31
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
16:51h
Entre els mesos de juny i juliol s'orbiran a la Terra Alta tres noves fosses de la Guerra Civil a Batea i Caseres. Arreu de Catalunya, el Pla de fosses del Govern permetrà l'obertura de sis noves fosses de la Guerra Civil entre el maig i el setembre d'este any. Estan situades a Alguaire, al Segrià; Batea i Caseres, a la Terra Alta; Foradada, a la Noguera; i a Salomó, al Tarragonès. Les excavacions preveuen recuperar les víctimes que hi estan enterrades i identificar-les amb el creuament de dades genètiques de possibles familiars vius.
A les Terres de l'Ebre les intervencions es duran a terme a la Terra Alta. A Batea s'excavarà una fossa localitzada arran de l'aparició de restes òssies en superfície. Possiblement hi haurà brigadistes que van morir a la línia defensiva del riu Algars, l'abril de 1938. D'altra banda, a Caseres, s'excavaran dos fosses localitzades arran de la recollida de restes trobades en superfície. Hi podrien haver fins a 13 individus, probablement republicans.
A banda de les excavacions, els treballs per este any també preveuen l'anàlisi antropològica i l'extracció d'ADN de les restes dipositades al Memorial de les Camposines de la Fatarella, on es guarden els ossos que apareixen als espais de la Batalla de l'Ebre.
Abans però, la primera excavació que es porta a terme aquest 2019 en el marc de Pla de fosses és la del cementiri d'Alguaire. La fossa era desconeguda fins al 2010, quan la Direcció General de Memòria Democràtica va començar la recerca sobre el terreny arran de la petició de Divina Salvia, la néta de Faust Salvia, jutge de pau i regidor d'ERC a Alguaire que juntament amb Sebastià Llobera Badia va morir afusellat el 12 d'abril de 1938 per l'exèrcit franquista. L'execució es va fer a les portes del cementiri del poble, després d'un consell de guerra. Segons la documentació localitzada, els dos cossos van ser enterrats en una fossa situada al mateix cementiri. Els arqueòlegs han començat l'excavació de la zona esta setmana i de moment hi ha trobat cinc cossos. El creuament de dades genètiques haurà de determinar si una de les víctimes és en Faust Salvia.
Identificació de les víctimes
En dos anys de funcionament, el Pla ha facilitat l'obertura de 17 fosses i la recuperació de 290 cossos. Des de la Transició fins a l'inici del Pla, només s'havien obert a Catalunya 28 fosses i recuperat 58 cossos.
El sistema ja ha permès la identificació de cinc víctimes de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs. En cas d'identificació, el Govern retorna les restes a les famílies. Les restes sense identificar ni reclamar són enterrades al cementiri del municipi on van ser trobades per rebre sepultura i descansar dignament.
A les Terres de l'Ebre les intervencions es duran a terme a la Terra Alta. A Batea s'excavarà una fossa localitzada arran de l'aparició de restes òssies en superfície. Possiblement hi haurà brigadistes que van morir a la línia defensiva del riu Algars, l'abril de 1938. D'altra banda, a Caseres, s'excavaran dos fosses localitzades arran de la recollida de restes trobades en superfície. Hi podrien haver fins a 13 individus, probablement republicans.
A banda de les excavacions, els treballs per este any també preveuen l'anàlisi antropològica i l'extracció d'ADN de les restes dipositades al Memorial de les Camposines de la Fatarella, on es guarden els ossos que apareixen als espais de la Batalla de l'Ebre.
Abans però, la primera excavació que es porta a terme aquest 2019 en el marc de Pla de fosses és la del cementiri d'Alguaire. La fossa era desconeguda fins al 2010, quan la Direcció General de Memòria Democràtica va començar la recerca sobre el terreny arran de la petició de Divina Salvia, la néta de Faust Salvia, jutge de pau i regidor d'ERC a Alguaire que juntament amb Sebastià Llobera Badia va morir afusellat el 12 d'abril de 1938 per l'exèrcit franquista. L'execució es va fer a les portes del cementiri del poble, després d'un consell de guerra. Segons la documentació localitzada, els dos cossos van ser enterrats en una fossa situada al mateix cementiri. Els arqueòlegs han començat l'excavació de la zona esta setmana i de moment hi ha trobat cinc cossos. El creuament de dades genètiques haurà de determinar si una de les víctimes és en Faust Salvia.
Identificació de les víctimes
En dos anys de funcionament, el Pla ha facilitat l'obertura de 17 fosses i la recuperació de 290 cossos. Des de la Transició fins a l'inici del Pla, només s'havien obert a Catalunya 28 fosses i recuperat 58 cossos.
El sistema ja ha permès la identificació de cinc víctimes de fosses de la Guerra Civil i el franquisme: Elio Ziglioli, de la fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, de la fossa del Soleràs. En cas d'identificació, el Govern retorna les restes a les famílies. Les restes sense identificar ni reclamar són enterrades al cementiri del municipi on van ser trobades per rebre sepultura i descansar dignament.