31
d'octubre
del
2019
Actualitzat
a les
17:08h
El govern espanyol ha encarregat a Enagás que segelle definitivament els pous del projecte Castor. El Consell de Ministres ha demanat a la companyia gestora del sistema gasista, encarregada de la hibernació i el manteniment de les instal·lacions des de finals de 2014, que tramite l'expedient en un màxim de sis mesos per executar l'actuació. La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha justificat la mesura per evitar que el manteniment –pel qual Enagás reclama encara més de 50 milions d'euros al govern espanyol- d'un projecte que "no serveix al sistema gasista" es carregue sobre les factures del consumidor. "Hem de resoldre que no hagi cost de manteniment i que es tanqui per major seguretat", ha abundat.
Tot i que Calvo en cap moment de la roda de premsa ha pronunciat la paraula concreta, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha emès, just després del Consell de Ministres, un comunicat amb el qual precisa que es tracta d'un acord no només per segellar definitivament els pous, que seria la "primera fase", sinó per al "desmantellament" de les instal·lacions del projecte Castor. Així les coses, allò que fa només un parell d'anys era, per a l'exministre d'Indústria del PP, Álvaro Nadal, una temeritat absoluta des del punt de vista de la seguretat, s'ha convertit finalment en una decisió política sense cap complexitat tècnica aparent, tal i com han apuntat reiteradament experts del sector dels hidrocarburs a l'ACN.
De moment, es continuen desconeixent els detalls de l'operació més enllà de la primera fase de segellament i abandonament dels pous, tasques estes últimes que requerien certa celeritat atès que els taps provisionals instal·lats durant la hibernació, finalitzada el juny de 2016, tenien una vida limitada a entre dos i quatre anys i s'acosta perillosament el punt d'haver-los de renovar. La setmana passada l'ACN va revelar l'existència d'un informe previ elaborat per la mateixa Enagás en el qual xifrava en 260 milions d'euros el cost d'unes operacions que es podrien acabar allargant durant cinc anys. Un cost que, amb la llei d'Hidrocarburs en vigor a la mà, el govern espanyol podria exigir a l'exconcessionària Escal UGS, controlada per Florentino Pérez.
Segons l'acord governamental, Enagás Transporte, la mateixa filial de la companyia que té encarregada la gestió del manteniment del Castor, haurà de remetre en un termini de sis mesos al Ministeri per a la Transició Ecològica la documentació tècnica necessària per iniciar la tramitació de l'expedient d'autorització dels treballs de segellament i abandonament definitiu dels pous. El govern espanyol encarregarà de fet tot el procés de desmantellament a la mateixa empresa, que actua com a gestor tècnic del sistema gasista i de la qual l'Estat és propietari d'un 5% de les accions mitjançant la SEPI. A més, el Consell ha habilitat el ministeri que encapçala Teresa Ribera, que l'any 2009 va donar el vist-i-plau a l'Avaluació d'Impacte Ambiental del fallit magatzem de gas submarí, perquè doni les "instruccions necessàries per al compliment" de l'acord, així com "per ordenar les successives fases del desmantellament."
En la compareixença posterior al Consell de Ministres, Calvo ha desgranat els arguments que han avalat aquesta decisió en este moment. D'una banda, ha adduït, perquè ha quedat "resolta la situació processal als tribunals de forma ràpida", sense més precisions. Una afirmació confusa: si bé el jutge de Vinaròs ha exonerat els funcionaris i alts càrrecs del govern espanyol del procés pels terratrèmols –que portarà a la banqueta el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i el seu conseller delegat, Javier Martínez Dalmau-, els tres bancs que tenien els drets de cobrament per la indemnització a ACS –Santander, Caixabank i Bankia- han presentat un contenciós contra el govern per reclamar el retorn del préstec de 1.351 milions d'euros més interessos que s'havien de carregar en 30 anys al rebut dels consumidors, maniobra financera que van tombar tant el Tribunal Constitucional com el Suprem. També la mateixa Enagás ha cursat una reclamació patrimonial per més de 50 milions d'euros al govern espanyol pel manteniment i la hibernació de les instal·lacions.
Insegur i innecessari
Sobre el paper, però, els arguments principals del govern espanyol per al desmantellament són la inexistència de cap garantia que el projecte Castor podés arribar a operar en el futur "en condicions de seguretat per a les persones, els béns i el medi ambient". En paral·lel, la vicepresidenta Calvo i el Ministeri per a la Transició Ecològica han capgirat com un mitjó l'argument que el mateix govern socialista va convertir en dogma l'any 2008 per aprovar i blindar el projecte: la infraestructura ja no es considera necessària per al sistema gasista atesos els consums de gas naturals actuals i previstos en el futur. Concretament, apunten que la demanda actual se situa al voltant dels 350 terawatts/hora i no s'esperen increments significatius, mentre que en el moment de la planificació, se'n preveien 650 el 2016 –quan, realment, només es va arribar al 322-.
"Prolongar el període d'hibernació només hauria incrementat els costos de forma innecessària", apunta el comunicat ministerial. Uns costos, segons ha publicat en nombroses ocasions l'ACN, pels quals Enagás reclama més de 50 milions d'euros des que es va fer càrrec d'hibernar i mantenir les instal·lacions des de 2014, a un cost similar al de mantenir obert l'únic magatzem submarí a l'Estat, el de Gaviota, i una hibernació que només havia de costar 1,24 milions, segons Enagás.
Han hagut de passar sis anys des de l'onada sísmica amb més d'un miler de terratrèmols provocada per les injeccions de gas de l'exconcessionària Escal UGS perquè aquesta esperada mesura vegi finalment la llum. El cost total del fiasco pot superar en total els 3.400 milions d'euros, a l'espera de saber com el govern espanyol resol definitivament les reclamacions de les entitats financeres per l'aplicació de les sentències del Tribunal Constitucional i el Suprem, que l'obliguen a fer marxa enrere i no carregar aquest deute sobre les espatlles dels consumidors. Així ho va fer l'any 2014 el govern del PP, basant-se en una concessió aprovada sis anys abans pel govern Zapatero que garantia cobrar a Florentino Pérez malgrat actués amb dol i negligència.
Tot i que Calvo en cap moment de la roda de premsa ha pronunciat la paraula concreta, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha emès, just després del Consell de Ministres, un comunicat amb el qual precisa que es tracta d'un acord no només per segellar definitivament els pous, que seria la "primera fase", sinó per al "desmantellament" de les instal·lacions del projecte Castor. Així les coses, allò que fa només un parell d'anys era, per a l'exministre d'Indústria del PP, Álvaro Nadal, una temeritat absoluta des del punt de vista de la seguretat, s'ha convertit finalment en una decisió política sense cap complexitat tècnica aparent, tal i com han apuntat reiteradament experts del sector dels hidrocarburs a l'ACN.
De moment, es continuen desconeixent els detalls de l'operació més enllà de la primera fase de segellament i abandonament dels pous, tasques estes últimes que requerien certa celeritat atès que els taps provisionals instal·lats durant la hibernació, finalitzada el juny de 2016, tenien una vida limitada a entre dos i quatre anys i s'acosta perillosament el punt d'haver-los de renovar. La setmana passada l'ACN va revelar l'existència d'un informe previ elaborat per la mateixa Enagás en el qual xifrava en 260 milions d'euros el cost d'unes operacions que es podrien acabar allargant durant cinc anys. Un cost que, amb la llei d'Hidrocarburs en vigor a la mà, el govern espanyol podria exigir a l'exconcessionària Escal UGS, controlada per Florentino Pérez.
Segons l'acord governamental, Enagás Transporte, la mateixa filial de la companyia que té encarregada la gestió del manteniment del Castor, haurà de remetre en un termini de sis mesos al Ministeri per a la Transició Ecològica la documentació tècnica necessària per iniciar la tramitació de l'expedient d'autorització dels treballs de segellament i abandonament definitiu dels pous. El govern espanyol encarregarà de fet tot el procés de desmantellament a la mateixa empresa, que actua com a gestor tècnic del sistema gasista i de la qual l'Estat és propietari d'un 5% de les accions mitjançant la SEPI. A més, el Consell ha habilitat el ministeri que encapçala Teresa Ribera, que l'any 2009 va donar el vist-i-plau a l'Avaluació d'Impacte Ambiental del fallit magatzem de gas submarí, perquè doni les "instruccions necessàries per al compliment" de l'acord, així com "per ordenar les successives fases del desmantellament."
En la compareixença posterior al Consell de Ministres, Calvo ha desgranat els arguments que han avalat aquesta decisió en este moment. D'una banda, ha adduït, perquè ha quedat "resolta la situació processal als tribunals de forma ràpida", sense més precisions. Una afirmació confusa: si bé el jutge de Vinaròs ha exonerat els funcionaris i alts càrrecs del govern espanyol del procés pels terratrèmols –que portarà a la banqueta el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, i el seu conseller delegat, Javier Martínez Dalmau-, els tres bancs que tenien els drets de cobrament per la indemnització a ACS –Santander, Caixabank i Bankia- han presentat un contenciós contra el govern per reclamar el retorn del préstec de 1.351 milions d'euros més interessos que s'havien de carregar en 30 anys al rebut dels consumidors, maniobra financera que van tombar tant el Tribunal Constitucional com el Suprem. També la mateixa Enagás ha cursat una reclamació patrimonial per més de 50 milions d'euros al govern espanyol pel manteniment i la hibernació de les instal·lacions.
Insegur i innecessari
Sobre el paper, però, els arguments principals del govern espanyol per al desmantellament són la inexistència de cap garantia que el projecte Castor podés arribar a operar en el futur "en condicions de seguretat per a les persones, els béns i el medi ambient". En paral·lel, la vicepresidenta Calvo i el Ministeri per a la Transició Ecològica han capgirat com un mitjó l'argument que el mateix govern socialista va convertir en dogma l'any 2008 per aprovar i blindar el projecte: la infraestructura ja no es considera necessària per al sistema gasista atesos els consums de gas naturals actuals i previstos en el futur. Concretament, apunten que la demanda actual se situa al voltant dels 350 terawatts/hora i no s'esperen increments significatius, mentre que en el moment de la planificació, se'n preveien 650 el 2016 –quan, realment, només es va arribar al 322-.
"Prolongar el període d'hibernació només hauria incrementat els costos de forma innecessària", apunta el comunicat ministerial. Uns costos, segons ha publicat en nombroses ocasions l'ACN, pels quals Enagás reclama més de 50 milions d'euros des que es va fer càrrec d'hibernar i mantenir les instal·lacions des de 2014, a un cost similar al de mantenir obert l'únic magatzem submarí a l'Estat, el de Gaviota, i una hibernació que només havia de costar 1,24 milions, segons Enagás.
Han hagut de passar sis anys des de l'onada sísmica amb més d'un miler de terratrèmols provocada per les injeccions de gas de l'exconcessionària Escal UGS perquè aquesta esperada mesura vegi finalment la llum. El cost total del fiasco pot superar en total els 3.400 milions d'euros, a l'espera de saber com el govern espanyol resol definitivament les reclamacions de les entitats financeres per l'aplicació de les sentències del Tribunal Constitucional i el Suprem, que l'obliguen a fer marxa enrere i no carregar aquest deute sobre les espatlles dels consumidors. Així ho va fer l'any 2014 el govern del PP, basant-se en una concessió aprovada sis anys abans pel govern Zapatero que garantia cobrar a Florentino Pérez malgrat actués amb dol i negligència.