07
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
10:54h
La baixa collita de garrofes d'esta temporada al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha tingut com a conseqüència visible una reducció del nombre de robatoris denunciats al camp. A les Terres de l'Ebre, els Mossos han rebut esta campanya setze denúncies per un total de 14.800 quilos. L'han passat es van interposar 25 denúncies per 22.300 quilos robats. Al Camp de Tarragona, consten 5.420 quilos robats enguany.
Unes xifres que, segons els pagesos, en cap cas signifiquen que el fenomen estiga lluny de disminuir: a banda de la poca producció, diuen que molts deixen de denunciar desenganyats per les escasses repercussions penals als lladres. Els Mossos, per la seua banda, reclamen que, més enllà del tràmit, se'ls informe de qualsevol incident per poder actuar.
"De robatoris en continuen havent. Passa que enguany, com hi ha menys producció, és molt normal que n'hi haja menys i menys quilos decomissats. Però de robatoris en segueixen havent: si no estan robant en una zona ho estan fent en una altra", lamenta Manel Lleixà, president de la cooperativa ebrenca Soldebre. Creuen, doncs, que les dades de Mossos, i que indiquen un descens dels robatoris denunciats, s'han d'analitzar amb pinces: hi ha hagut poca collita i els pagesos ja no estan disposats a perdre més dies de feina fent tràmits policials i judicials sense resultats dissuasius.
De fet, la sensació generalitzada al sector i que es manté durant els últims anys és, segons Lleixà, que la majoria d'afectats renuncia a denunciar davant la policia estos fets. "Al final passa que molts fan denúncies, agafen als lladres, van als jutjats i no s'aclareix res. Ni penes, ni res. No arriben al delicte màxim, són gent insolvent... La gent s'ha desmoralitzat: molts passen de fer denúncies i alguns arrenquen garrofers perquè quan venen a les finques i els roben les garrofes molts s'encaren als propietaris, com si no passés res", argumenta. En alguns casos, estos enfrontaments han acabat amb agressions físiques. Això, reconeix, genera "temor".
Consideren, en este sentit, els productors que la presència policial al camp és del tot insuficient per evitar estos casos i que la desesperació ha portat alguns, fins i tot, a la decisió d'abandonar la collita o arrencar els arbres. El president de Soldebre, cooperativa que anualment mou entre 3 i 4 milions de quilos, creu que la gran assignatura pendent continua sent la traçabilitat del producte entre el producte i els magatzems, controlant els compradors que adquireixen fruit robat. Del contrari, adverteix, "no hi ha solució" i conclou que les xifres de denúncies queden molt curtes comparades amb la realitat.
En el cas de les Terres de l'Ebre, on la producció pot situar-se entre els 10 i els 15 milions de quilos anuals, les actuacions dels Mossos han permès enguany recuperar 4.000 dels prop de 15.000 quilos denunciats. També al Camp de Tarragona, el passat dia 21 d'octubre, una actuació del cos policial va permetre recuperar 500 quilos a la Canonja i identificar un veí de Constatí que, suposadament, les havia robat. Anava amb la seua furgoneta a vendre més d'una vintena de sacs dels quals no en va poder acreditar la procedència. El fruit, que va ser decomissat, procedia d'una finca d'Alcover. El propietari va denunciar que feia dies que li sostreien el fruit i havia vist un vehicle similar. Va poder recuperar les garrofes, amb un valor aproximat d'uns 300 euros, després que un familiar truqués als Mossos denunciant el cas.
És per episodis com este que l'agent de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat de la comissaria de Tarragona, Gerard Gómez, considera que és important, almenys, comunicar o informar sobre estos casos, independentment que s'acaben denunciant formalment. Enguany, explica, els Mossos han interposat quatre denúncies a l'àrea bàsica policial de la capital de la demarcació. A banda del cas de la Canonja, van enxampar tres persones plegant garrofes de nit amb llanternes. També han seguit desplegant controls regulars en magatzems i punts de compra, tant al Camp de Tarragona com a les Terres de l'Ebre.
Prioritzar la seguretat
Tot i que asseguren ser conscients que estes sostraccions perjudiquen i neguitegen extraordinàriament el sector, creuen que els cossos policials han de "saber què està passant" per intentar evitar-los. Per això, crida als pagesos que prioritzen la seua seguretat i eviten els enfrontaments, però quan detecten casos de vehicles i persones que prenguen part en robatoris truquen al 112 i faciliten matrícules o descripcions. Els Mossos demanen la col·laboració ciutadana, de vigilants, guardes rurals i pagesos.
"Ja veurem després si cal posar denúncia o no", abunda, tot recordant que els Mossos es desplacen sovint sobre al mateix terreny dels afectats per facilitar este tràmit. "És l'única eina que tenim", remarca. "Sí que serà un furt: però si no els denunciem seguiran furtant igual", insisteix, tot recordant que en funció del valor i de la quantitat, es pot considerar com un delicte més greu –especialment quan el fruit furtat supera la valoració de 400 euros-.
Alerta pels permisos
Amb tot, Gómez alerta els pagesos perquè prenguin consciència d'un nou fenomen que han detectat esta campanya i preocupa els Mossos. Hi ha persones que es desplacen als pobles i finques oferint-se als propietaris, sobretot gent gran que no pot assumir estes tasques, per plegar les garrofes. Per materialitzar-ho, els atorguen un permís per escrit autoritzant-los a recollir una quantitat concreta estimada. "Ens trobem que esta persona té un paper que l'autoritza a plegar 500 quilos. Però potser aquell any, aquell terreny no dona per tant i només n'agafa 300. Però en porta a vendre 500. D'on surten els altres 200 quilos? Ens estem trobant que tenen estos papers: poden ser 300 quilos que han donat permís però la resta poden ser sostrets", tanca.
Unes xifres que, segons els pagesos, en cap cas signifiquen que el fenomen estiga lluny de disminuir: a banda de la poca producció, diuen que molts deixen de denunciar desenganyats per les escasses repercussions penals als lladres. Els Mossos, per la seua banda, reclamen que, més enllà del tràmit, se'ls informe de qualsevol incident per poder actuar.
"De robatoris en continuen havent. Passa que enguany, com hi ha menys producció, és molt normal que n'hi haja menys i menys quilos decomissats. Però de robatoris en segueixen havent: si no estan robant en una zona ho estan fent en una altra", lamenta Manel Lleixà, president de la cooperativa ebrenca Soldebre. Creuen, doncs, que les dades de Mossos, i que indiquen un descens dels robatoris denunciats, s'han d'analitzar amb pinces: hi ha hagut poca collita i els pagesos ja no estan disposats a perdre més dies de feina fent tràmits policials i judicials sense resultats dissuasius.
De fet, la sensació generalitzada al sector i que es manté durant els últims anys és, segons Lleixà, que la majoria d'afectats renuncia a denunciar davant la policia estos fets. "Al final passa que molts fan denúncies, agafen als lladres, van als jutjats i no s'aclareix res. Ni penes, ni res. No arriben al delicte màxim, són gent insolvent... La gent s'ha desmoralitzat: molts passen de fer denúncies i alguns arrenquen garrofers perquè quan venen a les finques i els roben les garrofes molts s'encaren als propietaris, com si no passés res", argumenta. En alguns casos, estos enfrontaments han acabat amb agressions físiques. Això, reconeix, genera "temor".
Consideren, en este sentit, els productors que la presència policial al camp és del tot insuficient per evitar estos casos i que la desesperació ha portat alguns, fins i tot, a la decisió d'abandonar la collita o arrencar els arbres. El president de Soldebre, cooperativa que anualment mou entre 3 i 4 milions de quilos, creu que la gran assignatura pendent continua sent la traçabilitat del producte entre el producte i els magatzems, controlant els compradors que adquireixen fruit robat. Del contrari, adverteix, "no hi ha solució" i conclou que les xifres de denúncies queden molt curtes comparades amb la realitat.
En el cas de les Terres de l'Ebre, on la producció pot situar-se entre els 10 i els 15 milions de quilos anuals, les actuacions dels Mossos han permès enguany recuperar 4.000 dels prop de 15.000 quilos denunciats. També al Camp de Tarragona, el passat dia 21 d'octubre, una actuació del cos policial va permetre recuperar 500 quilos a la Canonja i identificar un veí de Constatí que, suposadament, les havia robat. Anava amb la seua furgoneta a vendre més d'una vintena de sacs dels quals no en va poder acreditar la procedència. El fruit, que va ser decomissat, procedia d'una finca d'Alcover. El propietari va denunciar que feia dies que li sostreien el fruit i havia vist un vehicle similar. Va poder recuperar les garrofes, amb un valor aproximat d'uns 300 euros, després que un familiar truqués als Mossos denunciant el cas.
Un tractor abocant garrofes a la cisterna d'un camió, a Tortosa Foto: ACN / A. Ferràs
És per episodis com este que l'agent de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat de la comissaria de Tarragona, Gerard Gómez, considera que és important, almenys, comunicar o informar sobre estos casos, independentment que s'acaben denunciant formalment. Enguany, explica, els Mossos han interposat quatre denúncies a l'àrea bàsica policial de la capital de la demarcació. A banda del cas de la Canonja, van enxampar tres persones plegant garrofes de nit amb llanternes. També han seguit desplegant controls regulars en magatzems i punts de compra, tant al Camp de Tarragona com a les Terres de l'Ebre.
Prioritzar la seguretat
Tot i que asseguren ser conscients que estes sostraccions perjudiquen i neguitegen extraordinàriament el sector, creuen que els cossos policials han de "saber què està passant" per intentar evitar-los. Per això, crida als pagesos que prioritzen la seua seguretat i eviten els enfrontaments, però quan detecten casos de vehicles i persones que prenguen part en robatoris truquen al 112 i faciliten matrícules o descripcions. Els Mossos demanen la col·laboració ciutadana, de vigilants, guardes rurals i pagesos.
"Ja veurem després si cal posar denúncia o no", abunda, tot recordant que els Mossos es desplacen sovint sobre al mateix terreny dels afectats per facilitar este tràmit. "És l'única eina que tenim", remarca. "Sí que serà un furt: però si no els denunciem seguiran furtant igual", insisteix, tot recordant que en funció del valor i de la quantitat, es pot considerar com un delicte més greu –especialment quan el fruit furtat supera la valoració de 400 euros-.
Alerta pels permisos
Amb tot, Gómez alerta els pagesos perquè prenguin consciència d'un nou fenomen que han detectat esta campanya i preocupa els Mossos. Hi ha persones que es desplacen als pobles i finques oferint-se als propietaris, sobretot gent gran que no pot assumir estes tasques, per plegar les garrofes. Per materialitzar-ho, els atorguen un permís per escrit autoritzant-los a recollir una quantitat concreta estimada. "Ens trobem que esta persona té un paper que l'autoritza a plegar 500 quilos. Però potser aquell any, aquell terreny no dona per tant i només n'agafa 300. Però en porta a vendre 500. D'on surten els altres 200 quilos? Ens estem trobant que tenen estos papers: poden ser 300 quilos que han donat permís però la resta poden ser sostrets", tanca.