patrimoni

Inicien les primeres excavacions arqueològiques sobre els forns d'oli de gingebre de Riba-roja

L’oli de ginebre s’ha fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals

per Redacció, Riba-roja d'Ebre, 6 d'agost de 2019 a les 13:04 |
El municipi riberenc de Riba-roja d’Ebre ha conservat el nombre més elevat de forns d’elaboració d’oli de ginebre de tota la península Ibèrica. L’oli de ginebre s’obté de la fusta de troncs i arrels del Juniperus oxycedrus, comunament anomenat càdec, espècie arbòria germana del ginebre comú (Juniperus communis), i té nombroses propietats antisèptiques, antiinflamatòries, cicatritzants, parasiticides i pesticides.

Esta setmana, del 5 al 11 d'agost un equip de 9 persones de la UB realitzarà, per primer cop, excavacions arqueològiques en un dels forns d'oli de ginebre.


L’Associació Amics de Riba-roja s’ha dedicat en els últims anys a redescobrir, recuperar, estudiar i difondre el patrimoni de Riba-roja en el sentit mes ampli. Actualment, l’Associació ha està dedicant els seus esforços als Forns d'oli de ginebre, 20 de descoberts, i uns altres 8 forns dels quals se’n tenen referències, però encara no s’han descobert.

L’oli de ginebre s’ha fet servir històricament com a remei per a diverses malalties humanes i, sobretot, animals. Així, tenim constància del seu ús d’antany com a ingredient d’ungüents aplicats a éssers humans afectats d’èczemes, berrugues i paràsits, però també com a part de cataplasmes emprats per tractar mals de pit, angines i refredats i, en forma d’infusió, com a remei contra trastorns digestius i nerviosos.

En veterinària, la seua utilització més estesa, l’oli de ginebre rebia un ús tòpic per tractar ferides, ja que era un extraordinari desinfectant i cicatritzant i, a més, servia per eliminar paràsits intestinals i per combatre polls i paparres.

Totes aquestes funcions i propietats de l’oli de ginebre van fer que Riba-roja d’Ebre n’esdevingués un important centre de producció, fins al punt de fer de la seua fabricació una potent indústria de l’època preindustrial. Documents de principis del segle XVII demostren ja l’existència d’un comerç consolidat, que, com tantes vegades en estes terres, trobava en el riu Ebre un dels seus principals aliats, ja que el producte podia viatjar fàcilment riu avall fins a Tortosa i riu amunt fins a Saragossa.


De tota manera, com que l’àmbit en el qual va ser més emprat és la veterinària, la principal ruta de comerç va ser cap al nord, vers les terres pirinenques, a través de les comarques de Lleida.
D’entre l’11 de juliol i el 13 d’octubre el museu Etnològic i de les cultures del Mon de Barcelona acull una exposició sobre els forns d’oli de gingebre.

 

Participació