«El distintiu 'Vila Marinera' ens permet reforçar el posicionament de les Cases com a destí turístic»

El regidor d'Alcanar Jordi Monfort, responsable de les àrees d'Hisenda, Turisme, Empresa, Comerç, Indústria, Comunicació i Agricultura fa balanç en esta entrevista del Programa de Competitivitat Empresarial, un dels principals projectes que ha impulsat des de les seues carteres en els darrers 4 anys. També aborda temàtiques com l'impuls turístic de les Cases d'Alcanar, l'estat del sector citrícula, el futur industrial i els pressupostos del 2020. 

Enguany ha sigut el quart any que s'ha dut a terme el programa de competitivitat empresarial. Un projecte encaminat a la millora de competències i a la inserció laboral. Quin balanç en feu?

Com hem explicat diverses vegades, este és un projecte del que n'estem molt satisfets, propi d’un ajuntament molt més gran que el nostre, per tot el que suposa. L’hem anat fent créixer poc a poc, madurant-lo molt, i això es nota. De fet, a finals d’este 2019, seran més de 1200 les persones que hauran passat pel Programa durant estos quatre anys, que no són poca cosa. Per descomptat, ara toca valorar l'edició d'enguany i acabar de dissenyar l'oferta del proper, intentant satisfer noves necessitats i incorporant propostes que han anat sorgint de les diferents formacions que hem organitzat durant l'any. Realment, suposa un esforç important impulsar un projecte així i mantenir el nivell cada any, però resulta gratificant veure com la gent respon i el valora cada vegada més.
 
Una de les novetats d'enguany en el Programa ha estat la millora del sistema d'inscripcions a través d'internet. En què ha consistit?

Si! Enguany, hem posat en funcionament una plataforma online mitjançant la qual les persones que es registren com a usuàries del sistema poden accedir a tota l’oferta formativa del Programa de Competitivitat i inscriure-s’hi de manera totalment autònoma. Però no només això, esta plataforma ens permet interactuar d’una manera més eficient i ràpida amb les persones usuàries del servei, en la gestió de les ofertes de feina i en el seu seguiment i procés d’acompanyament i, alhora, dóna una major autonomia als usuaris i usuàries per gestionar els seus currículums i perfils professionals, etc.  En definitiva, ens permet fer més, millor i més ràpid i, sobretot, arribar a més gent.
 
En què heu centrat l'oferta formativa d'este 2019?

Hem classificat les formacions en cinc àrees diferents: Seguretat i salut laboral, habilitats interpersonals i directives, màrqueting i màrqueting digital, comerç i citricultura. S'han prioritzat les accions formatives centrades en les habilitats personals, interpersonals i directives per tractar-se de formacions transversals que repercuteixen positivament en l'àrea personal i professional de les persones i que van adreçades a tots els públics. Tanmateix, el programa aposta clarament des dels seus inicis per les formacions relacionades amb el màrqueting i el màrqueting digital.
  

"el curs Bàsic de seguretat i prevenció de riscos laborals en l'explotació agrària contribueix a conscienciar i millorar les condicions de treball al camp i, en definitiva, a la professionalització del sector agrari"

Entre les àrees de formació que heu abordat, una de les novetats d'enguany ha estat el curs Bàsic de seguretat i prevenció de riscos laborals en l'explotació agrària. Per què vau decidir impulsar-lo?

Bé, esta és una formació molt nova que mai s'havia impartit a les nostres comarques i que considerem que s'ha de tenir en compte de cara als propers anys. És una formació que contribueix a conscienciar i millorar les condicions de treball al camp i, en definitiva, a la professionalització del sector agrari, que és un dels grans objectius del Programa de Competitivitat i una de les principals línies estratègiques del nostre Pla de Govern quan a agricultura i desenvolupament local.
 
Enguany també s'ha obert una línia de formació interna per als treballadors de diferents àrees de l'Ajuntament. En què ha consistit?

Si. Més enllà de les facilitats que hem vingut donant des dels inicis del Programa perquè el personal de l’Ajuntament es pugue beneficiar de les diferents formacions que organitzem, vam pensar que resultaria interessant proposar diverses accions dirigides a grups específics de treballadors per tal de millorar aspectes del seu treball. En este sentit tot el personal de l'Ajuntament s'ha format en protecció de dades i en l'ús de llenguatge no sexista, i els treballadors de la Brigada Municipal d'obres i serveis han rebut una formació específica per a este col·lectiu d'atenció ciutadana i imatge corporativa.

Cal dir que la resposta dels participants a estes formacions ens ha sorprès gratament en tant que estes accions han contribuït a que, ara, siguen els propis treballadors qui demanen més formacions...

De cara al 2020, tenim previst engegar un pla de formació interna, en què hi estem treballant per tal de prioritzar les àrees a treballar en cadascun dels Departaments.
 
També heu posat èmfasi en potenciar la formació d'aquella gent que treballa a l'Ajuntament mitjançant programes de Col·laboració Social per millorar les seues capacitats. Com ha anat?

Pensem que és molt important que la gent que treballa amb nosaltres mitjançant contractes de Col·laboració Social puga aprofitar este període per adquirir noves competències i millorar la seua ocupabilitat. Esta és una bona manera d'ajudar a que els col·laboradors socials, una vegada acaben la seua etapa a l'Ajuntament, puguen reincorporar-se al mercat laboral amb més facilitat.  A banda, cal dir que, en general, estes formacions són ben rebudes pels col·laboradors i col·laboradores que, cada vegada més, les valoren i les perceben com a útils.  Per tant, creiem que estem avançant en la direcció adequada.
 

"L'any que ve incorporarem formacions relacionades amb la cuina"

I de cara al 2020 què heu preparat sobre el programa de Competitivitat Empresarial? Hi haurà novetats?

En estos moments estem valorant les diferents propostes per tal de configurar el Programa del proper any, però podem avançar que continuarem treballant en les mateixes línies que l'any anterior i que n'encetarem una de nova, la cuina, en la que inclourem un parell de formacions. Tot i així, les àrees de més pes del Programa continuaran sent les habilitats interpersonals i el màrqueting.

 
Pel que fa a Turisme. Recentment Les Cases d’Alcanar, juntament amb la Ràpita i l’Ametlla de Mar, ha aconseguit el distintiu de “Vila Marinera”, com ho valoreu?

És una gran noticia tant a nivell de poble com a nivell del Territori. Gaudir d'este distintiu ens permet reforçar el posicionament de les Cases com a destí turístic associat a tot allò que evoca el concepte de Vila Marinera i, a més, ens permetrà accedir a uns recursos i una xarxa de comercialització tant potent com la de l'Agència Catalana de Turisme. Crec que este segell reflexa la faena feta durant el darrer mandat i sense la qual, hauria estat impossible aconseguir-lo. Parlo de tot el què hem fet, mà a mà, amb el Col·lectiu Gastronòmic i que ens ha permès fer un salt qualitatiu enorme en l'organització i la promoció de les diferents Jornades Gastronòmiques que celebrem al cap de l'any, o amb la Confraria de Pescadors, el Club Nàutic o la resta d'empresaris turístics amb qui, poc a poc, hem anat teixint complicitats per emprendre nous projectes.

També de la faena feta a nivell d'Urbanisme, que ha permès elaborar un Pla Director per preservar la façana marítima de les Cases o endreçar i regular les terrasses dels establiments del Passeig Marítim o millorar l'accessibilitat a les platges i a tot el nucli en general; o a nivell Mediambiental, millorant la gestió i el sistema de recollida d'escombraries per tal de reduir les molèsties als veïns i veïnes gaudint, alhora, d'un municipi més sostenible, endreçat i net. En definitiva, una bona dosi de treball transversal que van ser molt tingut en compte en l'avaluació de la candidatura i que ha fet possible complir amb tots els requisits demanats per accedir a esta acreditació. 
 
Precisament a les Cases, l'agost del 2018 va obrir l’Alberg dels Josepets. Quin balanç en feu del seu funcionament?

Amb la perspectiva que ens dóna este any de funcionament, crec que hem d'estar més que satisfets. Malgrat que la posada en funcionament d'este tipus d'equipaments no és fàcil en un municipi on, d’entrada, no hi ha una demanda consolidada d’allotjament d’estes caracterítiques ni un sector turístic molt desenvolupat, s’ha de dir que les xifres d’ocupació han estat molt positives, especialment, durant els mesos d’estiu, en plena temporada alta. Per suposat, encara queda moltíssima faena per fer, especialment per allargar esta demanda més enllà de la temporada alta, és a dir, desestacionalitzant-la, i en això ens centrarem els propers anys. No obstant, cal afegir que era bàsic per a les Cases disposar d’una oferta d’allotjament que ens permetés la possibilitat d’oferir este servei al visitant i alhora d’altres que difícilment tenen cabuda en estades d’un sol dia. Estem convençuts que, a mitjà termini, l’efecte que tindrà sobre el sector turístic i sobre l’economia de les Cases en general serà molt important.
 

"més enllà de les limitacions i les nostres possibilitats, no ens val qualsevol model hoteler"

Caldria ampliar l’oferta d’allotjament ja siga d’este tipus o hoteler a la costa d’Alcanar?

Òbviament, disposar d’una major oferta hotelera al municipi, ja siga a la costa o a l’interior, suposaria un impuls important per al sector turístic ja que permetria fixar una major demanda de serveis i generaria oportunitats de negoci en diferents àmbits. No obstant, cal ser realista i entendre on estem i com funciona el sector. I, més enllà de les limitacions i les nostres possibilitats, no ens val qualsevol model hoteler.

D’altra banda, cal tenir present que Alcanar disposa d’una oferta de càmping important, que és una altre segment de mercat molt a tenir en compte i que no podem menystenir. Els darrers temps, molts d’estos establiments estan fent inversions importants per adaptar-se a les noves necessitats dels clients i diversificar la seua oferta d’allotjament. Així mateix, també disposem d’una oferta molt àmplia d’allotjaments d’ús turístic que, d’alguna manera, permet atenuar la falta de places hoteleres, per bé que, és evident, no és un substitut. En qualsevol cas, hem de fer un esforç, entre tots, per promoure un model turístic de qualitat, ben enfocat i compatible amb un model de desenvolupament sostenible, ja siga mitjançant noves places hoteleres, de càmping o habitatges turístics.
 
 

"​La problemàtica del cítric és enormement complexa i difícil de resoldre. Estructural i endèmica"

Pel que fa a Economia i sectors productius. Al mes de març d’este 2019 l’Ajuntament, juntament amb representants del sector citrícola, us vau reunir amb el secretari d’Estat d’Agricultura per traslladar-li la greu crisi que pateix el sector. Des d’aleshores, en quina situació es troba el sector citrícola al municipi?

En general, unes condicions climàtiques adverses, de poca pluja i falta de fred, combinades amb la sobreproducció de l’any passat, ha fet que la collita d’enguany s’hage vist reduïda fins a gairebé la meitat del que seria normal. Este fet, ha suposat un repunt del preu del cítric molt important respecte a campanyes anteriors -multiplicant per 5 i 6 vegades els de la passada-. Evidentment, això ha suposat una alenada d’aire per als productors que han vingut encadenat moltes campanyes seguides de preus baixos, moltes vegades, fins i tot, per baix del cost producció. 

No obstant, cal entendre la present campanya com a excepcional, fruit d’unes circumstàncies molt concretes que difícilment es repetiran.  Per això, cal no distreure’s de les reivindicacions i les demandes que, fa poc menys d’un any, traslladàvem al Secretari d’Estat i a la Consellera d’Agricultura i que també vam fer arribar a la Comissió Europea. 

La problemàtica del cítric és enormement complexa i difícil de resoldre. Estructural i endèmica, com ens van recordar moltes vegades la temporada passada.  En este sentit, cal seguir avançant en diferents àmbits, tots igualment importants... la reestructuració varietal de la que tan s’ha parlat, el desenvolupament dels mercats interiors, l’homogeneïtzació dels criteris fitosanitaris i de sanitat vegetal per equiparar els requisits de producció dins i fora de la UE que garanteixin la plena seguretat alimentaria, la revisió dels tractats de lliure comerç entre la UE i països tercers i un llarg etcètera.  És evident, per tant, que queda molta faena per fer i que la supervivència del sector tal i com el coneixem avui dependrà en gran mesura de la capacitat de tots de saber assumir i superar estos reptes.   
 Pel que fa al sector industrial, fa uns mesos també es va posar sobre la taula desenvolupar el Polígon industrial de la Martinenca. En quin punt ens trobem?

Bé, esta va ser una iniciativa sorgida arran de les converses que anem manteniment periòdicament amb CEMEX. Com és sabut, el port de la Martinenca, té una importància estratègica molt gran en tan que disposa de les condicions necessàries per absorbir l’operativa d’una plataforma logística mitjana que suposaria una oportunitat molt gran per Alcanar i per al Territori.  En este sentit, Ports de la Generalitat ha engegat diverses accions per promocionar este port i atreure operadors i, precisament per això, des de l’Ajuntament vam entendre que disposar de sòl industrial a escassos metres del port contribuiria a fer-lo més atractiu i permetria la implantació d’empreses interessades en fer-ne ús.

Per això, abans de l’estiu, es va celebrar una primera reunió entre l’Ajuntament i CEMEX per plantejar el desenvolupament de la zona industrial de la Martinenca, en uns terrenys majoritàriament propietat de la cimentera. En esta reunió, es va acordar estudiar les diverses possibilitats per desenvolupar esta zona i, alhora, avaluar el potencial de mercat d’un eventual polígon industrial en este àmbit, així com la seua viabilitat. 

A principis d’any, tenim previst celebrar una nova trobada, incorporant nous agents a la taula de treball, amb qui hem anat establint contactes els últims mesos, per tal de valorar les diverses possibilitats i propostes tècniques i concretar noves accions per dur a terme durant l’any, per tal de continuar avançant. 
 

"Vam considerar que aprofitar el superàvit dels exercicis 2017 i 2018 per amortitzar anticipadament el deute de l’Ajuntament era l’opció que permetria encarar les futures inversions de la millor manera possible"

L’Ajuntament d’Alcanar va tancar el passat mandat amb una ràtio d’endeutament 0. En què ha repercutit això?

Com vam explicar, en l’etapa final del darrer mandat, l’assoliment de l’endeutament zero no era un objectiu en si mateix. Vam considerar que aprofitar el superàvit dels exercicis 2017 i 2018 per amortitzar anticipadament el deute de l’Ajuntament era l’opció que permetria encarar les futures inversions de la millor manera possible, sense condicionants ni hipoteques.

Vam tancar una etapa de dos mandats on es van dur a terme algunes inversions molt importants per al municipi, com les instal·lacions del CEM, l’alberg dels Josepets o la reforma del Mercat Municipal, i ho vam fer eixugant l’endeutament que havien generat. D’aquesta manera, es pretenia que el govern sorgit de les eleccions municipals del passat maig tingues les mans lliures per planificar les futures inversions com cregués més oportú. Això ens ha permès, sense anar més lluny, poder tornar a recórrer a l’endeutament per finançar, per exemple, les obres del nou Auditori Municipal sense cap tipus d’impediment. I és que en un context com l’actual on, a diferència del que passava fa una anys, el finançament via subvencions és molt limitat, els ajuntaments no tenim altra opció que recórrer a l’endeutament per finançar inversions d’una certa envergadura. 
 
De cara a principis d’any suposem que aprovareu el pressupost del 2020. Quines en seran les principals línies i inversions que contemplarà?

Si, efectivament. Estem aprofitant les darreres setmanes de l’any per mantenir contactes amb els grups de la oposició a fi i efecte de recollir propostes i suggeriments als que intentarem donar cabuda en els pressupostos de l’any vinent i, alhora, estem acabant d’encaixar totes les despeses i inversions derivades dels projectes que s’impulsen des de totes les regidories per poder tancar la proposta de pressupostos 2020 i engegar la seua tramitació. Com bé dieu, si no hi ha cap contratemps, esperem portar-los al Ple durant el gener.

Quan a les línies fonamentals del pressupost 2020, no preveiem massa novetats respecte als d’enguany. Seran uns pressupostos que donaran continuïtat als principals projectes i línies de treball per les que hem apostat els darrers anys, tot i que, se’n posaran en marxa d’altres de noves que esperem que es consoliden de la mateixa manera.

Respecte a les inversions previstes, evidentment, la de major importància, tan per quantia com per la pròpia entitat de l’obra, serà la del nou Auditori Municipal, que esperem deixar pràcticament enllestit durant este 2020. Enguany, hi destinarem vora 2MEUR. També tenim previst dur a terme les obres de rehabilitació i ampliació de l’edifici de l’Antic Escorxador, que s’utilitza per diverses entitats culturals i que se’ns havia quedat menut i necessitava una posada al dia, com també la reforma de l’oficina delegada de l’Ajuntament a les Cases, que ens permetrà fer-lo plenament accessible i donar un millor servei als veïns i veïnes de les Cases. Així mateix, inclourem una partida important per arranjar alguns camins que requereixen d’actuacions urgents i inajornables, després dels aiguats de l’any passat.