09
de juliol
del
2019
Actualitzat
a les
18:10h
Resultats d'un estudi realitzat a la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Roviri i Virgili (URV) apunten que el consum de llet i de productes derivats es relaciona amb la disminució del risc de desenvolupar qualsevol mena de càncer colorectal.
L'any 2016 hi va haver 1,7 milions de casos incidents de càncer de còlon i recte, amb més de 830.000 morts a nivell mundial. En els pròxims 15 anys, es preveu que la prevalença global de càncer colorectal incrementi un 60% i causi 1,1 milions de morts. El darrer informe liderat per l'organisme internacional World Cancer Research Fund/American Institute for Cancer Research (WCRF/AICR) ha conclòs que el consum de lactis s'associa de forma robusta amb una disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal.
No obstant això, el risc de patir este tipus de càncer en relació als subtipus de lactis (iogurt, formatge, llet fermentada...), així com diferents versions de productes lactis tenint en compte el seu contingut en greix (lactis desnatats, semidesnatats o sencers) no està del tot clar.
Amb la finalitat d'aprofundir sobre esta qüestió, els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, IISPV i investigadors del Ciberobn han dut a terme una revisió sistemàtica i metanàlisi (un dels dissenys d'estudis amb un major nivell d'evidència científica) de tota la literatura científica existent, en relació a estudis epidemiològics que haguessen avaluat l'associació entre el consum de lactis i el risc de desenvolupar càncer colorectal.
Després d'analitzar 29 articles (15 estudis de cohorts poblacionals i 14 estudis casos i controls) que inclouen més de 22.000 casos de càncer colorectal, els investigadors de la URV han conclòs que, en comparació a un consum baix, el consum més elevat de lactis s'associa a una disminució del 20% del risc de desenvolupar càncer colorectal. En el cas de la llet (sencera, desnatada i semidesnatada), un consum alt es va associar a un 18% menys de risc de desenvolupar càncer colorectal en qualsevol de les localitzacions anatòmiques, incloent-hi el còlon i el recte.
En comparació als individus que consumixen menys llet desnatada, aquells que més en consumien, van associar-se a un menor risc de desenvolupar càncer de còlon, i el consum de formatge es va relacionar amb menys risc de desenvolupar càncer de còlon proximal.
D'altra banda no es va detectar un increment o disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal en relació amb el consum d'altres subtipus de lactis, com el iogurt o la llet fermentada. Tampoc es va observar que els lactis amb un major contingut en greix, com la llet o el iogurt sencers, s'associés amb un increment del risc de patir càncer colorectal.
El calci contingut en els lactis, els quals aporten la major part del calci de la dieta, ha estat un dels potencials mecanismes suggerits que explicarien este menor risc de patir càncer colorectal. S'ha suggerit que el calci podria exercir efectes antitumorals mitjançant diferents mecanismes. A més, altres components naturalment presents en els lactis com l'àcid butíric, la lactoferrina, l'àcid linoleic conjugat i la vitamina D en els lactis fortificats també podrien tenir un efecte protector.
La llet desnatada s'associa a un menor risc de càncer colorectal
Segons els investigadors d'aquest estudi, si bé estos resultats mostren que la llet desnatada s'associa a un menor risc de càncer colorectal, els resultats no mostren un risc derivat del consum de lactis sencers. Per tant, no hi ha motiu per desaconsellar-los. Tot i que es necessiten més estudis en este àmbit, a causa dels beneficis observats del consum dels lactis, semblaria raonable promoure el consum de llet.
Este estudi s'ha publicat a la revista científica Advances in Nutrition el passat mes de maig 2019 i ha estat dut a terme per la investigadora predoctoral Laura Barrubés, dirigit per la investigadora Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d'Investigació Biomèdica en la Xarxa de la Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBERobn), i pel catedràtic Jordi Salas, director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i ambdós membres de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV)
L'any 2016 hi va haver 1,7 milions de casos incidents de càncer de còlon i recte, amb més de 830.000 morts a nivell mundial. En els pròxims 15 anys, es preveu que la prevalença global de càncer colorectal incrementi un 60% i causi 1,1 milions de morts. El darrer informe liderat per l'organisme internacional World Cancer Research Fund/American Institute for Cancer Research (WCRF/AICR) ha conclòs que el consum de lactis s'associa de forma robusta amb una disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal.
No obstant això, el risc de patir este tipus de càncer en relació als subtipus de lactis (iogurt, formatge, llet fermentada...), així com diferents versions de productes lactis tenint en compte el seu contingut en greix (lactis desnatats, semidesnatats o sencers) no està del tot clar.
Amb la finalitat d'aprofundir sobre esta qüestió, els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, IISPV i investigadors del Ciberobn han dut a terme una revisió sistemàtica i metanàlisi (un dels dissenys d'estudis amb un major nivell d'evidència científica) de tota la literatura científica existent, en relació a estudis epidemiològics que haguessen avaluat l'associació entre el consum de lactis i el risc de desenvolupar càncer colorectal.
El catedràtic Jordi Salas, la doctoranda Laura Barrubés i la investigadora Nancy Babio, membres de la Unitat de Nutrició Humana de la URV. Foto: URV
Després d'analitzar 29 articles (15 estudis de cohorts poblacionals i 14 estudis casos i controls) que inclouen més de 22.000 casos de càncer colorectal, els investigadors de la URV han conclòs que, en comparació a un consum baix, el consum més elevat de lactis s'associa a una disminució del 20% del risc de desenvolupar càncer colorectal. En el cas de la llet (sencera, desnatada i semidesnatada), un consum alt es va associar a un 18% menys de risc de desenvolupar càncer colorectal en qualsevol de les localitzacions anatòmiques, incloent-hi el còlon i el recte.
En comparació als individus que consumixen menys llet desnatada, aquells que més en consumien, van associar-se a un menor risc de desenvolupar càncer de còlon, i el consum de formatge es va relacionar amb menys risc de desenvolupar càncer de còlon proximal.
D'altra banda no es va detectar un increment o disminució del risc de desenvolupar càncer colorectal en relació amb el consum d'altres subtipus de lactis, com el iogurt o la llet fermentada. Tampoc es va observar que els lactis amb un major contingut en greix, com la llet o el iogurt sencers, s'associés amb un increment del risc de patir càncer colorectal.
El calci contingut en els lactis, els quals aporten la major part del calci de la dieta, ha estat un dels potencials mecanismes suggerits que explicarien este menor risc de patir càncer colorectal. S'ha suggerit que el calci podria exercir efectes antitumorals mitjançant diferents mecanismes. A més, altres components naturalment presents en els lactis com l'àcid butíric, la lactoferrina, l'àcid linoleic conjugat i la vitamina D en els lactis fortificats també podrien tenir un efecte protector.
La llet desnatada s'associa a un menor risc de càncer colorectal
Segons els investigadors d'aquest estudi, si bé estos resultats mostren que la llet desnatada s'associa a un menor risc de càncer colorectal, els resultats no mostren un risc derivat del consum de lactis sencers. Per tant, no hi ha motiu per desaconsellar-los. Tot i que es necessiten més estudis en este àmbit, a causa dels beneficis observats del consum dels lactis, semblaria raonable promoure el consum de llet.
Este estudi s'ha publicat a la revista científica Advances in Nutrition el passat mes de maig 2019 i ha estat dut a terme per la investigadora predoctoral Laura Barrubés, dirigit per la investigadora Nancy Babio, professora agregada del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili i investigadora adscrita al Centre d'Investigació Biomèdica en la Xarxa de la Fisiopatologia de l'Obesitat i Nutrició (CIBERobn), i pel catedràtic Jordi Salas, director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, director Clínic de Nutrició del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, investigador principal CIBERobn, i ambdós membres de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV)