entrevista

«Tenim una història que ens ha de servir per cridar l'atenció d'un turisme de qualitat»

Parlem amb Marc Jornet, director d'escena de la Farsa de Gandesa, que se celebrarà el 19 i el 20 d'Octubre en el 700 aniversari dels fets

per Sílvia Altadill, Gandesa, 7 d'octubre de 2019 a les 12:14 |
La Farsa de Gandesa es el nom amb què es coneix el casament frustrat entre l'infant Jaume d'Aragó i d'Anjou, -fill de Jaume II el Just i hereu de la Corona d'Aragó- amb la infanta Elionor de Castella i Portugal, -filla del rei Ferran IV de Castella- el 17 d'octubre del 1319.

El casament, que s'havia de dur a terme a l'Església Parroquial de l'Assumpció de Gandesa, va quedar en res, perquè l’infant Jaume va abandonar el temple precipitadament deixant la infanta castellana al peu de l'altar. 


Des de 2014, la capital de la Terra Alta recrea este succès històric amb la teatralització de diferents escenes, la participació d'uns 200 d'actors i la col·laboració d'entitats, comerços i gent del poble. Enguany, en el 700 aniversari dels fets, la Farsa de Gandesa es durà a terme el 19 i el 20 d'Octubre i incorpora novetats com la representació de la taverna de la farsa. 

Parlem amb Marc Jornet Niella, director d'escena de l'esdeveniment.
 

Marc Jornet, director d'escena de la Farsa de Gandesa Foto: Cedida


Quina és la història oficial d'este casament reial?

En el marc dels pactes entre Castella i Aragó per avançar en la conquesta de Granada, era habitual afegir acords de casament de fills/es per segellar el pacte. Este en va ser un de tants. El que va ser extraordinari va ser el lloc de celebració. 

Es diu que, entre les raons de Jaume d'Aragó per no casar-se, hi havia la seua vocació religiosa. Era així?
Jaume estava refugiat a Lledó perquè no s'entenia amb son pare. Ser monjo li impedia ser rei, però mai sabrem del cert les seues motivacions. Després de fugir del casament, Jaume va entrar a un monestir de Tarragona, però poc temps després va marxar a València a 'passar-s'ho bé'. Després va tornar a intentar postular-se com a hereu al tron, quan son germà ja s'havia situat al seu lloc i va acabar fent-se monjo a Poblet. 

Què hauria estat de Gandesa en consumar-se el casament?
Res més que recordar l'anècdota, segurament amb menys força i sense tanta substància com va dixar la Farsa. Va ser una casualitat que se celebrés aquí.
 
Com prepareu durant l'any la farsa?
L'edició d'enguany l'anem preparant des de fa anys, és especial perquè fa 700 anys! En les raderes edicions hem anat provant espectacles i maneres de fer i enguany fem les que millor han funcionat.

Cada any, però, comencem a la primavera triant la parella que es casa, que cada any són diferents i la parella de petits (infanta Leonor petita i rei-nen Alfonso XI). Això ens permet tenir una pedrera fantàstica d'actors i actrius del poble que volen repetir.

Al juny comencem els assajos teatrals, perquè tot gira al voltant de les representacions i passades les festes majors (setembre) comença el compte enrera, vestuari, assajos de desfilades, tots els petits detalls imprescindibles per a que tot funcione. Prop de 400 persones implicades en algun aspecte o altre. Molt potent! 
 

Cada any, els protagonistes de la Farsa de Gandesa són renovats Foto: Cedida


Quines novetats es presenten enguany?
Com cada any la parella és nova, el cartell de l'Ignasi Blanch, una nova representació teatral (ja en seran 4) que es diu 'La Taverna del Casament Reial de Gandesa. La Farsa vista pel poble'. Tindrem també tallers més participatius d'ambientació medieval.

Per què creieu que la gent de Gandesa s'implica tant en el muntatge de la farsa?
Perquè és una gran festa, feta amb rigor i s'ha buscat des del principi el que cada entitat o persona sap fer millor. Des del primer moment s'ha vist que la suma de les aficions o destreses multiplica el resultat. La satisfacció de la gent (públic i participants) compensa l'esforç. 

Tot poble necessita recrear els seus orígens històrics de manera èpica?
Per què no? Al final resulta que tots tenim un patrimoni espectacular, un paisatge envejable i una història que és real i que ens ha de servir per cridar l'atenció d'un turisme de qualitat. La resta ho acaba d'omplir l'orgull de ser gandesà i formar part de tot plegat. 

Quines perspectives teniu de cara al futur per consolidar l'esdeveniment?
La Farsa s'ha assentat al teixit festiu de Gandesa i de les Terres de l'Ebre i té sentit tirar endavant, això si, passat el 700 aniversari cal donar-li un punt d'inflexió. El teatre pivotant-ho tot és el fet diferencial dins d'un munt de festes d'ambientació medieval que es fan arreu, ens porta a aprofundir esta opció. Però ens reunirem la Comissió organitzadora per valorar l'edició d'enguany i enfocar el futur.

 

Participació