06
de setembre
del
2019
Actualitzat
a les
10:10h
El projecte NEURICE preveu finalitzar els seus treballs el pròxim mes de febrer amb la voluntat de poder posar a disposició dels productors europeus sis varietats d'arròs tolerants a la salinitat a partir de 2022. Segons el seu coordinador i catedràtic de Fisiologia Vegetal a la UB, Salvador Nogués, la majoria de les varietats obtingudes en el projecte "es comporten millor que les varietats locals originals en condicions de salinitat". "Però el què ens ha sorprès gratament és que algunes de les varietats es comporten millor que les locals també en condicions normals de no salinitat dels camps, tot i que hem d’esperar els resultats d’aquest segon any per confirmar la tendència observada", ha precisat. En el projecte hi participen investigadors de l'Estat espanyol, Itàlia i França que, per la tècnica d'intromissió genètica, que no es transgènica, han desenvolupat estes varietats.
En una primera part, segons ha explicat Nogués, s'han introduït els al·lels de tolerància a la salinitat en algunes varietats locals d’arròs d’Espanya, Itàlia i França, mitjançant la introgressió genètica, que és una tècnica no-transgènica. La segona part ha consistit en avaluar aquestes noves varietats mitjançant el cultiu hidropònic en hivernacle per, en una tercera fase, testar el comportament agronòmic de les varietats obtingudes tant en condicions de camps salinitzats com en no salinitzats.
Enguany s’està realitzant la tercera fase amb el segon any d’assajos a camp amb les línies varietals resistents a la salinitat que s’han anat obtenint en la primera fase del projecte i de les que s’està avaluant el seu comportament agronòmic i productivitat tant en camps salinitzats com no salinitzats, a temps real, mitjançant l’ús de la teledetecció. "Amb aquests assajos el que veiem és quines varietats són més o menys resistents a la salinitat en condicions reals de camp", apunta l’investigador del projecte NEURICE a la UB, Xavier Serrat. Al mateix temps, s’estan seqüenciant centenars de varietats d’arròs tot buscant nous gens relacionats amb la tolerància a la salinitat per tal de millorar en el futur les línies varietals obtingudes en el projecte.
A Catalunya, l’IRTA i la Càmara Arrossera del Montsià, estan avaluant les varietats locals tolerants a la salinitat també amb l’objectiu de seleccionar aquelles que es comporten millor per portar-les al registre. A més del seus resultats productius, posteriorment es valoraran el comportament a molí, el contingut d’amilosa i el seu valor nutricional. Un dels efectes del canvi climàtic és la menor disponibilitat d’aigua per als conreus, una aigua de pitjor qualitat, i un augment en la salinitat dels sòls. "Per tant, és important que tota aquesta informació obtinguda dins del projecte estigui aviat a disposició dels milloradors per tal de què la puguin aplicar a la producció de noves varietats d’arròs a Europa i, així, poder pal·liar els efectes del canvi climàtic, i a més, en el cas de Catalunya, ajudar-los a fer front a la plaga del cargol poma" reflexiona Serrat.
L'any passat ja es van detectar alguns exemplars al Sud de França, en una zona propera a la frontera amb Itàlia. En el cas del cargol poma a Catalunya, s’ha pogut comprovar que, inundant els camps amb aigua de mar s’eliminen els cargols, però que els residus salins que queden als camps afecten posteriorment a la producció d’arròs. "A partir d’ara, i un cop obtinguts els resultats del segon any de proves a camp, els participants en el projecte entraran al registre varietal corresponent un mínim de dos varietats de cada país, de forma que, per al 2022 puguin estar disponibles per a tots els agricultors europeus d’arròs un mínim de 6 varietats", tanca Nogués.
En una primera part, segons ha explicat Nogués, s'han introduït els al·lels de tolerància a la salinitat en algunes varietats locals d’arròs d’Espanya, Itàlia i França, mitjançant la introgressió genètica, que és una tècnica no-transgènica. La segona part ha consistit en avaluar aquestes noves varietats mitjançant el cultiu hidropònic en hivernacle per, en una tercera fase, testar el comportament agronòmic de les varietats obtingudes tant en condicions de camps salinitzats com en no salinitzats.
Enguany s’està realitzant la tercera fase amb el segon any d’assajos a camp amb les línies varietals resistents a la salinitat que s’han anat obtenint en la primera fase del projecte i de les que s’està avaluant el seu comportament agronòmic i productivitat tant en camps salinitzats com no salinitzats, a temps real, mitjançant l’ús de la teledetecció. "Amb aquests assajos el que veiem és quines varietats són més o menys resistents a la salinitat en condicions reals de camp", apunta l’investigador del projecte NEURICE a la UB, Xavier Serrat. Al mateix temps, s’estan seqüenciant centenars de varietats d’arròs tot buscant nous gens relacionats amb la tolerància a la salinitat per tal de millorar en el futur les línies varietals obtingudes en el projecte.
A Catalunya, l’IRTA i la Càmara Arrossera del Montsià, estan avaluant les varietats locals tolerants a la salinitat també amb l’objectiu de seleccionar aquelles que es comporten millor per portar-les al registre. A més del seus resultats productius, posteriorment es valoraran el comportament a molí, el contingut d’amilosa i el seu valor nutricional. Un dels efectes del canvi climàtic és la menor disponibilitat d’aigua per als conreus, una aigua de pitjor qualitat, i un augment en la salinitat dels sòls. "Per tant, és important que tota aquesta informació obtinguda dins del projecte estigui aviat a disposició dels milloradors per tal de què la puguin aplicar a la producció de noves varietats d’arròs a Europa i, així, poder pal·liar els efectes del canvi climàtic, i a més, en el cas de Catalunya, ajudar-los a fer front a la plaga del cargol poma" reflexiona Serrat.
L'any passat ja es van detectar alguns exemplars al Sud de França, en una zona propera a la frontera amb Itàlia. En el cas del cargol poma a Catalunya, s’ha pogut comprovar que, inundant els camps amb aigua de mar s’eliminen els cargols, però que els residus salins que queden als camps afecten posteriorment a la producció d’arròs. "A partir d’ara, i un cop obtinguts els resultats del segon any de proves a camp, els participants en el projecte entraran al registre varietal corresponent un mínim de dos varietats de cada país, de forma que, per al 2022 puguin estar disponibles per a tots els agricultors europeus d’arròs un mínim de 6 varietats", tanca Nogués.