polèmica

L'artista ampostí Oriol Fuster li reclama 100 € a Felip VI pel tancament del MNAC

La visita del monarca a un acte privat que se celebrarà al museu obliga a tancar la institució pública este dijous | Este mateix dia Fuster havia de presentar al MNAC el projecte Una gestió diferent del dolor / Una gestión diferente del dolor / A different handling of pain

per Sofia Cabanes, 26 de juny de 2019 a les 16:18 |
Oriol Fuster, conegut artísticament com a ivaquexuta | Greta Avalaseviciute
El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) haurà de tancar portes este dijous per la visita del Rei Felip VI en compliment d'un requeriment rebut de la Delegació del Govern que al·lega motius de seguretat. El tancament d’una institució pública per la celebració d’un acte privat presidit pel monarca, concretament el sopar de gala de la Nit de la Logística i la cerimònia de lliurament dels Premis SIL, ha generat força polèmica i, de retruc, ha obligat a posposar la inauguració del projecte Una gestió diferent del dolor / Una gestión diferente del dolor / A different handling of pain, una audioguia de l’artista ampostí Oriol Fuster, qui ha vist frustrats els seus plans per culpa del Borbó.

En una carta que publica l’aguaita.cat, Fuster reclama a Felip VI que li torne els 100 euros que li havia costat el bitllet d’avió per tornar de Suïssa, on es trobava a la recerca de feina.  “Es tracta d’un episodi irònic respecte el projecte que hem estat treballant durant tot l’any MNAC amb l’interès de renovar les mirades que dóna el museu amb la voluntat d’incloure tots aquells col·lectius infrarepresentats i en el moment en què ho anem a presentar, apareix una persona que és el símbol del poder absolut, una figura que a mi com a ciutadà, persona i artista em resulta absolutament aliè”, manifesta Fuster en declaracions a l’aguaita.cat.


Fuster, conegut amb el pseudònim ivaquexuta, ha estat treballant en l’últim any en un audioitinerari per la Sala d'Art Jove i el propi MNAC, en què es feia un recorregut crític pel mateix museu des d’una perspectiva de gènere, raça, classe, colonialitat, capacitat, edat,...etc., a través del qual i des de mòbil es podia anar resseguint la visita del museu. El recorregut incorpora una sèrie de videorelats que aporten una relectura de les obres a través de textos llegits, majoritàriament, per dones de zones rurals.

“Després d’un any de treball, d’inversió, de temps diners i salut d’algú com jo que sóc un mort de gana, que la màxima figura d l’Estat decidisca d’avui per demà que es presenta al MNAC , a mi em sembla que no haver protestar hauria estat incoherent. No m’han deixat altra opció”, reafirma.

“Som dos extrems de la cadena tròfica: un jove rural artista i un cap d’Estat autoritari vertical. Representa les grans contradiccions que hi ha a l’Administració i a l’Estat espanyol en general. Hi ha com dos realitats paral·leles que són la ciutadania i l’Estat i és molt flagrant esta desconnexió”, lamenta Fuster.

Sense oportunitats a les Terres de l’Ebre ni a Catalunya per guanyar-se la vida com a artista, Fuster havia decidir marxar del país per trobar alguna feina que li aportés recursos durant un temps i tornar després al país, per continuar desenvolupant projectes com a artista: “després d’això, la veritat és que se’t trauen les ganes”, constata.


Finalment la inauguració del projecte Una gestió diferent del dolor / Una gestión diferente del dolor / A different handling of pain serà el proper 19 de setembre a les 7 de la tarda.

Felipe VI, me debes cien euros tío. Además de lo que nos cuestes a toda la ciudadanía
contribuyente, que ni es de dominio público.

Mañana visitas el Museu Nacional d’Art de Catalunya, y por imperativo institucional se para todo. Incluída la presentación de mi trabajo “Una gestión diferente del dolor” –que mira tú por donde, tu salías; sincronicidades de la vida. Sales porque uso parte de tu vergonzoso
discurso post 1-O-17 como ejemplo de la poca honra de tu Estado alterofóbico español.
Yo es que España es que me duele en el alma, mira.

Porque hay tanta gente maravillosa tan manipulada y desinformada y desempoderada.
Y bueno, pues esto en buena parte es responsabilidad del Estado, tito, lo siento. Tuya.
El Estado español lo habeis montado de una forma, que a la práctica es el Mal Absoluto –
siéntate a hacer la declaración de la Renta por internet un día y lo verás. Sorry not sorry.

Luego pues lo de siempre, lo normal en todo Estado predemocrático como este:
clasismo, torturas, marginación, corrupción, privilegios, racismo, sexismo; fobia a lo que
no sea hombre blanco cis hetero de clase media y capacidades conformes a las
necesidades de la industria capitalista del momento. Todo ahí mezclao e institucionalizao.

“El Estado es así” y lo que quieras, pero hoy ya no valen excusas. Tú viajas, Felipe, y lo
tienes que haber visto. Hay sitios del mundo que lo del Estado… pues lo llevan mejor.

Y sin ofender, pero uno se muestra inútil en su trabajo y lo echan: él puede que aprenda y
en su trabajo puede que pongan [email protected] mejor. Tú viajas Felipe, y lo tienes que haber visto.
Hablando de viajar: me debes 100€.

Son de un vuelo que tenía que coger para presentar Una gestión diferente del dolor en el
Museu Nacional d’Art de Catalunya. Tenía que estrenarla mañana, pero se anularon todos los
actos del Museu por imperativo institucional. Por tu visita, vaya.
Y claro, yo lo pienso ahí muy fuerte, ¿sí?
Y me debes 100€, tito.

Nada, te dejo un poema:
Amaneció un buen día,
tanto, como para abdicar
Paypal
ivaquexuta
 
PS: al final presentem el 19 de setembre a les 7 de la tarda. Porteu auriculars

 

 

Participació