Melendi: «Per a tu, Joan, serem cendres en l'eternitat»

A Joan de menut ja li encantava Melendi. Tant sentia amb la seva música que li agradava fins i tot el seu estil. Volia cabell llarg i rastes, com ell, portar arracada, decorar-se la cella com el seu ídol artístic... Aquella passió pel seu ídol musical el va acompanyar tota l’adolescència i la joventut. Enguany, quan la seua família va saber que venia de concert a Amposta per Festes Majors, va voler sorprendre Joan comprant-li de seguida una entrada que li regalarien el dia del seu sant. Regal encertat, segur. Però l’entrada no li va poder ser mai regalada.  L’accident que va tindre lloc el 17 de març a la carretera entre Deltebre i Riumar va robar precipitadament la vida d’este jove de Deltebre, Joan Castells Saborido, als 21 anys.

No va ser ni a temps d’il·lusionar-se per aquella entrada que havia de permetre escoltar en directe al seu ídol. El dia del seu comiat, li van posar la seua cançó preferida: “Que el cielo espere sentao”, de Melendi, com no podia ser d’altra manera. Però una nit, temps més tard, la seua germana va somniar que el cantant li dedicava una cançó al Joan en un concert, i així va començar a gestar-se la història que anit es va viure fora dels focos, la més emocionant de tota l’actuació que l’asturià va oferir davant 5.000 persones a la capital del Montsià.

Laia, la germana, es va sentir en la necessitat de moure fils. Els somnis es compleixen si hi lluites. Va contactar amb l’alcalde d’Amposta, que havia estat mestre del Joan a l’institut de Deltebre, i també amb el regidor Ramon Bel. “S’ho van agafar com una cosa personal, no tinc paraules”, comenta Laia.
 
Van avançar els dies fins que es va apropar l’hora del concert, lluitant per aconseguir viure el moment en què Melendi estampés el seu autògraf en aquella entrada pendent.  Ahir, nerviosos, Laia, la mare del Joan i l’altre germà, Aitor, van marxar cap a Amposta amb la incertesa de no saber si  les gestions fructificarien i finalment acceptaria rebre’ls. “I sí, vam entrar a l’espai on esperava mitja hora abans del concert i la meua mare li va preguntar si el podia abraçar. Tant li va transmetre aquella abraçada que ell va afirmar: Aquí veig molta emoció, què passa?”, explica la Laia. Li van traslladar tota la emoció que hi havia darrera d’aquell tros de paper imprès, l’entrada, que l’artista va agafar per escriure:  “Para ti Joan. Seremos cenizas en la eternidad. Nos vemos amigo”. Una dedicatòria segellada amb la seua firma que la família del Joan guardarà sempre com un tresor, com a la memòria aquell moment que acabaven de viure. Abans que Melendi sortís a l’escenari, acabava de connectar amb el Joan. “Per a mi, veure a ma mare feliç per un moment, ho va ser tot, estem molt agraïts a tot el que van fer l’alcalde i el regidor de Festes per tal que haguem viscut este moment”, afirma Laia.

I sí, abans d’acabar el concert, Melendi va dedicar una cançó “als que no estan amb nosaltres”. Sa germana està segura: “Va per tu, Joan”. Alguns somnis, si hi lluites, es poden complir.