23
de desembre
del
2019
Actualitzat
a les
19:20h
El Govern crea dos empreses públiques per gestionar els hospitals de Reus i Móra d'Ebre, fins ara governats per organismes municipals de Reus. És el tram final d'una operació "bastant complexa", segons fonts de la Generalitat, per tal de prendre el control dels dos centres hospitalaris, ja que depenien d'un entramat d'empreses municipals. El traspàs comporta la creació de dos entitats de dret públic -una anomenada Salut Terres de l'Ebre i l'altra, Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp. Amb esta decisió, la Generalitat pretén enfortir la viabilitat dels centres que necessitaven més solidesa per afrontar els reptes de futur del sistema sanitari públic. L'acord ha rebut llum verda este dilluns de la Generalitat i també de l'Ajuntament de Reus.
El traspàs de la gestió suposa la creació d' estes dues entitats de dret públic: Sant Joan de Reus-Baix Camp i Salut Terres de l'Ebre. La primera gestionarà el centre hospitalari reusenc i també la primària de la zona (Almoster, Argentera, Botarell, Cambrils, Duesaigües, Montbrió del Camp, Riudecanyes, Riudoms, la Selva del Camp, l'Hospitalet de l’Infant, Masboquera, Masriudoms, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Vinyols i els Arcs); i la segona empresa es farà càrrec de l'Hospital de Móra d'Ebre.
En els propers dies es materialitzaran totes les cessions d'actius i passius i els procediments jurídics pertinents que comencen amb la signatura d'un conveni entre les parts, un cop la Generalitat ja ha creat les dues empreses públiques. Així, podria assumir-ne el control a partir del gener del 2020. Per la seva banda, el ple de Reus, en sessió extraordinària, també ha donat llum verda al traspàs de la gestió, amb els vots a favor de l'equip de govern -JxCat, ERC i Ara Reus- i Cs, els vots contraris del PSC i l'abstenció de la CUP.
L'aprovació al ple de Reus
En el ple pel traspàs de la gestió del Sant Joan, el PSC i la CUP han recelat d'aquesta operació "de rescat", culpant el consistori de la mala gestió de l'hospital, inaugurat el 2010, durant el mandat socialista, en un nou edifici "faraònic", "infrautilitzat" i "deficitari". El regidor de Salut, Òscar Subirats, ha dit que l'acord no suposa cap "pèrdua de serveis" ni "d'influència" i que beneficiarà la ciutat. Segons fixa el conveni, se cedirà l'edifici de l'hospital i se subrogaran tots els treballadors amb els mateixos drets i condicions. "No hi ha risc, no hi ha perill", ha garantit el regidor.
Subirats ha iniciat la seva exposició justificant les "presses" en la negociació del traspàs, enllestida just aquest 18 de desembre. El regidor ha insistit que no s'ha fet a "corre-cuita" donat que és fruit d'una "negociació que ha durat més de tres anys i en un context polític complex". A partir d'aquí, Subirats ha desgranat els punts del conveni regulador de les diferents operacions i actuacions entre la Generalitat i l'Ajuntament de Reus i la creació de les entitats de dret públic, posant d'exemple el traspàs fet recentment a l'Hospital Sant Bernabé de Berga.
D'una banda, la Generalitat comprarà la societat Sant Joan de Reus i les accions de Gecohsa es transmetran de manera gratuïta a la societat Salut Terres de l'Ebre. Per una altra banda es dissoldrà la Fundació Sagessa Salut per passar la seva activitat sanitària a la nova societat que gestionarà l'hospital i, l'activitat social, a les entitats del sector públic de l'Ajuntament. Se cedirà l'edifici de l'hospital a la Generalitat, que se "segregarà" en l'aparcament soterrani -que seguirà gestionant el consistori reusenc-, i l'immoble -en mans de la nova entitat de dret públic.
El debat: capacitat d'influència i llocs de treball
Segons Subirats, es tracta de la "devolució" d'una competència de la qual n'és titular el CatSalut i que l'acord arriba quan es donen "les millors circumstàncies" per a Reus. Socialistes i cupaires, però, han retret que, amb el canvi, l'hospital "perdi" el concepte d'"universitari", i que el consistori "es fulmini" els organismes municipals per ser incapaç de gestionar. Els preocupa la pèrdua de capacitat d'influència. "Ara serem una gota més dins del CatSalut, la nostra capacitat d'influir quedarà diluïda", ha dit la regidora socialista Sandra Guaita.
"Una gota no ho serem mai perquè tenim el millor equipament; Reus segueix sent al mapa, hi tenim molt a dir", ha respost el regidor de Salut. On Subirats, però, ha fet especial èmfasi ha estat en la subrogació dels treballadors amb els mateixos drets i condicions i garanteix "noves oportunitats en la seva carrera professional". El PSC i la CUP, però, desconfien de les promeses d'"operacions estructurals més eficients" i "optimització de recursos" per al Sant Joan i que això acabi repercutint, negativament, en els 2.420 treballadors actuals.
"No es tracta d'una voluntat de que se subroguin; diem que se subrogaran", ha respost amb fermesa el regidor. Als dos partits tampoc els convenç que es busqui enfortir el paper de l'hospital com un dels centres de referència del territori i que es fomenti el treball en xarxa, quan, d'entrada, s'entén que ja s'estava en aquest camí. "Segueixen ancorats en la visió que des d'un municipi es pot gestionar l'atenció sanitària", ha etzibat Subirats. "Ho fem per la situació econòmica, pel futur dels professionals i per la qualitat assistencial", ha conclòs.
El traspàs de la gestió suposa la creació d' estes dues entitats de dret públic: Sant Joan de Reus-Baix Camp i Salut Terres de l'Ebre. La primera gestionarà el centre hospitalari reusenc i també la primària de la zona (Almoster, Argentera, Botarell, Cambrils, Duesaigües, Montbrió del Camp, Riudecanyes, Riudoms, la Selva del Camp, l'Hospitalet de l’Infant, Masboquera, Masriudoms, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Vinyols i els Arcs); i la segona empresa es farà càrrec de l'Hospital de Móra d'Ebre.
En els propers dies es materialitzaran totes les cessions d'actius i passius i els procediments jurídics pertinents que comencen amb la signatura d'un conveni entre les parts, un cop la Generalitat ja ha creat les dues empreses públiques. Així, podria assumir-ne el control a partir del gener del 2020. Per la seva banda, el ple de Reus, en sessió extraordinària, també ha donat llum verda al traspàs de la gestió, amb els vots a favor de l'equip de govern -JxCat, ERC i Ara Reus- i Cs, els vots contraris del PSC i l'abstenció de la CUP.
L'aprovació al ple de Reus
En el ple pel traspàs de la gestió del Sant Joan, el PSC i la CUP han recelat d'aquesta operació "de rescat", culpant el consistori de la mala gestió de l'hospital, inaugurat el 2010, durant el mandat socialista, en un nou edifici "faraònic", "infrautilitzat" i "deficitari". El regidor de Salut, Òscar Subirats, ha dit que l'acord no suposa cap "pèrdua de serveis" ni "d'influència" i que beneficiarà la ciutat. Segons fixa el conveni, se cedirà l'edifici de l'hospital i se subrogaran tots els treballadors amb els mateixos drets i condicions. "No hi ha risc, no hi ha perill", ha garantit el regidor.
Subirats ha iniciat la seva exposició justificant les "presses" en la negociació del traspàs, enllestida just aquest 18 de desembre. El regidor ha insistit que no s'ha fet a "corre-cuita" donat que és fruit d'una "negociació que ha durat més de tres anys i en un context polític complex". A partir d'aquí, Subirats ha desgranat els punts del conveni regulador de les diferents operacions i actuacions entre la Generalitat i l'Ajuntament de Reus i la creació de les entitats de dret públic, posant d'exemple el traspàs fet recentment a l'Hospital Sant Bernabé de Berga.
D'una banda, la Generalitat comprarà la societat Sant Joan de Reus i les accions de Gecohsa es transmetran de manera gratuïta a la societat Salut Terres de l'Ebre. Per una altra banda es dissoldrà la Fundació Sagessa Salut per passar la seva activitat sanitària a la nova societat que gestionarà l'hospital i, l'activitat social, a les entitats del sector públic de l'Ajuntament. Se cedirà l'edifici de l'hospital a la Generalitat, que se "segregarà" en l'aparcament soterrani -que seguirà gestionant el consistori reusenc-, i l'immoble -en mans de la nova entitat de dret públic.
El debat: capacitat d'influència i llocs de treball
Segons Subirats, es tracta de la "devolució" d'una competència de la qual n'és titular el CatSalut i que l'acord arriba quan es donen "les millors circumstàncies" per a Reus. Socialistes i cupaires, però, han retret que, amb el canvi, l'hospital "perdi" el concepte d'"universitari", i que el consistori "es fulmini" els organismes municipals per ser incapaç de gestionar. Els preocupa la pèrdua de capacitat d'influència. "Ara serem una gota més dins del CatSalut, la nostra capacitat d'influir quedarà diluïda", ha dit la regidora socialista Sandra Guaita.
"Una gota no ho serem mai perquè tenim el millor equipament; Reus segueix sent al mapa, hi tenim molt a dir", ha respost el regidor de Salut. On Subirats, però, ha fet especial èmfasi ha estat en la subrogació dels treballadors amb els mateixos drets i condicions i garanteix "noves oportunitats en la seva carrera professional". El PSC i la CUP, però, desconfien de les promeses d'"operacions estructurals més eficients" i "optimització de recursos" per al Sant Joan i que això acabi repercutint, negativament, en els 2.420 treballadors actuals.
"No es tracta d'una voluntat de que se subroguin; diem que se subrogaran", ha respost amb fermesa el regidor. Als dos partits tampoc els convenç que es busqui enfortir el paper de l'hospital com un dels centres de referència del territori i que es fomenti el treball en xarxa, quan, d'entrada, s'entén que ja s'estava en aquest camí. "Segueixen ancorats en la visió que des d'un municipi es pot gestionar l'atenció sanitària", ha etzibat Subirats. "Ho fem per la situació econòmica, pel futur dels professionals i per la qualitat assistencial", ha conclòs.