«Hem de conèixer el producte però també tot el que hi ha darrere»

Cristina Pedret Crespo (1989) és ramadera de Móra d'Ebre, i gestiona una explotació de 300 cabres lleteres de la raça murciana-granadina. Està integrada a l'Associació de Dones del Món rural i a més, és membre de l'Associació de Ramaders de Cabrum de Catalunya. Ha estat una de les protagonistes de la campanya publicitària de la Generalitat de Catalunya per consumir productes de proximitat i ajudar al sector primàri del país.

Què ha suposat per a tu protagonitzar la campanya de promoció del sector primari de Catalunya?

Una experiència molt bona, no em podia imaginar mai que fos tant amplia, ho tornaria a repetir, em vaig sentir molt còmoda i això que al principi tenia molts nervis. Orgullosa de què hagen comptat amb mi per fer esta campanya que tant significa per a tothom qui ens dediquem a este sector.

Com se sent una ramadera de Móra quan es veu tot el Nadal en un anunci de la televisió ?

Quan vaig començar a veure'm per totes les xarxes socials, televisió, autobusos, cartells per les parades i per les ciutats em va sobtar moltíssim, no m'ho acabava de creure, però tot per a bé, m'ha encantat. Sobretot veure la nostra consellera Teresa Jordà amb el meu cartell en mà, emocionant!

El "No em toquis els ous" t'ha tocat molt la "moral" pel poble? Com s'ho han agafat els veïns de Móra?

La millor frase que em podia tocar!! La gent no para d'enviar-me missatges amb imatges que veu per tot arreu i felicitant-me perquè també els hi fa tanta il·lusió com a mi veure com una noia del teu poble que coneixes a cada pas hi ha una imatge o surt per la televisió. Molta gent quan vaig caminant per Móra en lloc de cridar-me pel meu nom em diu: "no em toquis els ous" i em fa molta gràcia perquè a la vegada també veig que d'alguna manera ha arribat a la gent.

Quan vas decidir dedicar-te a la ramaderia? Va ser quelcom vocacional o la vida t'hi va portar?

El meu sogre tota la vida ha tingut animals i a mi sempre m'han agradat. Al cap d'uns anys d'estar amb el meu home vam decidir muntar la nostra pròpia granja. Jo treballava d'auxiliar d'infermeria i ell era qui passava la majoria del temps cuidant els animals. A poc a poc, em vaig anar introduint fins que jo vaig decidir incorporar-me al sector ramader, ja que veia que se'm donava bé i m'apassionava. Fa uns 8 anys que m'hi dedico i 4 anys que m'hi  dedico al 100%. La meua parella treballa a l'estranger i porto tota sola la granja, amb ajuda del meu sogre que és qui m'ensenya i a qui li dec tot el meu aprenentatge i paciència que té amb mi en estos anys i el que encara em queda per aprendre, intento fer cursos i participar en tot el que puc per poder formar-me encara més i poder créixer. Perquè a banda del meu treball també sóc mare d'un nen de 7 anys.

Com neix i fruit de quina necessitat l'Associació de Dones del Món rural a les Terres de l'Ebre?

L'associació es va formar per un grup de dones que es van conèixer en una escola agrària i van fer un viatge al País Basc per conèixer la potència de l'associacionisme de la dona rural basca, es va veure com era d'important l'apoderament i l'associacionisme femení en aquella regió i a poc a poc amb un grup de whatssap i les xarxes socials vam anar creixent, fins a arribar on som ara. Llavors com som tantes dones arreu del grup de Catalunya, vam decidir muntar el de les Terres de l'Ebre perquè estem molt a prop però no ens coneixíem la majoria.

Quin perfil de treballadores de la terra en formeu part?

És un grup de dones rurals de Catalunya, principalment ramaderes i pageses, que vetllem per donar visibilitat a la nostra feina, defensar els nostres interessos i necessitats, crear sinèrgies i millorar la igualtat d'oportunitats del sector. Som la veu de les dones que treballem al sector agrícola-ramader, que constituïm un pilar molt important de l'economia nacional catalana.

Quins avantatges té el treball en xarxa entre dones i més en el món rural?

Els avantatges són molt bons per totes nosaltres perquè ens donem a conèixer i així també coneixen el nostre producte. D'esta manera també animem aquelles dones que ens veuen i se senten identificades amb nosaltres a formar-hi part i a compartir experiències, vivències i poder créixer per poder fer més força a l'hora d'enfrontar-nos a situacions complicades. Com va dir una companya de l'associació i ho comparteixo igual: em sentia sola, però em vaig adonar que érem moltes.

Una de les finalitats de la campanya publicitària és connectar el món rural amb l'urbà a travès del consum de productes del camp. Realment, tots dos mons viuen tan allunyats o hi ha més sinèrgies de les que pensem?

Vivim més allunyats del que ens pensem però a tots els nivells. Parlant des de la meva experiència, la majoria de gent del meu poble sap a què em dedico però fins aquí, realment no saben el que tenen al costat de casa, desconeixen totalment el producte que puc oferir. Per exemple algú que va a un restaurant i demana un cabrit no sap d'on és i potser aquell cabrit és de la meva granja. Doncs si això passa a un poble menut imagina't a la gran ciutat. Hem de conèixer el producte però també tot el que hi ha darrere. Com diu a la campanya "entre aquest producte i tu hi ha una dedicació de pagesos i ramaders locals que fan possible que tu mengis productes frescos, de qualitat i proximitat".

Utilitzes molt les xarxes socials per poder viure de la ramaderia?. Ets una ramadera 2.0?

M'agraden les xarxes socials i comparteixo bastantes coses del meu dia a dia amb el sector. M'agrada compartir el que faig perquè em sento privilegiada i orgullosa de la meva feina.

Quina opinió tens de les cooperatives de consum?

Penso que no s'ha de parar de crear coses per beneficiar al sector.

Són un bon instrument per menjar producte de qualitat?

Intenten fer un consum responsable i buscar productes de qualitat, així que crec que són un bon instrument.

Com a dones del sector primari encara sentiu alguna discriminació pel sol fet de ser-ho?

Contínuament i moltes vegades la gent no se'n adona però ens discriminen molt. Pareix que per ser dona i que et dediques a este sector hages d'estar sempre demostrant més que altres que pots fer aquella feina ben feta i em fa molta ràbia. És com si desconfiéssen que una dona puga tirar endavant amb tot, però cal confiar en una mateixa i saber que podem amb això i molt més. Em sento constantment la frase de: "treballes com un home o fas feina d'home". Això em fa ràbia perquè no és així, sóc una dona, treballo del que m'agrada i no hi ha enlloc escrit que esta feina només la puga fer un home.

Us empodera la connexió amb la natura i el camp?. Què t'aporta com a dona i quina petjada hi dixes?

Realment el paisatge crec que el creen la gent que es dedica a la pagesia, si no es treballa el camp es perdrà el paisatge. És molt bonic fer fotografies quan és la floració, els cirerers estan carregats, les cabres pasturen i netegen els boscos... Però quanta dedicació hi ha? Què és el que veuríem si no hi fos tot això? Realment crec que sí que hi ha una connexió molt forta amb l'entorn.

Realment, veus què teniu un altre tarannà respecte al pagès/ramader home?

Si, com ja he dit abans les dones sempre hem de demostrar més en este sector, però tot això a poc a poc va canviant, cada vegada veus més dones que s'incorporen, vas a reunions i cursos i ja no som una o dos les que hi assistim i això agrada, és senyal que la cosa va canviant. De moment tenim un punt a favor i és que tenim una consellera i ella ens entén com a dona que és.

Què és l'associació de Ramaders Cabrum de Catalunya de la qual en formes part?

És una associació formada per ramaders de Catalunya que ens dediquem al sector del cabrum lleter on volem mantindre este vincle que tenim en comú. L'associació compta amb un servei tècnic especialitzat de veterinaris que visiten les explotacions per assessorar el ramader en tots els aspectes. Es realitzen jornades i conferències sobre temes d'interès i actualitat on també compartim experiències, cursos, normatives...

Com desmuntaries la premissa als que diuen que consumir productes locals resulta més car?

Amb el menjar sempre es miren els preus quan hi ha un gran treball darrere, però amb els hobbies o coses de lleure no tant...

A qui afavorim consumint productes de proximitat?

Ens afavorim tots, des qui consumix el producte fins a arribar al ramader, pagès o peixater que fa que aquell producte siga de qualitat.

Què és el Canal Aliments en Xarxa?

Consistix a organitzar de manera col·lectiva tant la recollida d'aliments com el seu repartiment i així crear vincles de confiança, s'aprofiten i es gestionen uns aliments sobrers que si no anirien a parar a les escombraries malgrat trobar-se en bon estat.

Com es pot ajudar a la Ribera d'Ebre després dels moments tan difícils que vau passar amb els incendis? Com a ramadera que coneixes de primera mà les necessitats de la comarca que demanaries a la gent del Territori?

Va ser molt dur mirar la televisió i veure com el foc feia aquelles malmeses. Plorava per la situació que s'estava vivint i veure aquell pobre ramader que ho havia perdut tot. Posar-me en aquella situació i pensar que si em passés a mi no sé si aixecaria el cap... Per sort es va engegar una campanya on vam participar molta gent per ajudar a tots els afectats i a poc a poc anem rebrotant.

Crec que a la gent no se li pot demanar res més perquè tothom poc o molt ha patit la situació i ha ajudat amb el que ha pogut. El que demano és que no s'obliden de la gent de les Terres de l'Ebre mai, perquè també existim, no només quan passen desgràcies.