19
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
16:54h
El Castell de Miravet estrena nova senyalització en 3D amb uns nous panells informatius que reconstruixen els diversos espais de la fortalesa,facilitant la comprensió del monument.
El projecte i la seua implementació s'ha dut a terme en el marc del programa "Patrimoni en Acció" impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Caixa.
La inversió ha estat de 90.000 euros.
Esta nova senyalització ajuda al visitant a fer-se una idea de com era l’edifici en les seves diverses etapes de la història.
La instal·lació de la nova senyalització del Castell de Miravet ha estat possible gràcies al programa "Patrimoni en Acció", un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i “la Caixa” que aposta per posar en valor alguns dels monuments més destacats del patrimoni cultural català a través de nous recursos interpretatius i millores en els serveis, sempre amb l’objectiu de proporcionar una bona experiència de la visita.
La nova senyalització del castell de Miravet abasta des de panells de benvinguda i d’explicació de l’oferta patrimonial fins a panells interpretatius dels espais del monument. Tota la informació es presenta en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.
Gràcies al disseny de les reconstruccions en 3D que s’ha incorporat als panells interpretatius, s’ha hagut de fer una tasca prèvia de recerca que ha permès aprofundir-ne i reinterpretar l’evolució del castell tant cronològicament o arquitectònicament, per encaixar les
diverses etapes constructives. Així , per exemple, ara sabem que el primer edifici construït al recinte sobirà del castell va ser el refetor i no el cos principal, que acollia la sala del comanador il’església, com es creia fins ara.
EL CASTELL DE MIRAVET
El castell de Miravet està documentat per primera vegada el 1153, encara que el seu origen es remunta a l'època califal. Està situat a uns 220 metres d'altitud en un indret estratègic, a l'entrada del pas de Barrufemes, des d’on domina el curs de l'Ebre i sobre la ciutat.
Les excavacions arqueològiques realitzades els anys 1992 i 1993 van concloure que en el turó on es va edificar el castell havia hagut, prèviament, un assentament iber, i que durant l'època andalusina s'edificaren dos fortaleses, una del període califal i l'altra al segle XI. Així, s'ha determinat que el castell andalusí del segle XI era compost per un gran recinte sobirà i un o dos recintes inferiors situats a l'est de la fortificació sobirana.
Posteriorment, la transformació de la fortalesa sarraïna a castell templer va comportar la construcció de nous edificis i l'adaptació d'altres existents. A l'interior de l'edifici principal del recinte sobirà es va bastir una gran sala que funcionava com a celler, que es va comunicar amb el pati a través d'una porta que es restaurà amb un arc de mig punt.
Pel que respecta a les muralles, han estat refetes i adaptades en diferent moments històrics difícils de situar cronològicament.
Cal destacar a l'interior l'església de Santa Maria, que encara que no es registra en cap document medieval, s'ha de datar durant la segona meitat del segle XII. Antigament l'absis era parcialment tapat per un altar barroc.
El programa vol cooperar en la realització conjunta d'iniciatives d'interès social i cultural mitjançant l’acció directa de rehabilitació, restauració, museïtzació i millora dels serveis en els principals conjunts monumentals de Catalunya que tenen un notable interès arquitectònic, històric i artístic.
L'acord de col·laboració, s’ha dotat als principals monuments i jaciments públics de la Generalitat de Catalunya de nous recursos interpretatius i espais visitables entre els que destaquen la recreació en 3D de la ciutat ibèrica d’Ullastret, un projecte pioner a Europa; la rehabilitació de l’estoa grega i del criptopòrtic romà de la casa dels Mosaics d’Empúries; la rehabilitació i obertura al públic de diversos espais de la cel·la C de la Cartoixa d’Escaladei i la redacció dels projectes de rehabilitació i museïtzació del claustre major i del nou espai d’acollida d’aquest monument; la senyalització del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes i del Castell de Miravet o l’espai expositiu de Santa Maria de Vallbona i el centre d’acollida de visitants del Monestir de Poblet, recentment obert al públic.
El projecte i la seua implementació s'ha dut a terme en el marc del programa "Patrimoni en Acció" impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Caixa.
La inversió ha estat de 90.000 euros.
Esta nova senyalització ajuda al visitant a fer-se una idea de com era l’edifici en les seves diverses etapes de la història.
La instal·lació de la nova senyalització del Castell de Miravet ha estat possible gràcies al programa "Patrimoni en Acció", un conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i “la Caixa” que aposta per posar en valor alguns dels monuments més destacats del patrimoni cultural català a través de nous recursos interpretatius i millores en els serveis, sempre amb l’objectiu de proporcionar una bona experiència de la visita.
La nova senyalització del castell de Miravet abasta des de panells de benvinguda i d’explicació de l’oferta patrimonial fins a panells interpretatius dels espais del monument. Tota la informació es presenta en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.
Gràcies al disseny de les reconstruccions en 3D que s’ha incorporat als panells interpretatius, s’ha hagut de fer una tasca prèvia de recerca que ha permès aprofundir-ne i reinterpretar l’evolució del castell tant cronològicament o arquitectònicament, per encaixar les
diverses etapes constructives. Així , per exemple, ara sabem que el primer edifici construït al recinte sobirà del castell va ser el refetor i no el cos principal, que acollia la sala del comanador il’església, com es creia fins ara.
EL CASTELL DE MIRAVET
El castell de Miravet està documentat per primera vegada el 1153, encara que el seu origen es remunta a l'època califal. Està situat a uns 220 metres d'altitud en un indret estratègic, a l'entrada del pas de Barrufemes, des d’on domina el curs de l'Ebre i sobre la ciutat.
Les excavacions arqueològiques realitzades els anys 1992 i 1993 van concloure que en el turó on es va edificar el castell havia hagut, prèviament, un assentament iber, i que durant l'època andalusina s'edificaren dos fortaleses, una del període califal i l'altra al segle XI. Així, s'ha determinat que el castell andalusí del segle XI era compost per un gran recinte sobirà i un o dos recintes inferiors situats a l'est de la fortificació sobirana.
Posteriorment, la transformació de la fortalesa sarraïna a castell templer va comportar la construcció de nous edificis i l'adaptació d'altres existents. A l'interior de l'edifici principal del recinte sobirà es va bastir una gran sala que funcionava com a celler, que es va comunicar amb el pati a través d'una porta que es restaurà amb un arc de mig punt.
Pel que respecta a les muralles, han estat refetes i adaptades en diferent moments històrics difícils de situar cronològicament.
Cal destacar a l'interior l'església de Santa Maria, que encara que no es registra en cap document medieval, s'ha de datar durant la segona meitat del segle XII. Antigament l'absis era parcialment tapat per un altar barroc.
El programa vol cooperar en la realització conjunta d'iniciatives d'interès social i cultural mitjançant l’acció directa de rehabilitació, restauració, museïtzació i millora dels serveis en els principals conjunts monumentals de Catalunya que tenen un notable interès arquitectònic, històric i artístic.
L'acord de col·laboració, s’ha dotat als principals monuments i jaciments públics de la Generalitat de Catalunya de nous recursos interpretatius i espais visitables entre els que destaquen la recreació en 3D de la ciutat ibèrica d’Ullastret, un projecte pioner a Europa; la rehabilitació de l’estoa grega i del criptopòrtic romà de la casa dels Mosaics d’Empúries; la rehabilitació i obertura al públic de diversos espais de la cel·la C de la Cartoixa d’Escaladei i la redacció dels projectes de rehabilitació i museïtzació del claustre major i del nou espai d’acollida d’aquest monument; la senyalització del conjunt monumental de Sant Pere de Rodes i del Castell de Miravet o l’espai expositiu de Santa Maria de Vallbona i el centre d’acollida de visitants del Monestir de Poblet, recentment obert al públic.