Trenta autobusos sortiran des de l'Ebre cap al tram 17 de la manifestació de la Diada

Segons les dades de l'ANC, s'han venut 3000 samarretes a les Terres de l'Ebre

Estat dels trams de la manifestació
Estat dels trams de la manifestació | Cedida
Sílvia A.
10 de setembre del 2019
Actualitzat a les 19:24h
Trenta autobusos plens sortiran este dimecres al matí cap a Barcelona des de les quatre comarques de l'Ebre amb els ebrencs que, sense defallir, se sumaran un any més a la manifestació de la Diada 2019. Una xifra notablement inferior a la d'altres 11-S. Segons el secretari de l'ANC a les Terres de l'Ebre, Manel Alves "és cert que hi ha menys busos que altres anys, però el nombre de samarretes venudes ha estat molt superior i cal veure com es traduirà això. Molta gent a darrera hora opta per anar per compte propi amb cotxes".
Admet que es cert que este respira certa decepció cap als partits polítics i sosté que caldrà fer balanç un cop passada la Diada. "Pel que fa a les samarretes cada territorial fa la seua comanda però podem calcular que s'han venut 3.000 samarretes a Terres de l'Ebre", afirma.

Diumenge passat, en l'acte previ a la Diada a Miravet l'actual presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzié reivindicava les Terres de l'Ebre com a territori "clau" en el camí cap a independència, apuntant a la seua condició de terra de cruïlla: el que és el sud per a alguns, és centre vertebrador d'uns Països Catalans complets per a altres.

Diversos grups musicals i entitats socials i culturals com els Castellers de Tortosa es desplaçaran també cap a la gran manifestació de demà per posar l'acent ebrenc al tram 17. En l'àmbit nacional, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públic este dimarts que 400.000 persones ja s'han inscrit a la manifestació de la Diada de l'Onze de setembre impulsada per l'entitat. A un dia per la Diada, l’ANC ha explicat que s’han venut 250.000 samarretes commemoratives de la jornada i que hi ha 1.200 autocars reservats per assistir a la marxa reivindicativa. L’entitat ha indicat que encara hi ha trams del recorregut de la manifestació per omplir i ha fet una crida a la ciutadania a sumar-s’hi.

La manifestació de l'11 de setembre arrencarà a les 17.14 h als carrers que conflueixen a la plaça d'Espanya, passant per la Creu Coberta, Tarragona, la Gran Via, el Paral·lel i Reina Maria Cristina.




Una estrella a la plaça d'Espanya

L'acte, que seguix una línia similar a la d'altres anys però amb un sentit molt més contundent, constarà d'una gran manifestació que tindrà el punt central a la plaça d'Espanya de Barcelona, tot i que la mobilització inclou tots els carrers que hi desemboquen, amb fins a 26 trams.

D'esta manera, l'objectiu de l'ANC és dibuixar una estrella amb centre a la plaça d'Espanya, tot i desplegar la mobilització a través d'altres vies com els carrers de la Creu Coberta, Tarragona, Gran Via, Paral·lel i Maria Cristina. Amb la imatge dels manifestants omplint aquestes vies, la voluntat és mostrar que la gent, vingui d'on vingui i tingui la ideologia que tingui, es pot arribar a entendre en el punt en comú de la independència.

Com és habitual, les mobilitzacions de l'Onze de Setembre tenen un punt culminant a les 17.14 hores per commemorar els fets de 1714, tot i que enguany hi haurà actes durant tot el dia. Aquest any, l'ANC vol reforçar l'objectiu d'assolir la independència des de l'anàlisi d'aquelles coses que considera que l'any 2017 van fallar.

Per això, un dels fets més importants és recuperar la unitat estratègica entre partits, que l'entitat assegura que durant els darrers mesos -molt marcats per comicis electorals- s'ha diluït. Només d'aquesta manera, creu l'entitat, es podrà fer reflotar l'esperit de l'1 d'octubre, quan els partits independentistes i societat civil anaven a l'una. 

Sense representants polítics

Per donar el poder a la ciutadania, precisament rememorant este esperit, és perquè el Secretariat Nacional de l'ANC va decidir no convidar representants polítics a l'espai reservat per a personalitats. Una decisió envoltada de controvèrsia, que va generar retrets entre diversos representants polítics, i que va abonar el terreny per exemplificar les discrepàncies estratègiques entre les diverses formacions independentistes. 

Diades organitzades per l'ANC

- 2012: Passeig de Gràcia

Va ser la primera i gran manifestació de l'ANC. Sota el lema "Catalunya, nou estat d'Europa" va aplegar, segons la Guàrdia Urbana, un milió i mig de persones -dos milions, segons els organitzadors- i va marcar el precedent de les mobilitzacions que la succeirien. Més de tres quilòmetres de ciutadans van ocupar tot el passeig de Gràcia i la Via Laietana.

- 2013: la Via Catalana

Va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres arreu de Catalunya que va resseguir l'antiga Via Augusta, des del Pertús (el Vallespir) fins a Vinaròs (el Baix Maestrat). Segons el Departament d'Interior de la Generalitat hi van participar 1,6 milions de persones, 500.000 pels carrers de Barcelona. 

- 2014: La V de Diagonal i la Gran Via

La Diagonal i la Gran Via es van transformar en una gegantina V formant els colors de la senyera. Van ser més d'onze quilòmetres plens a vessar de gent vinguda d'arreu de les comarques de Catalunya per reclamar la voluntat de votar el 9-N. La Guàrdia Urbana va xifrar en 1'8 milions els assistents.

- 2015: la Meridiana

La Via Lliure a la República Catalana, la quarta mobilització massiva consecutiva de l'ANC, va desbordar també totes les previsions. Ja sota la presidència de Jordi Sànchez, es va xifrar la seva participació en dos milions citant les estimacions de diversos mitjans. La Guàrdia Urbana de Barcelona, per la seva banda, va rebaixar la dada a 1'4 milions persones. Es va celebrar en plena campanya de les eleccions plebiscitàries.

- 2016: una Diada descentralitzada

Barcelona, Berga, Lleida, Salt i Tarragona van ser els punts escollits per a la Diada descentralitzada de la cinquena gran mobilització sobiranista. En aquesta, l'objectiu va ser simbolitzar el batec del nou Estat. Es va calcular la participació d'un milió de persones en una diada diversa i totalment innovadora pel que fa a l'organització. 

- 2017: una plaça Catalunya pel referèndum

La Diada del 2017 va ser la del referèndum. Hi van participar un milió de persones -segons la Guàrdia Urbana- i, des del Passeig de Gràcia i el carrer Aragó es van voler representar tots els colors de l'independentisme amb la vista posada en la votació de l'1 d'octubre que el Tribunal Constitucional ja havia suspès formalment. Tots els actors de van considerar que aquesta manifestació havia de ser la primera part de la consulta vinculant d'octubre, i es va dibuixar un gran símbol "+", per la voluntat de sumar en "positiu". 

- 2018: Diagonal

Prop d'un milió de persones van omplir la Diagonal per la República. Va ser la Diada més complexa dels últims anys pels efectes de la repressió i l'absència dels presos polítics i exiliats, tot i que l'independentisme no es va arronsar i la mobilització es va desplegar des de la plaça de les Glòries fins al Palau Reial. Les principals reivindicacions recordaven encara els fets de l'1 d'octubre i les conseqüències judicials que se'n van derivar, convertides en presó i exili.