18
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
19:22h
L'Oficina de Drets Civils i Polítics ha fet arribar als ajuntaments catalans un manual d'ús perquè els treballadors municipals que es trobin davant de possibles queixes per vulneracions de drets sàpiguen com actuar. La guia explica als consistoris que des de l'Oficina s'actua quan algú pot ser víctima d'un tracte cruel o d'una detenció arbitrària; quan hi ha manifestacions d'odi o que inciten la discriminació o la hostilitat, i quan s'ha patit una ingerència en l'exercici de la llibertat d'expressió o dels drets a la reunió pacífica, l'associació o la participació política.
Per tal de donar a conèixer aquest mecanisme, el director de l’Oficina, Adam Majó, s’ha desplaçat fins a la Ràpita per reunir-se amb el seu alcalde, Josep Caparrós, i poder plasmar el compromís d’ambdos administracions en la lluita per la defensa dels drets civils i polítics. “Des de l’oficina veiem interessant establir mecanismes de col·laboració amb els ajuntaments per tal de donar a conèixer a la ciutadania quins són els seus drets civils i polítics i de quina manera poden articular la seva defensa en cas que els vegin vulnerats”, ha dit Majó. Per la seua banda, l’alcalde Josep Caparrós s’ha mostrat satisfet que l’Oficina s’haja presentat en este municipi i ha apuntat que “malauradament, en els últims temps, i a la Ràpita ho sabem bé, s’estan produint constants atacs contra els nostres drets civils i polítics i els ajuntaments, com a administracions més properes a la ciutadania, ens posem a la seua disposició per tal que puguen vehicular les queixes i oferir l’ajut i l’assessorament que necessiten”.
La Ràpita va ser un dels pobles de Catalunya que va rebre més violència policial durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i que va acabar amb més de 80 lesionats. L’Ajuntament va posar a la seua disposició un servei d’assessorament jurídic, gràcies a la col·laboració voluntària d’un col·lectiu d’advocats, i ajut psicològic. Durant la reunió d’avui, Majó ha ofert a Caparrós establir mecanismes de coordinació conjunta per defensar els drets vulnerats de tots els veïns i veïnes del municipi.
Una seixantena de peticions d’actuació tramitades per l’ODCP
Des de la seua posada en funcionament a l’octubre del 2018, l’ODCP ha tramitat 63 queixes, reclamacions i peticions de ciutadans que es repartixen en quatre tipologies principals: vulneracions contra la llibertat d’expressió (35%); reclamacions sobre drets de participació política (38%); vulneracions contra el dret a l’honor (3%); i protestes per les actuacions dels cossos i forces de seguretat (6%). A més, s’ha rebut una queixa referent a la pluralitat lingüística.
D’altra banda, el passat mes de juny va tindre lloc la primera reunió del Consell Assessor de defensa dels drets civils i polítics, un òrgan col·legiat, presidit per Adam Majó i adscrit a l’Oficina dels Drets Civils i Polítics de la Generalitat, format per un grup d’experts independents. El seu objectiu és donar suport a l’Oficina en promoció, divulgació i defensa dels drets civils i polítics de tots els ciutadans i garantir-ne el seu compliment. En són membres: Helena Castellà, Sònia Andolz, Elisenda Rovira, Rosa Bada, Andrés Garcia, Carles Viñas, i Magda Oranich.
La cartografia de la repressió de l’1 d’octubre
A principis d’este mes de juliol, l’Oficina dels Drets Civils i Polítics de la Generalitat ha publicat una cartografia de la repressió viscuda a Catalunya des que es va iniciar el procés per al referèndum. Es tracta d’un mapa interactiu, obert i dinàmic que recull imatges i vídeos per ubicar en el temps i en l’espai la repressió, abans, durant i després del primer d’octubre del 2017. D’esta manera, el Govern dona resposta a la Moció 51/XII del Parlament sobre el balanç del primer any de legislatura pel que fa a la repressió, la defensa dels drets fonamentals i l’autodeterminació que l’instava a elaborar esta cartografia i “fer-la accessible a tota la ciutadania”.
L’Oficina també ha participat en una campanya conjunta amb el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència per defensar el dret de participació política dels residents a l’exterior, tant en les eleccions a les Corts Generals com en els comicis al Parlament Europeu. En l’última contesa electoral, l’ODCP va fer una crida als ajuntaments perquè garantissen l’accessibilitat als locals electorals i que les persones amb mobilitat reduïda poguessen exercir el seu dret a vot amb les mateixes condicions de confidencialitat que la resta.
I seguint amb la defensa dels drets polítics, l’Oficina ha impulsat una campanya per visualitzar i denunciar el problema de les persones que viuen de forma estable i des de fa molts anys al nostre país i no veuen reconegut el seu dret al sufragi actiu i passiu. Finalment, l’ODCP també ha donat suport actiu a la proposta de l’entitat XNet per combatre la desinformació i les fake news sense restringir la llibertat d’expressió.
En projecte, una cartografia dels incidents violents contra la pluralitat política dels últims deu anys
Entre els projectes de futur de l’Oficina, destaquen la publicació d’una cartografia dels incidents violents contra la pluralitat política viscuts en l’última dècada al territori, una campanya divulgativa de drets civils i polítics, que consistirà en un conjunt de xerrades als usuaris d’equipaments cívics gestionats per la Direcció General d’Atenció Cívica i Comunitària; un acte de reconeixement a entitats que treballen per la defensa dels drets civils i polítics; i jornades de treball participatives sobre l’adequació de l’actual Llei electoral.
Per tal de donar a conèixer aquest mecanisme, el director de l’Oficina, Adam Majó, s’ha desplaçat fins a la Ràpita per reunir-se amb el seu alcalde, Josep Caparrós, i poder plasmar el compromís d’ambdos administracions en la lluita per la defensa dels drets civils i polítics. “Des de l’oficina veiem interessant establir mecanismes de col·laboració amb els ajuntaments per tal de donar a conèixer a la ciutadania quins són els seus drets civils i polítics i de quina manera poden articular la seva defensa en cas que els vegin vulnerats”, ha dit Majó. Per la seua banda, l’alcalde Josep Caparrós s’ha mostrat satisfet que l’Oficina s’haja presentat en este municipi i ha apuntat que “malauradament, en els últims temps, i a la Ràpita ho sabem bé, s’estan produint constants atacs contra els nostres drets civils i polítics i els ajuntaments, com a administracions més properes a la ciutadania, ens posem a la seua disposició per tal que puguen vehicular les queixes i oferir l’ajut i l’assessorament que necessiten”.
La Ràpita va ser un dels pobles de Catalunya que va rebre més violència policial durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i que va acabar amb més de 80 lesionats. L’Ajuntament va posar a la seua disposició un servei d’assessorament jurídic, gràcies a la col·laboració voluntària d’un col·lectiu d’advocats, i ajut psicològic. Durant la reunió d’avui, Majó ha ofert a Caparrós establir mecanismes de coordinació conjunta per defensar els drets vulnerats de tots els veïns i veïnes del municipi.
Una seixantena de peticions d’actuació tramitades per l’ODCP
Des de la seua posada en funcionament a l’octubre del 2018, l’ODCP ha tramitat 63 queixes, reclamacions i peticions de ciutadans que es repartixen en quatre tipologies principals: vulneracions contra la llibertat d’expressió (35%); reclamacions sobre drets de participació política (38%); vulneracions contra el dret a l’honor (3%); i protestes per les actuacions dels cossos i forces de seguretat (6%). A més, s’ha rebut una queixa referent a la pluralitat lingüística.
D’altra banda, el passat mes de juny va tindre lloc la primera reunió del Consell Assessor de defensa dels drets civils i polítics, un òrgan col·legiat, presidit per Adam Majó i adscrit a l’Oficina dels Drets Civils i Polítics de la Generalitat, format per un grup d’experts independents. El seu objectiu és donar suport a l’Oficina en promoció, divulgació i defensa dels drets civils i polítics de tots els ciutadans i garantir-ne el seu compliment. En són membres: Helena Castellà, Sònia Andolz, Elisenda Rovira, Rosa Bada, Andrés Garcia, Carles Viñas, i Magda Oranich.
La cartografia de la repressió de l’1 d’octubre
A principis d’este mes de juliol, l’Oficina dels Drets Civils i Polítics de la Generalitat ha publicat una cartografia de la repressió viscuda a Catalunya des que es va iniciar el procés per al referèndum. Es tracta d’un mapa interactiu, obert i dinàmic que recull imatges i vídeos per ubicar en el temps i en l’espai la repressió, abans, durant i després del primer d’octubre del 2017. D’esta manera, el Govern dona resposta a la Moció 51/XII del Parlament sobre el balanç del primer any de legislatura pel que fa a la repressió, la defensa dels drets fonamentals i l’autodeterminació que l’instava a elaborar esta cartografia i “fer-la accessible a tota la ciutadania”.
L’Oficina també ha participat en una campanya conjunta amb el Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència per defensar el dret de participació política dels residents a l’exterior, tant en les eleccions a les Corts Generals com en els comicis al Parlament Europeu. En l’última contesa electoral, l’ODCP va fer una crida als ajuntaments perquè garantissen l’accessibilitat als locals electorals i que les persones amb mobilitat reduïda poguessen exercir el seu dret a vot amb les mateixes condicions de confidencialitat que la resta.
I seguint amb la defensa dels drets polítics, l’Oficina ha impulsat una campanya per visualitzar i denunciar el problema de les persones que viuen de forma estable i des de fa molts anys al nostre país i no veuen reconegut el seu dret al sufragi actiu i passiu. Finalment, l’ODCP també ha donat suport actiu a la proposta de l’entitat XNet per combatre la desinformació i les fake news sense restringir la llibertat d’expressió.
En projecte, una cartografia dels incidents violents contra la pluralitat política dels últims deu anys
Entre els projectes de futur de l’Oficina, destaquen la publicació d’una cartografia dels incidents violents contra la pluralitat política viscuts en l’última dècada al territori, una campanya divulgativa de drets civils i polítics, que consistirà en un conjunt de xerrades als usuaris d’equipaments cívics gestionats per la Direcció General d’Atenció Cívica i Comunitària; un acte de reconeixement a entitats que treballen per la defensa dels drets civils i polítics; i jornades de treball participatives sobre l’adequació de l’actual Llei electoral.