Cas castor

L'exconseller Huguet es desmarca d'haver donat suport al Castor i recorda que el Govern no tenia competències

L'extitular d'Innovació amb el govern tripartit qualifica ara d'escàndol el projecte davant la Comissió d'Investigació del Parlament

per Redacció, Alcanar, 4 de juny de 2019 a les 17:16 |
Josep Huguet atenent els mitjans a la porta dels jutjats el 10 de gener | Marc Bleda
L'exconseller d'Innovació, Universitats i Empresa durant el govern tripartit, Josep Huguet, s'ha desmarcat d'haver donat suport al projecte Castor i ha recordat que el Govern no tenia competències al respecte. El republicà, que va comparèixer este dilluns a la Comissió d'Investigació al Parlament preguntant-se el per què de la seua citació i amb un discurs inicial "a la defensiva", segons li han retret diversos diputats, va qüestionar l'any 2007 la creixent oposició social al projecte des del territori. "La 'plataforma del no' no porta enlloc", va dir l'exconseller segons es pot veure en un vídeo difós per la CUP a través de les xarxes socials, en referència explícita a la llavors incipient Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia. Este dilluns ha negat haver carregat contra l'entitat i ha explicat que, llavors, va voler subratllar la compatibilitat que les indústries podien coexistir amb el turisme i l'agricultura de les Terres de l'Ebre "si les coses es fan bé" i "amb seny".

A l'octubre de 2017, pocs mesos després que els veïns d'Alcanar s'assabentessin de l'amenaça que els suposava el projecte a la població, Huguet, que formava part del Govern presidit per José Montilla, l'exministre d'Indústria que l'any 2005 va declarar com a "urgent" la construcció del magatzem de gas submarí, va visitar les Terres de l'Ebre i, concretament, el municipi del Montsià, on governava també ERC, formació que des d'un primer moment es va posar al costat dels veïns en contra del projecte. Huguet ha dit no recordar si va qüestionar explícitament el moviment social i s'ha remès a les declaracions que va recollir la premsa: "si hagués fet alguna expressió en contra, amb la premsa atenta que està, l'haurien recollit".


Més enllà d'intentar esbossar la seua teoria sobre la compatibilitat de la indústria amb l'activitat turística o agrícola del territori, al finalitzar una compareixença a Tortosa i, adreçant-se al llavors delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, que li demanava explicacions, l'exconseller republicà va respondre que "la 'plataforma del no' no porta enlloc", censurant així les creixents crítiques des del territori. El passat novembre, preguntat sobre aquesta qüestió a la mateixa comissió del Parlament, Salvadó va negar l'existència que s'hagués produït una conversa en estos termes.
 

Imatge d'arxiu d'activistes amb pancartes per un judici popular al Castor. Foto: ACN


Este dilluns, a la comissió, Huguet ha explicat que el govern, l'any 2007, "no tenia opinió" sobre el projecte i que les Terres de l'Ebre mantenen encara el problema del "monocultiu" econòmica que les porta a la "desertificació", en referència a la secularment baixa activitat industrial. En este context, va traçar el paral·lelisme entre la planta terrestre del Castor i la petroquímica de Tarragona. Ha suposat que el Govern devia discutir el tema però que pràcticament no tenia competències i, en tot cas, els departaments que les podien tenir –Economia, Territori o Medi Ambient- no formaven part de la seua competència. "Vaig opinar a títol personal i no vaig contradir cap opinió del Govern, perquè no l'havia pres. No estava en condicions de saber si es feia o no tot el projecte", ha assegurat Huguet, que finalment ha mostrat la seva preocupació per com s'ha gestionat el que considera un "escàndol".

Per la seua banda, el periodista Jordi Évole, després de resumir el contingut del reportatge que el seu equip va emetre al programa 'Salvados' sobre el cas, ha destacat el paper del moviment social, la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia, a l'hora de frenar el projecte. Évole ha recordat com els veïns li van explicar les vinculacions entre l'empresa i dirigents del govern socialista que promovia el projecte. Un indicador, ha assegurat, que permet veure "de quina part estava l'administració". "No tenien ni idea del que els queia a sobre, s'ho van estudiar i quan parlaves amb ells tenien grans coneixements sobre què s'havia fet. La feina que van fer va ser fonamental perquè això s'aturés", ha conclòs.


"Florentino Pérez és ara més ric"

Un frau "moral, polític i econòmic". Així ha definit el cas, per la seua banda, el periodista i membre del jurat popular que va jutjar el projecte Castor, David Fernández. "La foto finish per a la ciutadania és que el senyor Florentino Pérez amb l'operació Castor té més diner que quan va començar aquesta operació", ha argumentat, tot recordant que, malgrat poder resultar "perfectament legal", no deixaria ser "una corrupció legal, profundament immoral". En este context ha esmentat com les lluites veïnals dels anys 90 van aconseguir revocar la pujada injustificada del rebut de l'aigua per la via de no pagar-los. Una forma de desobediència des de la perspectiva popular i democràtica en la qual entronca el judici, que va exigir el retorn íntegre de la indemnització, el desmantellament de les instal·lacions, la compensació per danys físics i morals així com la depuració de responsabilitats, també en l'àmbit europeu del Banc Europeu d'Inversions.
 

Estructura del magatzem submarí del projecte Castor. Foto: ACN / J. Marsal


Este dilluns, per la comissió han passat també el director general d'Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera, Pere Palacín, qui ha destacat que el Castor ha suposat el "fracàs empresarial d'una empresa privada que l'administració l'Estat ha volgut fer pagar als usuaris del sistema gasista". Segons ha insistit, el magatzem, hibernat, ja no fa cap aportació al sistema i, per tant, no pot ser integrat al seu sistema de retribucions. "És una cavitat al fons marí, lluny de convertir-se en un magatzem de gas i ser retribuït", ha sentenciat, tot recordant les accions jurídiques que el Govern va decidir emprendre per evitar que el fiasco financer recaigués sobre ciutadans i empreses.

Per la seua banda, l'exdirector general de Protecció Civil, Jordi Aurich, ha recordat com van decidir activar en fase de prealerta el Pla Sismicat per donar cobertura jurídica a la Generalitat a l'hora d'organitzar una comissió de seguiment del fenomen. Aurich ha explicat també que van plantejar-se si els moviments sísmics que des dels primers dies de setembre de 2013 i, especialment, els de finals de mes, podien repercutir en les centrals nuclears del territori. Així ho van consultar als seus responsables. "No havia cap mena de risc pel nivell de sismes i la seva amplitud", ha assegurat.

 

Participació