16
de gener
del
2020
Actualitzat
a les
10:00h
Les dues comunitats de Regants de l'Ebre han demanat ajuda al Departament d'Agricultura per poder aplicar biocides contra el llapó, les algues que col·lapsen els canals de reg, i reduir l'alt cost que suposa retirar-lo amb maquinària. Calculen que en una campanya com la passada, amb molta proliferació d'estos macròfits, han d'invertir fins a 4 milions d'euros per netejar el llapó. Demanen certificar i autoritzar l'ús de manganat potàssic o sulfat de coure. D'altra banda, la consellera Teresa Jordà s'ha compromès a mantenir el finançament o crear un nou grup ad hoc, quan expire, a l'octubre, el Pla de Desenvolupament Rural (PDR) que ha permès executar un projecte per lluitar contra el caragol maçana des de 2014.
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, s'ha reunit este dimecres amb representants de la Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l'Ebre que gestiona l'hemidelta esquerre i de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre que gestiona l'hemidelta dret per debatre diversos temes que afecten la xarxa de reg i el Delta de l'Ebre.
Com ha explicat el president de la Dreta, Josep Manel Ferré, els regants volen reduir el cost i els efectes mediambientals negatius que suposa retirar el llapó dels canals amb maquinària i per aconseguir-ho proposen combinar estes accions amb l'aplicació de biocides en moments concrets en què les algues col·lapsen la xarxa. El llapó als canals impedeix que l'aigua "corre com toca" i les comunitats de regants fan servir mitjans mecànics per retirar-lo. "Ho fem amb tractors treballant dia i nit, cremant gasoil, per aconseguir que arribe aigua a les parcel·les i puga tirar endavant la collita", ha explicat Ferré.
El dubte que ha de resoldre Agricultura és quins productes fitosanitaris estan certificats i autoritzats i amb quines dosificacions es podrien utilitzar als canals. Els Regants proposen fer-ho amb manganat potàssic o sulfat de coure. "Els volem utilitzar ben utilitzats, racionalment i amb l'autorització corresponent. No volem fer cap cosa que no puga ser", ha dit Ferré. "Els volums que utilitzaríem als canals suposaria que l'afectació que podríem tenir als conreus seria mínima i alleugeraríem la crema de gasoil, i també suposaria menys CO₂ a l'atmosfera perquè de vegades volem arreglar una cosa i en destorbem dos", ha assenyalat el president de la Dreta de l'Ebre.
El Departament ha de definir en quines condicions i quin d'estos productes efectius contra les algues es podrien fer servir. "No deixa de ser faena i diners que els distreu del cultiu de l'arròs. Trobarem solució, sens dubte. És un problema greu de manteniment i hem de veure les conseqüències d'aplicar herbicides o amb què ho podem suplir. Són gestions que hem de fer des del Departament", ha dit la consellera.
Les Comunitats de Regants han arribat a gastar en l'última campanya dos milions d'euros cadascuna per treure el llapó dels canals i desguassos. "Això desborda els pressupostos i hem de demanar diners a la gent però la gent no es guanya prou bé la vida, no hi ha alegria i també gastem gasoil com a bojos que pensem que no és un equilibri adequat", ha explicat Ferré. Estimen que amb l'aplicació dels biocides es podria reduir un 25% o 30% el cost de netejar el canal i "es reduiria la pressió econòmica de les comunitats".
Diners contra el caragol maçana
També s'ha traslladat a Jordà la preocupació perquè a l'octubre d'enguany, expira el Pla de Desenvolupament Rural que, amb el cofinançament europeu, ha permès invertir 5 milions d'euros en la lluita contra el caragol maçana des de 2015. Les comunitats de Regants de l'Ebre formen part del grup ad hoc que ha coordinat les accions però acaba a final d'any i han demanat a la consellera d'Agricultura que es mantinga "com siga" esta gestió. "Considerem que és positiva i que ha donat bons resultats", ha assenyalat Ferré. De fet, a l'hemidelta dret s'ha aconseguit contenir la plaga en unes cent hectàrees afectades, evitant que la catàstrofe de l'hemidelta esquerre es repetís.
"No hem erradicat el problema i hem d'aprendre a conviure amb esta espècie invasora però hem après molt tots i tenim clares moltes coses. Com el grup acaba, adquirim el compromís ferm d'apostar i treballar al territori contra el caragol maçana, fent un nou grup o amb fons propis. Ho estudiarem perquè tenim marge però aquí estarem", ha assegurat Jordà.
Els Regants també han convidat el Departament i el Govern a la Taula de Consens pel Delta, el 28 de gener a Sant Jaume d'Enveja. Es presentaran primeres propostes que s'han consensuat contra la regressió i l'establiment de la línia de costa deltaica i es començaran a reclamar inversions. Per millorar la gestió de llacunes i les badies costaneres també es plantejarà la proposta d'elaboració i desenvolupament d'un pla de gestió de l'aigua dolça.
La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, s'ha reunit este dimecres amb representants de la Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l'Ebre que gestiona l'hemidelta esquerre i de la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre que gestiona l'hemidelta dret per debatre diversos temes que afecten la xarxa de reg i el Delta de l'Ebre.
Com ha explicat el president de la Dreta, Josep Manel Ferré, els regants volen reduir el cost i els efectes mediambientals negatius que suposa retirar el llapó dels canals amb maquinària i per aconseguir-ho proposen combinar estes accions amb l'aplicació de biocides en moments concrets en què les algues col·lapsen la xarxa. El llapó als canals impedeix que l'aigua "corre com toca" i les comunitats de regants fan servir mitjans mecànics per retirar-lo. "Ho fem amb tractors treballant dia i nit, cremant gasoil, per aconseguir que arribe aigua a les parcel·les i puga tirar endavant la collita", ha explicat Ferré.
El dubte que ha de resoldre Agricultura és quins productes fitosanitaris estan certificats i autoritzats i amb quines dosificacions es podrien utilitzar als canals. Els Regants proposen fer-ho amb manganat potàssic o sulfat de coure. "Els volem utilitzar ben utilitzats, racionalment i amb l'autorització corresponent. No volem fer cap cosa que no puga ser", ha dit Ferré. "Els volums que utilitzaríem als canals suposaria que l'afectació que podríem tenir als conreus seria mínima i alleugeraríem la crema de gasoil, i també suposaria menys CO₂ a l'atmosfera perquè de vegades volem arreglar una cosa i en destorbem dos", ha assenyalat el president de la Dreta de l'Ebre.
El Departament ha de definir en quines condicions i quin d'estos productes efectius contra les algues es podrien fer servir. "No deixa de ser faena i diners que els distreu del cultiu de l'arròs. Trobarem solució, sens dubte. És un problema greu de manteniment i hem de veure les conseqüències d'aplicar herbicides o amb què ho podem suplir. Són gestions que hem de fer des del Departament", ha dit la consellera.
Les Comunitats de Regants han arribat a gastar en l'última campanya dos milions d'euros cadascuna per treure el llapó dels canals i desguassos. "Això desborda els pressupostos i hem de demanar diners a la gent però la gent no es guanya prou bé la vida, no hi ha alegria i també gastem gasoil com a bojos que pensem que no és un equilibri adequat", ha explicat Ferré. Estimen que amb l'aplicació dels biocides es podria reduir un 25% o 30% el cost de netejar el canal i "es reduiria la pressió econòmica de les comunitats".
Diners contra el caragol maçana
També s'ha traslladat a Jordà la preocupació perquè a l'octubre d'enguany, expira el Pla de Desenvolupament Rural que, amb el cofinançament europeu, ha permès invertir 5 milions d'euros en la lluita contra el caragol maçana des de 2015. Les comunitats de Regants de l'Ebre formen part del grup ad hoc que ha coordinat les accions però acaba a final d'any i han demanat a la consellera d'Agricultura que es mantinga "com siga" esta gestió. "Considerem que és positiva i que ha donat bons resultats", ha assenyalat Ferré. De fet, a l'hemidelta dret s'ha aconseguit contenir la plaga en unes cent hectàrees afectades, evitant que la catàstrofe de l'hemidelta esquerre es repetís.
"No hem erradicat el problema i hem d'aprendre a conviure amb esta espècie invasora però hem après molt tots i tenim clares moltes coses. Com el grup acaba, adquirim el compromís ferm d'apostar i treballar al territori contra el caragol maçana, fent un nou grup o amb fons propis. Ho estudiarem perquè tenim marge però aquí estarem", ha assegurat Jordà.
Els Regants també han convidat el Departament i el Govern a la Taula de Consens pel Delta, el 28 de gener a Sant Jaume d'Enveja. Es presentaran primeres propostes que s'han consensuat contra la regressió i l'establiment de la línia de costa deltaica i es començaran a reclamar inversions. Per millorar la gestió de llacunes i les badies costaneres també es plantejarà la proposta d'elaboració i desenvolupament d'un pla de gestió de l'aigua dolça.