17
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
16:25h
L'exalcalde d'Alfara de Carles, Josep Mas, creu que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) de 2016, anul·lant la prohibició de les curses de bous a Catalunya, empara també la celebració de temptejos turístics sense mort de l'animal per part de les ramaderies. Així s'ha pronunciat este dimecres al matí al jutjat número 5 de Tortosa, on ha acudit com a investigat per prevaricació per avalar amb un informe municipal la celebració d'estos espectacles en una ramaderia del municipi malgrat la sentència d'un jutjat de Barcelona de 2015 que els prohibia. Este dimecres també estava citada la ramadera també investigada, Àngela Mur, però finalment s'ha posposat la seva declaració.
Si bé la sentència del jutjat contenciós administratiu número 17 no deixava dubtes i situava fora de la llei les curses de bous sense mort de l'animal per a turistes obligant a cessar de forma imminent l'activitat, la ramaderia Mur va continuar promocionant-los i celebrant-los durant els estius posteriors. Això va portar el torero tarragoní Rubén Marín, qui es proclama com a inventor d'aquesta modalitat quan treballava per a Mur, a reclamar l'execució de la sentència i, posteriorment, presentar una querella contra l'exalcalde i la ramadera per saltar-se la resolució judicial de 2015.
"Hi ha una sentència posterior del Constitucional que l'anul·la, teòricament. Això ja ho decidirà el jutge", ha declarat Mas a la sortida dels jutjats. L'argument de la sentència del TC suposaria reconèixer que, més enllà de la mort de l'animal, els temptejos amb turistes serien espectacles taurins. I, malgrat això, Mas ha explicat que l'empresa disposava de llicència com a restaurants, per espectacles amb animals i ramadera. Segons ha insistit, es tractava d'"obrir portes" a una activat pròpia de les ramaderies com són els temptejos, o les proves que s'efectuen per seleccionar els braus i per comprovar si envesteixen essent aptes per al toreig. "No té res a veure amb els espectacles taurins", ha intentat aclarir posteriorment.
L'alcalde ha manifestat que està tranquil davant les acusacions de prevaricació. "Tinc tots els informes dels tècnics demostrant que no he prevaricat i he presentat tota la documentació". De fet, va ser l'informe que responia Marín, tombant tots els seus arguments i defensant l'activitat, el que l'ha portat als jutjats. Al document, el secretari municipal diferenciava els temptejos de les curses de bous sense mort de l'animal. També entenia que un espectacle amb animals era una activitat "complementària a l'activitat dels restaurants" i assegurava que la presència de públic als temptejos era de caràcter voluntari al qual la ramaderia li permetés l'accés. Sobre la venda de tiquets relacionats amb les curses de braus, adduïa que la llicència havia estat atorgada per a "restaurant amb espectacles taurins".
Desconeixement de la sentència
En cap moment, l'informe municipal fa referència a la sentència 44/2015 del jutjat barceloní, que declarava il·legal les activitats taurines amb públic i obligava Mur a cessar-les. L'alcalde assegura que no va tenir coneixement d'esta resolució judicial i ha reiterat en diverses ocasions el seu desconeixement de la llei. Per contra, Mas ha explicat que tots els organismes "consultats" van considerar correcta la concessió de les llicències a Mur. També ha recordat que, malgrat les diferents inspeccions de Mossos i Agents Rurals, no s'ha acabat produint cap sanció.
"La discrepància jurídica està quan l'Ajuntament d'Alfara dicta la resolució concedint a llicència s'empara l'activitat dels temptejos. No és una qüestió que si el TC autoritza fer toros. És una qüestió legal i jurídica: les empreses han de complir les normes", ha apuntat Ramiro Navarro, advocat de Toros Costa Dorada, societat querellant propietat de Marín. El lletrat ha recordat que la sentència era clara al respecte i que la ramaderia no podia efectuar un espectacle públic taurí sota els requisits legals dels temptejos. "De nou, incompleixen una sentència judicial sabent que existeix una prohibició expressa judicial", ha tancat.
Marín, per la seua banda, ha valorat que l'actuació de facto de la ramaderia i l'Ajuntament obren la porta a reintroduir a Catalunya les curses de bous, amb o sense mort de l'animal. "Esta senyora –Mur- ens dona aquesta opció: amb una llicència municipal podrem fer aquests espectacles sense cap tipus de problema", ha afegit.
Suport "absolut" del delegat
Qui també s'ha pronunciat sobre la declaració de l'exalcalde d'Alfara ha estat el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, qui li ha mostrat el seu "suport absolut". "Sempre ha obrat amb bona fe", ha explicat el delegat, abans d'abonar la teoria de la sentència del TC que, segons ha valorat, "modifica l'escenari i obre buits legals" respecte una qüestió que creu que és objecte encara d'interpretació malgrat les sentències. Pallarès, que ha demanat una resolució ràpida al respecte per "esvair dubtes", ha anat més enllà tot assegurant que la llei de la Generalitat de 2010 que regula els correbous podria resultar, en aquest sentit, "oberta i interpretable" tot apuntant la possibilitat de modificar-la per introduir o eliminar algunes modalitats.
Si bé la sentència del jutjat contenciós administratiu número 17 no deixava dubtes i situava fora de la llei les curses de bous sense mort de l'animal per a turistes obligant a cessar de forma imminent l'activitat, la ramaderia Mur va continuar promocionant-los i celebrant-los durant els estius posteriors. Això va portar el torero tarragoní Rubén Marín, qui es proclama com a inventor d'aquesta modalitat quan treballava per a Mur, a reclamar l'execució de la sentència i, posteriorment, presentar una querella contra l'exalcalde i la ramadera per saltar-se la resolució judicial de 2015.
"Hi ha una sentència posterior del Constitucional que l'anul·la, teòricament. Això ja ho decidirà el jutge", ha declarat Mas a la sortida dels jutjats. L'argument de la sentència del TC suposaria reconèixer que, més enllà de la mort de l'animal, els temptejos amb turistes serien espectacles taurins. I, malgrat això, Mas ha explicat que l'empresa disposava de llicència com a restaurants, per espectacles amb animals i ramadera. Segons ha insistit, es tractava d'"obrir portes" a una activat pròpia de les ramaderies com són els temptejos, o les proves que s'efectuen per seleccionar els braus i per comprovar si envesteixen essent aptes per al toreig. "No té res a veure amb els espectacles taurins", ha intentat aclarir posteriorment.
L'alcalde ha manifestat que està tranquil davant les acusacions de prevaricació. "Tinc tots els informes dels tècnics demostrant que no he prevaricat i he presentat tota la documentació". De fet, va ser l'informe que responia Marín, tombant tots els seus arguments i defensant l'activitat, el que l'ha portat als jutjats. Al document, el secretari municipal diferenciava els temptejos de les curses de bous sense mort de l'animal. També entenia que un espectacle amb animals era una activitat "complementària a l'activitat dels restaurants" i assegurava que la presència de públic als temptejos era de caràcter voluntari al qual la ramaderia li permetés l'accés. Sobre la venda de tiquets relacionats amb les curses de braus, adduïa que la llicència havia estat atorgada per a "restaurant amb espectacles taurins".
Desconeixement de la sentència
En cap moment, l'informe municipal fa referència a la sentència 44/2015 del jutjat barceloní, que declarava il·legal les activitats taurines amb públic i obligava Mur a cessar-les. L'alcalde assegura que no va tenir coneixement d'esta resolució judicial i ha reiterat en diverses ocasions el seu desconeixement de la llei. Per contra, Mas ha explicat que tots els organismes "consultats" van considerar correcta la concessió de les llicències a Mur. També ha recordat que, malgrat les diferents inspeccions de Mossos i Agents Rurals, no s'ha acabat produint cap sanció.
"La discrepància jurídica està quan l'Ajuntament d'Alfara dicta la resolució concedint a llicència s'empara l'activitat dels temptejos. No és una qüestió que si el TC autoritza fer toros. És una qüestió legal i jurídica: les empreses han de complir les normes", ha apuntat Ramiro Navarro, advocat de Toros Costa Dorada, societat querellant propietat de Marín. El lletrat ha recordat que la sentència era clara al respecte i que la ramaderia no podia efectuar un espectacle públic taurí sota els requisits legals dels temptejos. "De nou, incompleixen una sentència judicial sabent que existeix una prohibició expressa judicial", ha tancat.
Marín, per la seua banda, ha valorat que l'actuació de facto de la ramaderia i l'Ajuntament obren la porta a reintroduir a Catalunya les curses de bous, amb o sense mort de l'animal. "Esta senyora –Mur- ens dona aquesta opció: amb una llicència municipal podrem fer aquests espectacles sense cap tipus de problema", ha afegit.
Suport "absolut" del delegat
Qui també s'ha pronunciat sobre la declaració de l'exalcalde d'Alfara ha estat el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, qui li ha mostrat el seu "suport absolut". "Sempre ha obrat amb bona fe", ha explicat el delegat, abans d'abonar la teoria de la sentència del TC que, segons ha valorat, "modifica l'escenari i obre buits legals" respecte una qüestió que creu que és objecte encara d'interpretació malgrat les sentències. Pallarès, que ha demanat una resolució ràpida al respecte per "esvair dubtes", ha anat més enllà tot assegurant que la llei de la Generalitat de 2010 que regula els correbous podria resultar, en aquest sentit, "oberta i interpretable" tot apuntant la possibilitat de modificar-la per introduir o eliminar algunes modalitats.