Els antecedents policials i judicials de l'imam de Ripoll no es van esborrar

En este sentit, tampoc van desaparèixer els registres d'Institucions Penitenciàries, que va conservar les dades de les visites que Abdelbaky es Satty va rebre a la presó, especialment les referides als agents de la Guàrdia Civil i del CNI, amb l'objectiu de convertir el penat en confident dels serveis secrets. En estos registres consta que, durant la seua estada a la presó de Castelló per tràfic de drogues, Es Satty va mantenir quatre entrevistes policials entre abril i juny del 2012 i una altra visita de dos agents del CNI el març del 2014.

L'imam de Ripoll es va acostar als postulats radicals a la presó
 

Seria durant este període quan Es Satty es va radicalitzar. De fet, el 19 d'agost del 2017, dos dies després dels atemptats, la direcció general de la Guàrdia Civil va remetre un informe a l'Audiència Nacional en què es recull que Es Satty "va patir a la presó un profund procés d'acostament als postulats més rigoristes de l'islam durant el compliment d'una condemna per delicte relacionat amb la salut pública (tràfic de drogues).

En el període de compliment de condemna va mantenir una relació estreta amb presos considerats com "extremistes". En un informe de dos mesos després, i elaborat precisament per ordre del jutge a petició dels Mossos, Institucions Penitenciàries inclou la documentació en la qual es recullen totes les dades carceràries d'Es Satty.

Els Mossos no van mirar els registres de la Guàrdia Civil
 

Segons La Vanguardia, un any i mig abans dels atemptats a Barcelona i Cambrils, un policia local de la ciutat flamenca de Vilvoorde va preguntar informalment a un agent dels serveis d'informació dels Mossos si tenia dades sobre Es Satty, ja que sospitava d'ell. L'agent dels Mossos no va obrir cap investigació oficial i només va consultar les bases de dades de la policia catalana, en què efectivament no constava cap antecedent.

Per trobar-los, hauria d'haver entrat a la base de dades d'Assenyalaments Nacionals (BSDN), un registre de les "persones buscades per extradició, persones requisitoriades, estrangers amb entrada i permanència prohibides en territori nacional, persones desaparegudes, sotmesos a procediments penals, i en general, persones de les quals es tinguen indicis reals que poden suposar una amenaça per a la seguretat ciutadana o de l'estat". La base de dades està disponible per a la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, el Servei de Vigilància Duanera, policies autonòmiques i policies locals.

Tot i així, perquè els Mossos poguessen accedir a les bases de dades havien de sol·licitar la informació a través del servei de comunicacions que hi ha entre cossos. D'aquí la possible explicació del perquè inicialment els Mossos només poguessen tenir informació de les possibles detencions prèvies per part del seu propi cos policial.