05
de novembre
del
2019
Actualitzat
a les
17:07h
La Comissió per la retirada dels símbols franquista a Tortosa va tornar a instar als grups municipals, en el ple d'este dilluns al vespre, a descatalogar el monument franquista de l'Ebre i a treballar per retirar-lo. Per primer cop, tots, excepte Ciutadans, es van mostrar favorables a treure'l, un nou context, com destaca la portaveu Ester Baiges, que ho fa més factible perquè dixa el destí del monòlit en mans de la nova llei de memòria històrica que elabora el Parlament. La Comissió també va interpel·lar el consistori a canviar la nomenclatura borbònica en elements patrimonials com els Jardins del Príncep, a retirar els honors als Rei Felip VI i a declarar-lo, a ell i la dinastia, persona non grata a la ciutat.
Després d'algunes accions a Tortosa que han tret dels carrers i espais públics simbologia franquista, la Comissió va tornar a portar al plenari "el tema pendent": la retirada del monument feixista del riu Ebre. "És el més gran de Catalunya i l'anirem posant damunt la taula sempre que face falta", ha recordat la portaveu Ester Baiges.
La Comissió considera que la redacció al Parlament de l'avantprojecte de la nova llei de la memòria històrica, on es preveu que hi haja un capítol dedicat al destí del monòlit de Tortosa, "era un bon moment" per tornar a qüestionar els grups municipals sobre un debat també seguix a peu de carrer. Les preguntes que es van plantejar estet dilluns van ser "si es facilitarien els tràmits per a què la retirada del monument fos el més aviat possible, factible i efectiva; si se'l descatalogaria del Catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat i el municipi de Tortosa, elaborat l'any 2007; i si es treballarà per resoldre a qui correspon la titularitat del monument per emplaçar l'organisme pertinent a iniciar els tràmits per treure'l".
Tots els grups municipals, a excepció de Ciutadans, van respondre a favor de la retirada el monòlit. "En fem una valoració molt positiva que és fruit que les coses avancen, maduren i que ens porta a un plantejament molt diferent del que escoltàvem fa uns temps", ha remarcat Baiges. "És un nou escenari que no arriba de manera gratuïta. La feina feta per la Comissió comença a tenir els seus fruits i valoració no pot ser més que positiva", ha afegit.
Tot i que des del 2016, com han explicat els representants de la Comissió, s'ha parlat amb els grups parlamentaris per demanar la retirada del monument franquista de l'Ebre, amb la nova llei de memòria històrica cuinant-se a la Cambra catalana, no es descarta presentar una pregunta parlamentària per conèixer les accions que s'hi preveuen per treure'l del mig del riu.
Rebuig al nomenclàtor borbònic
La Comissió per la retirada símbols franquistes de Tortosa, davant del discurs del rei Felip VI el 3 d'octubre del 2017, va plantejar al ple municipal que face "un gest de rebuig a la monarquia borbònica, hereva del franquisme", "per dignitat democràtica". En concret, s'ha demanat un canvi de nom per als Jardins del Príncep, la retirada dels honors que se li haguessen pogut concedir i la declaració de persona non grata a la ciutat, tant a ell com a la seua dinastia.
També esta proposta va rebre el suport de la majoria de grups municipals i es va proposar la revisió de la nomenclatura de les totes les peces patrimonials de la ciutat que tenen a veure "amb esta rèmora que significa la monarquia borbònica". "No s'entén que a Catalunya tinga el privilegi de constar en algun lloc després de la manera com ens estan tractant", va lamentart Alons Navarro, membre de la Comissió.
Després d'algunes accions a Tortosa que han tret dels carrers i espais públics simbologia franquista, la Comissió va tornar a portar al plenari "el tema pendent": la retirada del monument feixista del riu Ebre. "És el més gran de Catalunya i l'anirem posant damunt la taula sempre que face falta", ha recordat la portaveu Ester Baiges.
La Comissió considera que la redacció al Parlament de l'avantprojecte de la nova llei de la memòria històrica, on es preveu que hi haja un capítol dedicat al destí del monòlit de Tortosa, "era un bon moment" per tornar a qüestionar els grups municipals sobre un debat també seguix a peu de carrer. Les preguntes que es van plantejar estet dilluns van ser "si es facilitarien els tràmits per a què la retirada del monument fos el més aviat possible, factible i efectiva; si se'l descatalogaria del Catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat i el municipi de Tortosa, elaborat l'any 2007; i si es treballarà per resoldre a qui correspon la titularitat del monument per emplaçar l'organisme pertinent a iniciar els tràmits per treure'l".
Tots els grups municipals, a excepció de Ciutadans, van respondre a favor de la retirada el monòlit. "En fem una valoració molt positiva que és fruit que les coses avancen, maduren i que ens porta a un plantejament molt diferent del que escoltàvem fa uns temps", ha remarcat Baiges. "És un nou escenari que no arriba de manera gratuïta. La feina feta per la Comissió comença a tenir els seus fruits i valoració no pot ser més que positiva", ha afegit.
Tot i que des del 2016, com han explicat els representants de la Comissió, s'ha parlat amb els grups parlamentaris per demanar la retirada del monument franquista de l'Ebre, amb la nova llei de memòria històrica cuinant-se a la Cambra catalana, no es descarta presentar una pregunta parlamentària per conèixer les accions que s'hi preveuen per treure'l del mig del riu.
Rebuig al nomenclàtor borbònic
La Comissió per la retirada símbols franquistes de Tortosa, davant del discurs del rei Felip VI el 3 d'octubre del 2017, va plantejar al ple municipal que face "un gest de rebuig a la monarquia borbònica, hereva del franquisme", "per dignitat democràtica". En concret, s'ha demanat un canvi de nom per als Jardins del Príncep, la retirada dels honors que se li haguessen pogut concedir i la declaració de persona non grata a la ciutat, tant a ell com a la seua dinastia.
També esta proposta va rebre el suport de la majoria de grups municipals i es va proposar la revisió de la nomenclatura de les totes les peces patrimonials de la ciutat que tenen a veure "amb esta rèmora que significa la monarquia borbònica". "No s'entén que a Catalunya tinga el privilegi de constar en algun lloc després de la manera com ens estan tractant", va lamentart Alons Navarro, membre de la Comissió.