Eradiquen del tram final de l'Ebre diversos focus de jacint d'aigua, una planta invasora

Es tracta d'una espècie originària d'Amèrica del Sud i detectada fa més de 20 anys al delta de l'Ebre, on a diferència d'altres indrets no ha causat grans problemes

per Redacció , Amposta, 25 de setembre de 2019 a les 20:46 |
Agents Rurals i operaris de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre (Idece) prospecten i retiren de la llera de l'Ebre diversos focus de jacint d'aigua, una planta invasora originària d'Amèrica del Sud que prolifera intermitentment des de fa 20 anys al tram final del riu en situacions de baix cabal. Aquest estiu s'ha tornat a detectar la seva presència en el tram de 20 quilòmetres riu avall d'Amposta, especialment, als braços que formen les illes de Gràcia i Sapinya, on la baixa velocitat de l'aigua ajuda a fer créixer aquestes plantes invasores per sobre del que és habitual. Considerada una de les 100 espècies invasores més agressiva, els responsables del parc natural del delta de l'Ebre matisen que el corrent i, sobretot, la salinitat de l'aigua ajuden a limitar la seva presència a la zona, on no ha generat afectacions importants. Reiteren, però, que cal retirar-la per evitar la seva expansió.
Agrupacions d'entre 70 i 80 exemplars han aparegut aigües avall d'Amposta en punts on l'aigua es canalitza i redueix considerablement la seva velocitat, com és el cas de les esmentades illes fluvials deltaiques de Gràcia i Sapinya. De moment, s'està prospectant i retirant els exemplars més localitzats. En el cas de les catifes més àmplies s'estudiarà la seva extracció de forma eficaç i segura al llarg d'aquesta tardor.


Inclòs dins de les cent espècies invasores més problemàtiques del món, el jacint d'aigua (Eichlornia crassipes) arriba a formar catifes sobre l'aigua poden arribar a provocar seriosos problemes obturant les canalitzacions de regadiu o dificultant la navegació. Al delta de l'Ebre no és, en absolut, una espècie desconeguda. Fa dues dècades que se'n troben exemplars de forma aïllada. Puntualment, van aparèixer també als ullals de Baltasar, d'on es va eliminar. De fet, és als espais aquàtics tancats on es sol comportar com una invasora.

A la llera del riu, en canvi, "no es donen les condicions perquè es comporti com un invasor", segons precisa el director del parc natural, Francesc Vidal. Això és degut, especialment, al corrent i la salinitat de l'aigua. De fet, explica, en alguns casos que es va detectar focus puntuals, aquests van desaparèixer mesos després fruit de les riuades que s'emportaven les plantes al mar.- "En les circumstàncies del delta de l'Ebre ens fa pensar que no serà problema", conclou el mateix Vidal.

Un grup de tècnics de la Confederació Hidrogràfica del Guadiana va donar l'alarma aquest passat setembre mentre navegaven per l'Ebre ha posat en alerta les diferents administracions competents, com la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). És per això que el Departament de Territori i Sostenibilitat ha elaborat i desplegat un pla d'eradicació en el qual participen també, a banda del parc natural, Agents Rurals i l'Idece, Forestal Catalana i el Servei de Fauna i Flora del Departament. "És bo que la traguem per evitar que es pugui expandir a altres zones i pugui donar més problemes que els que produeix aquí al delta de l'Ebre", certifica Vidal.

Més enllà d'això, el fet, però, que hagin aparegut de forma puntual i esporàdica, especialment al tram entre Amposta i la desembocadura, planteja incògnites importants sobre el seu origen. És el que ara estan investigant els Agents Rurals. Vidal no descarta que, ateses aquestes circumstàncies, el jacint d'aigua hagi pogut arribar al riu des d'un jardí o una instal·lació particular situada prop de la llera.


A banda del delta de l'Ebre, el jacint d'aigua també s’ha trobat puntualment a Girona, i al delta del riu Llobregat, i sempre s’ha controlat, segons la Generalitat. Prové de la conca del riu Amazones. Habita medis aquàtics amb temperatures càlides (15-30ºC) i provoca canvis en el medi, pel seu creixement i per la descomposició de la seva biomassa. Això afecta greument les espècies que hi habiten. A més, el seu caràcter invasor i colonitzador de nous espais provoca problemes a l’activitat humana, augmenta la població de mosquits o disminueix la pesca.

 

Participació