06
de novembre
del
2019
Actualitzat
a la
13:18h
L'Ajuntament d'Alcanar i la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia reclamaran al govern espanyol que se'ls reconega com a part interessada en l'expedient per segellar definitivament els pous del projecte Castor, l'estudi d'impacte ambiental i el pla de desmantellament.
Després de tots els antecedents que han portat al fiasco del projecte, consideren imprescindible poder controlar i seguir de prop tot el procediment. "Estem farts de les mentides del govern espanyol amb este projecte i que se'ns ignore com a part afectada. Això projecta una desconfiança crònica", ha declarat l'alcalde d'Alcanar, el republicà Joan Roig. Reclamaran també que es facen públics els costos d'hibernació i s'indemnitze els propietaris expropiats.
Roig ha avançat que la Junta de Govern Local aprovarà este mateix dimecres una proposta d'acord per la qual iniciaran els tràmits davant el Ministeri per la Transició Ecològica per aconseguir que se'ls reconega com a part interessada en tots els procediments que, a partir de l'acord Consell de Ministres de la setmana passada, s'emprenguen per executar el desmantellament de les instal·lacions. Considera, precisament, que pel moment –just el dia que arrencava la campanya electoral- i la forma, es tracta d'un anunci "sospitós", que en cap cas s'ha comunicat als consistoris afectats.
L'Ajuntament canareu ja va instar fa uns mesos la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, quan va avançar la voluntat de tancar definitivament el projecte Castor, perquè fes públic el calendari definitiu per al desmantellament, es dixesen sense efecte les servituds forçoses de set metres a banda i banda del gasoducte, s'indemnitzés els propietaris afectats i visités el territori per donar explicacions. El Ministeri mai va donar resposta a estes peticions.
El mateix acord municipal es complementa amb la reclamació dels estudis de costos totals que ha suposat el manteniment i hibernació de les instal·lacions des de la renúncia de l'exconcessionària d'Escal UGS, efectiva el desembre de 2014, i fins l'acord del Consell de Ministres, així com saber qui es farà càrrec de les despeses del segellament. També demanaran informació perquè es puguen indemnitzar els propietaris afectats per les expropiacions de les instal·lacions terrestres, tant la planta com els gasoductes, uns 180 dels quals són veïns d'Alcanar.
Des de la Plataforma del Sénia, que ja ha anunciat que presentarà diverses instàncies al Ministeri en el mateix sentit i poder ser reconeguda com a part interessada en el procediment. Consideren fonamental estar pendents del procés per evitar, entre d'altres aspectes, "que no torne a beneficiar la mateixa empresa que va fer el fiasco", segons ha apuntat el portaveu de l'entitat, Evelio Monfort. "Ho desmantellarà Enagás o li ho tornaran a donar a Florentino?", s'ha preguntat. Volen conèixer, a més, quina afectació paisatgística i ambiental pot tenir, especialment, el desmantellament de la planta terrestre. En este sentit, demanaran a l'Ajuntament de Vinaròs que els informe sobre estes conseqüències i també al Govern valencià, com a responsable de les autoritzacions ambientals.
També instaran el govern espanyol a facilitar la informació completa sobre el costos de manteniment del projecte i l'acusen d'haver actuat constantment des de "l'opacitat" i vulnerant de forma "flagrant" la Llei de Transparència estatal que l'obliga a facilitar-la de forma diligent. En este sentit, la també portaveu de la Plataforma, Cristina Reverter, ha recordat que els informes fets públics per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sobre les retribucions per manteniment dels anys 2013 a 2015 oculten les xifres dels costos recurrents sota una etiqueta de "confidencial".
"Tenim dret a conèixer les xifres què estem pagant quan s'estan repercutint a la butxaca dels consumidors", retreu Reverter, qui precisa que l'auditora Deloitte no va voler entrar a valorar estes imputacions de costos d'imports desconeguts. En el cas de no aconseguir esta informació de la CNMC, anuncia que recorreran el Consell de la Transparència del govern espanyol, al Síndic de Greuges i el defensor del poble madrileny.
Tres mesos per reclamar
En paral·lel, el moviment social ha anunciat que treballarà també per donar suport als propietaris afectats en la seua reclamació no només per recuperar els terrenys expropiats –Enagás preveu deixar soterrats els gasoductes i alliberar les servituds-. Un procediment, han alertat, per al qual tindran, d'acord amb la Llei d'Expropiacions forçoses, tres mesos des de la publicació al BOE de l'acord de tancament del Consell de Ministres. Per això, faran arribar als afectats la necessitat d'iniciar ja els tràmits per aconseguir la reversió i demanen al mateix Ministeri que els ho comunique directament.
No només això. Monfort ha remarcat que els propietaris agrícoles tenen dret també a indemnitzacions pel lucre cessant de la seua activitat durant tots estos anys. "Ja van perdre molts diners quan els van expropiar les finques", apunta, tot recordant que van haver d'arrencar tarongers i mandariners. En el cas d'haver-los de replantar ara i tornar-los a posar en producció als mateixos terrenys expropiats, els costos es disparen. "Són molts diners de lucre cessant", ha tancat.
Després de tots els antecedents que han portat al fiasco del projecte, consideren imprescindible poder controlar i seguir de prop tot el procediment. "Estem farts de les mentides del govern espanyol amb este projecte i que se'ns ignore com a part afectada. Això projecta una desconfiança crònica", ha declarat l'alcalde d'Alcanar, el republicà Joan Roig. Reclamaran també que es facen públics els costos d'hibernació i s'indemnitze els propietaris expropiats.
Roig ha avançat que la Junta de Govern Local aprovarà este mateix dimecres una proposta d'acord per la qual iniciaran els tràmits davant el Ministeri per la Transició Ecològica per aconseguir que se'ls reconega com a part interessada en tots els procediments que, a partir de l'acord Consell de Ministres de la setmana passada, s'emprenguen per executar el desmantellament de les instal·lacions. Considera, precisament, que pel moment –just el dia que arrencava la campanya electoral- i la forma, es tracta d'un anunci "sospitós", que en cap cas s'ha comunicat als consistoris afectats.
L'Ajuntament canareu ja va instar fa uns mesos la ministra per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, quan va avançar la voluntat de tancar definitivament el projecte Castor, perquè fes públic el calendari definitiu per al desmantellament, es dixesen sense efecte les servituds forçoses de set metres a banda i banda del gasoducte, s'indemnitzés els propietaris afectats i visités el territori per donar explicacions. El Ministeri mai va donar resposta a estes peticions.
El mateix acord municipal es complementa amb la reclamació dels estudis de costos totals que ha suposat el manteniment i hibernació de les instal·lacions des de la renúncia de l'exconcessionària d'Escal UGS, efectiva el desembre de 2014, i fins l'acord del Consell de Ministres, així com saber qui es farà càrrec de les despeses del segellament. També demanaran informació perquè es puguen indemnitzar els propietaris afectats per les expropiacions de les instal·lacions terrestres, tant la planta com els gasoductes, uns 180 dels quals són veïns d'Alcanar.
Des de la Plataforma del Sénia, que ja ha anunciat que presentarà diverses instàncies al Ministeri en el mateix sentit i poder ser reconeguda com a part interessada en el procediment. Consideren fonamental estar pendents del procés per evitar, entre d'altres aspectes, "que no torne a beneficiar la mateixa empresa que va fer el fiasco", segons ha apuntat el portaveu de l'entitat, Evelio Monfort. "Ho desmantellarà Enagás o li ho tornaran a donar a Florentino?", s'ha preguntat. Volen conèixer, a més, quina afectació paisatgística i ambiental pot tenir, especialment, el desmantellament de la planta terrestre. En este sentit, demanaran a l'Ajuntament de Vinaròs que els informe sobre estes conseqüències i també al Govern valencià, com a responsable de les autoritzacions ambientals.
També instaran el govern espanyol a facilitar la informació completa sobre el costos de manteniment del projecte i l'acusen d'haver actuat constantment des de "l'opacitat" i vulnerant de forma "flagrant" la Llei de Transparència estatal que l'obliga a facilitar-la de forma diligent. En este sentit, la també portaveu de la Plataforma, Cristina Reverter, ha recordat que els informes fets públics per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) sobre les retribucions per manteniment dels anys 2013 a 2015 oculten les xifres dels costos recurrents sota una etiqueta de "confidencial".
"Tenim dret a conèixer les xifres què estem pagant quan s'estan repercutint a la butxaca dels consumidors", retreu Reverter, qui precisa que l'auditora Deloitte no va voler entrar a valorar estes imputacions de costos d'imports desconeguts. En el cas de no aconseguir esta informació de la CNMC, anuncia que recorreran el Consell de la Transparència del govern espanyol, al Síndic de Greuges i el defensor del poble madrileny.
Zona de servitud no conreada del gasoducte de connexió del projecte Castor Foto: ACN / J. Marsal
Tres mesos per reclamar
En paral·lel, el moviment social ha anunciat que treballarà també per donar suport als propietaris afectats en la seua reclamació no només per recuperar els terrenys expropiats –Enagás preveu deixar soterrats els gasoductes i alliberar les servituds-. Un procediment, han alertat, per al qual tindran, d'acord amb la Llei d'Expropiacions forçoses, tres mesos des de la publicació al BOE de l'acord de tancament del Consell de Ministres. Per això, faran arribar als afectats la necessitat d'iniciar ja els tràmits per aconseguir la reversió i demanen al mateix Ministeri que els ho comunique directament.
No només això. Monfort ha remarcat que els propietaris agrícoles tenen dret també a indemnitzacions pel lucre cessant de la seua activitat durant tots estos anys. "Ja van perdre molts diners quan els van expropiar les finques", apunta, tot recordant que van haver d'arrencar tarongers i mandariners. En el cas d'haver-los de replantar ara i tornar-los a posar en producció als mateixos terrenys expropiats, els costos es disparen. "Són molts diners de lucre cessant", ha tancat.