Les Coves de Benifallet, el delicat concert mil·lenari de les gotes d'aigua

Quan la parella, natural del Vendrell però resident a Alemanya, s’ha desviat de la carretera secundària per on circulava, guiada pel cartell que indica el camí d’accés a les Coves Meravelles de Benifallet, desconeixia que la seua curiositat de turista els havia portat a un espai on el món s’atura. Un caprici de la natura recònditament amagat dins de la terra. Cavitats a les entranyes del subsòl, de temperatura amable i constant, on només les gotes d’aigua que es desprenen del sostre trenquen un silenci etern.

S'hi endinsen tots dos, expectants, sorpresos per no haver sentit mai parlar fins ara d'este indret d’esplendor geològic. Se'ls desdibuixen els rostres en l’obscuritat, obren els ulls i es dixen portar per la guia. Els explica que fa 52 anys, un grup d’espeleòlegs  del Club Excursionista de Gràcia van sentir alguna sorpresa similar quan va descobrir entre la primavera del 1967 i la de 1968 una sèrie de cavitats mentre estudiaven i  investigaven les coves que ja des de temps antics es coneixien a Benifallet com a Coves de l'Aumidiella i de les quals ens consten troballes arqueològiques del Neolític. 
  
Ara són a la Cova del Dos, una de les dos visitables. Podran veure'n l'interior en una llargada de 25 metres, tot i que la cova en té 237, preservats la resta per l’estretor del pou i el tobogan que li dona continuïtat. Va ser un any després quan els espeleòlegs barcelonins van descobrir també la Cova Meravelles. Havien vist sortir vapor del terra i els veïns del poble els van explicar que quan hi feien entrar alguna fura per treure conills ja no sortia més, per aquell reduït originari forat. En aquella primera entrada van trigar vuit hores a sortir. Vuit hores de vida que mai oblidarien. El que havien enfocat les seues llanternes era molt més del que podia somniar la seua imaginació, per més estrambòtica que fos. Mai, en una única cavitat, haurien pogut veure una concentració similar de figures geològiques extraordinàries. Combinacions impossibles d’òxit de ferro i carbonat càlcic amb la intervenció, de vegades inexplicable per a les lleis de la física, d’altres elements naturals.
 
Fistuloses buides per dins; banderes onejant sense vent; columnes translúcides com l'alabastre, estalactites que s'enmirallen en les estalagmites que elles mateixes creen, excèntriques sense lògica, brócolis formats pels esquitxos d'aigua... Les gotes esculpixen dins d’esta terra formes tan surrealistes com oníriques. Precipiten guiades per una força de la gravetat sense normes. La nova il·luminació que acaricia les formacions reforça els volums per fer-los més espectaculars a la vista. La imaginació humana, sovint acostumada a identificar i relacionar les formes, atribuïx a cada element noms en funció del que hi observa. És només una manera de posar referents a la màgia. "Hi veus aquí al gegant? I aquí? Un dimoni!", exclamen els visitants.
 
Però este no és l’únic sentit reconfortat en la visita. També ho és l'oïda. Durant milers d'any, les gotes xocant contra els minerals no han parat d'interpretar una melodia infinita i delicada, impossible de captar en un sol dia. És una música eterna que de tant en tant s'acompanya dels sons d'un orgue ocult en una de les sales imponents d'este món que descansa aliè al trasbals de la superfície. Coralls de terra humits i pausats, que s'autogeneren només amb minerals, aigua, i el pas infinit del temps.
 
Dades pràctiques
A partir de novembre i fins a Setmana Santa visites els caps de setmana. De 10 a 13.30 (13.15 darrera entrada) i de 16 a 18.30 hores (17.45 h darrera entrada). 
A Setmana Santa estan obertes tots els dies. Divendres, Dissabte, Diumenge i Dilluns de Pasqua, no tanquen a migdia. 
A partir de Setmana Santa i fins a l'octubre visites tots els dies. De 10 a 13.30 (13.15 darrera entrada) i de 16 a 19.30 h (19h darrera entrada).

Més informació aquí.