Patrimoni, museus i identitat

, Amposta | 10/03/2014 a les 09:47h
Arxivat a: Patrimonis de l'Ebre, museus, patrimoni, Museu de les Terres de l'Ebre, identitat, Ebre
Aquesta notícia es va publicar originalment el 10/03/2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Barranc del riu Sénia. Foto: M. Cebolla

El patrimoni cultural i natural de les Terres de l’Ebre s’ha convertit, en els últims anys, en un dels elements referencials de la nostra identitat i en un dels actius de la nostra destinació turística. No només ens visita gent que se sent interessada per ell, sinó que esdevé un element de gaudi i de cohesió per als que vivim aquí.

Per entendre i donar a conèixer el que som ara, primer hem d’entendre d’on venim. Un dels elements que millor defineixen el desenvolupament i configuració d’una societat és el seu patrimoni. Este és el resultat de processos d’evolució natural i cultural i esdevé un referent dinàmic i una eina d’interrelació social. El concepte en si mateix integra el patrimoni natural i cultural: espais, paisatges i ecosistemes, la diversitat cultural i els testimonis materials i immaterials, tant del coneixement com de l’activitat humana. El patrimoni constitueix en si mateix un capital valuós, que esdevé un actiu en el desenvolupament cultural i econòmic de les societats.

És partint d’estes definicions contemporànies que parlem de patrimonis en plural, una perspectiva que és especialment aplicable al nostre territori. Vivim en un espai reduït, però ric i variat en paisatges naturals; des dels marins als d’alta muntanya, passant pels fluvials. Un territori en el que trobem els ecosistemes mediterranis propis de la nostra latitud al costat d’altres que evoquen contrades subtropicals o del nord d’Àfrica, a tocar d’altres de caràcter centre europeu. En conjunt, tots ells fan que puguem preservar una de les biodiversitats més elevades que podem trobar a la península Ibèrica.

Esta diversitat natural ha fet i fa possible múltiples aprofitaments mariners i fluvials al costat d’altres de muntanyencs i boscans, junt amb formes de viure vinculades al regadiu que s’alternen amb altres pròpies del secà.

De sempre, la situació estratègica i la productivitat del país han generat una successió de poblaments i cultures que es mostren avui encara sobre la pell del nostre territori pels testimonis que conservem dels primers pagesos i ramaders, de l'art rupestre llevantí, dels fenicis, dels ibers, dels romans, de la cultura andalusina, cristiana o jueva, de les transformacions del renaixement i el barroc o de la industrialització del temps contemporani. També en la cultura popular, en la parla, les tradicions, les festes o la gastronomia es manifesta la singularitat i situació de cruïlla de les Terres de l’Ebre.

La dimensió col·lectiva i el valor estratègic del patrimoni, no es podrien entendre sense el treball dels museus, dels equipaments patrimonials i dels seus professionals. Són l’ens central pel que fa a la gestió del patrimoni local i territorial, actuen com a agents de dinamització cultural comunitària, atenen a la dimensió de responsabilitat social corporativa de la seva funció i dels seus serveis, són valedors de les produccions artesanals i agroalimentàries locals, i activen els patrimonis en el marc espaial i social dels i comunitats que els han generat.

Tot i la important tasca realitzada en els darrers anys, el nostre patrimoni no és encara prou conegut per nosaltres mateixos ni el projectem de forma suficient cap a l’exterior, de manera que gairebé no s’ha incorporat a l’imaginari català. Des del SAM (Servei d’Atenció als Museus) de les Terres de l’Ebre es treballa per aglutinar i afavorir la cooperació, la coordinació i la cohesió dels museus o equipaments patrimonials que conformen la xarxa territorial de les Terres de l’Ebre i dotar-los de més competències i una major visibilitat. En formen part el Museu de Tortosa, el Museu de Ceràmica Popular de l’Ametlla de Mar, el COMEBE, el Museu de la Pauma, el C.I. de la Terrissa de la Galera, el C.I. de les Pintures Rupestres de l’Ermita i el C.I. del Ferrocarril de Móra la Nova i el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre. Tots ells, creats o remodelats en les dues darreres dècades, són museus registrats o tenen personal tècnic al capdavant de la seva gestió.

El patrimoni arqueològic, etnològic, natural, històric i artístic constitueix un dels capitals més valuosos que tenim a les Terres de l’Ebre i des dels museus i equipaments patrimonials es treballa de forma permanent per retornar-lo a la societat per tal que esta se’l faça seu. Un treball que volem compartir en endavant amb el conjunt de la població a través d’este blog.

Àlex Farnós, director del Museu de les Terres de l'Ebre .

COMENTARIS

Més protecció
Ben, 10/03/2014 a les 19:29
+4
-0
Cal més protecció al nostre patrimoni. A l'Ajuntament de la Ràpita ja fa anys que estan fent bestieses i es carreguen l'atractiu i la història del nostre poble. Ja van fer-ho fa anys amb les Alamedes, el pou de les figueretes, tancant l'accés a la muralla del mercat, carregant-se les vigues dels Porxos... infestant l'Horta Vella de blocs... Posant aquella caixa antiestètica i cara com a tancament de l'Església Nova -la restauració interior és prou satisfactòria, això sí- En fi. No me'n cansaria. Espero que tota aquesta consciència serveixi per a protegir el nostre patrimoni ara que encara ens queden algunes coses a protegir...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Jordi Sànchez, president de l'ANC | ACN
01/01/1970
Així ho han confirmat des de l'entitat independentista | Jordi Sànchez assegura que els informàtics ja estan treballant per restablir-la | La web empaperem.cat també ha estat tancada
Un dels centres que han estat visitats pels lladres durant el cap de setmana, en este cas a Amposta. | (via @sagcoramposta)
01/01/1970
Es tracta de centres educatius de Roquetes, L'Ametlla de Mar, Tortosa, Santa Bàrbara i Amposta | També hi ha hagut un intent de robatori al Centre de Recursos Pedagògics del Montsià
Una trentena de persones han acompanyat Bel a les dependències de la Fiscalia. | Cedida
01/01/1970
Entrega una còpia del decret d'alcaldia de suport al referèndum i denuncia les "accions preventives" del ministeri públic contra els alcaldes
Els treballs finalitzaran abans del Festival Iber d’Alcanar, el 14 i 15 d’octubre. | Teresa Gilisbars
01/01/1970
L’objectiu és rehabilitar els equipaments i facilitar la lectura i interpretació de les restes arqueològiques
Els fets es remunten al passat dissabte, 23 de setembre. | Mossos d'Esquadra
01/01/1970
El conductor circulava per l'N-420, al terme de Caseres, en un tram on la velocitat màxima és de 100 km/h
La base del monument franquista, amb els cartells pro independència. | (@VictorSorribes)
01/01/1970
La base del monument ha aparegut esta matinada amb diversos cartells enganxats, on diu 'Hola Europa' i 'Hola República'
Núria Rodríguez (CUP Tortosa), Eduardo Cáliz, membre del secretariat nacional i Anna Gabriel , diputada de la CUP. | Sofia Cabanes
01/01/1970
La diputada de la CUP, Anna Gabriel, refusa la proposta de Podemos per paticipar en una assemblea de càrrecs electes estatal per facilitar una solució acordada | Convida la formació de Pablo Iglesias a "defensar les urnes" i demanar a Ferran Bel la retirada del monument
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu