen un canvi en la gestió dels embassaments”.
“Fenòmens com el Glòria”, subratlla Caiola, “evidencien que cal implantar solucions que fa anys que demanem, com és la recuperació de sediments fluvials”. Els sediments que podrien alimentar el Delta i, per tant, evitar la seua recessió ―que és de més de 10 metres anuals a l’illa de Buda―, no hi arriben perquè queden retinguts en pantans com el de Riba-Roja i Mequinensa. Abans que aquests es construïssin, al Delta hi arribaven 20 milions de tones de sediments a l’any; ara, només n’hi arriben 90.000 tones. Per això, una de les solucions que proposen és mobilitzar els materials retinguts als pantans. “Com menys sediments hi ha, més erosió; com més sediments acumulats hi hagi a la desembocadura, en canvi, aquests es redistribuiran quan hi haja hidrodinamismes forts com el d’aquests dies i es minimitzarà l’erosió”, apunta Caiola.
Quant als costos de restaurar el flux de sediments al Delta, afirma: “segons els nostres números preliminars, no seria car, sobretot si es contrasta amb els costos no només ecològics sinó també econòmics de no fer-ho, i que són els associats a problemes com la mosca negra, el creixement d’algues per a la central nuclear, o els relacionats amb el turisme i la navegació”.
La mobilització dels sediments del riu Ebre és una de les solucions que van proposar els investigadors de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita dins del projecte Life Ebro Admiclim, i que es recullen en el document Accions per al clima al delta de l'Ebre. El projecte va concloure que caldrien almenys 1,2 milions de tones anuals de sediments perquè el Delta deixi de retrocedir.
Pel que fa als danys sobre el cultiu de l’arròs, l’IRTA constata que el temporal ha destruït tota la infraestructura de reg i drenatges de les finques més properes al mar. “La sorra ha envaït les finques, els canals de reg estan malmesos, i hi haurà molta feina a fer per recuperar aquestes infraestructures”, afirma Mar Català, investigadora de l’arròs de l’Estació Experimental de l’Ebre, de l’IRTA. La investigadora explica que “caldrà rentar bé els camps amb aigua dolça del riu” per minimitzar els efectes de la salinització provocada per l’aigua del mar sobre els cultius.