29
de maig
del
2019
Actualitzat
a les
16:38h
Diu que la "proximitat" amb la ciutadania ha estat, en gran mesura, la clau que explica l'èxit electoral sense precedents de la seua candidatura en les eleccions del passat diumenge. Hores després que es fessen públics, Adam Tomàs encara intentar pair els resultats: la llista que ha encapçalat, Esquerra d'Amposta-ERC, ha sumat cinc regidors més a la majoria absoluta d'onze aconseguida el 2015. Setze dels 21 representants al ple. Manifesta que gestionarà esta majoria "amb humilitat". "El que més em decebria és que la ciutadania percebés que tenir setze regidors ens ha canviat", sosté. Advoca per continuar obrint espais de diàleg amb els partits de l'oposició i la ciutadania. De moment, Tomàs valora com distribuirà les regidories entre el seu grup –no descarta que alguns es queden sense cartera- i ja no descarta totalment tornar a aspirar a la reelecció a final de mandat.
"L'atenció i la proximitat. Estar aquí en tot moment. Sempre vaig defensar que em presentava com alcalde per estar al poble i treballar pel poble. Això és el que he fet els últims quatre anys", respon Tomàs quan se li pregunta què és allò que el veïnat ha valorat més de la seua tasca l'últim mandat. "La clau està que la ciutadania ens senta a prop. Això ho hem aconseguit: hem escoltat els problemes de la gent, els hem intentat solucionar i, si no hem pogut, com a mínim, li hem donat la sensació que ens importaven estos problemes", afegix.
Amb tot, l'alcalde republicà reconeix que els resultats -més de 6.100 vots i un 62% dels sufragis emesos- no són únicament fruit dels propis mèrits, sinó també del plantejament que van efectuar els candidats rivals. "A l'altre costat no han estat capaços, ja no de construir una alternativa de govern, sinó de definir què oferixen a la ciutat, Ho vaig dir a alguns portaveus de l'oposició: està bé fer molta crítica, de dir que fem coses malament, que només fem festes i festetes, d'intentar amagar les coses de govern què es feien, però no direu què faríeu. La ciutadania no és ximple i la prova la tenim amb el resultat, que ha estat el que ha estat", interpreta.
Especialment dura, en este sentit, ha estat la patacada electoral de Junts per Amposta. La candidatura hereva de l'anteriorment totpoderosa CiU, que va governar la ciutat ininterrompudament durant 28 anys–amb sis majories absolutes- ja va passar el 2015 d'ostentar la majoria absoluta a quedar-se a l'oposició amb set regidors. Ara, n'ha perdut sis i només el seu cap de llista, Manel Masià, entrarà al consistori. "No han sabut renovar-se. Van dixar tot l'espai de l'oposició al regidor exPxC i ara de Som Amposta i cap de l'oposició, i al final ho ha aprofitat", subratlla Tomàs, que reconeix la comoditat que proporciona el marge de catorze regidors respecte el primer partit de l'oposició.
Alineació astral d'una marca forta
"S'han alineat els astres, una mica, com a les últimes eleccions. La marca forta, el moment pel qual passa ERC, i el moment pel que passen marques com CiU, que ha anat despistant molt amb els noms que ha anat adquirint, i el PSC tampoc té una marca potent i la gent s'ha bolcat en massa a votar una candidatura que li ha agradat", resumix Tomàs. Vol gestionar esta aclaparadora majoria des de la "humilitat", recordant que ERC s'han mostrat tradicionalment "molt crítics amb les majories absolutes", quan treballaven des de l'oposició per destronar CiU. "Em trencaré les banyes perquè els setze regidors, incloent-me, tinguen clar que la nostra és una vocació de servei", referma.
Per este pròxim període que ara s'obre, Tomàs aposta per seguir treballant en la mateixa línia de proximitat, fent la ciutadania partícip d'esta idea. "Som els mateixos. Sóc Adam Tomàs, el fill de les làmpades al costat de la Lira i professor de l'institut. El dia que dixi de ser una eina útil per a la ciutadania no tindré cap inconvenient a retornar al meu lloc de treball. És el principal. Traslladar que estem aquí perquè la ciutadania ens ha posat i el dia que vulguen treure'ns, sortirem. Això ha calat molt i voldria que continués fent-ho, que la gent tinga clar que som els mateixos", insistix.
Regidors sense cartera?
Al davant, tindrà reptes com la definició del model de gestió de l'Hospital Comarcal dins d'una possible estructura pública territorial, la continuïtat de la millora de la façana fluvial, l'espai públic en general o els equipaments previstos en immobles històrics adquirits durant este mandat. De moment, Tomàs haurà de definir el cartipàs entre els setze regidors del govern. D'una banda, assumix que esta gran majoria permetrà descarregar de càrregues i responsabilitats alguns dels actuals responsables d'àrea, com Tomàs Bertomeu –que podria dixar personal- o Inés Martí –que mantindrà Cultura però cedirà Educació a Núria Marco- i, fins i tot, el mateix alcalde, que ja no continuarà gestionant directament la regidoria de Polítiques d'Ocupació i Empresa, que podria delegar. "És molt possible que hi haja algun regidor sense cartera, que no se si realment es pot fer", indica.
Més a la llarga, Tomàs també haurà de decidir el seu futur en la política, després que es comprometés públicament a no ostentar l'alcaldia durant més de dos mandats. Si bé la idea continua sent esta, l'escenari polític actual, municipal i territorial, amb la intenció de garantir una successió amb èxit, ho condicionaria. "Ho continuo mantenint però ja fa mesos que hi ha gent que em diu que ho he de repensar. No soc jo qui ho ha de repensar: tinc molt clar el compromís que vaig adquirir, però no dixaré que el projecte d'ERC s'enfonse. En estos moments la responsabilitat em supera, no sóc jo només, és una responsabilitat territorial", respon, tot recordant el cas de l'Aldea, on el successor republicà del retirat Dani Andreu no ha pogut repetir el triomf a les urnes.
"També a la gent que em demanen que continue els dic que falten quatre anys de govern i potser llavors no ens veuran tant bé com ens veuen ara. Per tant, esperem a prendre decisions d'aquí a quatre anys i mantenim els compromisos que vam adquirir, tanca.
"L'atenció i la proximitat. Estar aquí en tot moment. Sempre vaig defensar que em presentava com alcalde per estar al poble i treballar pel poble. Això és el que he fet els últims quatre anys", respon Tomàs quan se li pregunta què és allò que el veïnat ha valorat més de la seua tasca l'últim mandat. "La clau està que la ciutadania ens senta a prop. Això ho hem aconseguit: hem escoltat els problemes de la gent, els hem intentat solucionar i, si no hem pogut, com a mínim, li hem donat la sensació que ens importaven estos problemes", afegix.
Amb tot, l'alcalde republicà reconeix que els resultats -més de 6.100 vots i un 62% dels sufragis emesos- no són únicament fruit dels propis mèrits, sinó també del plantejament que van efectuar els candidats rivals. "A l'altre costat no han estat capaços, ja no de construir una alternativa de govern, sinó de definir què oferixen a la ciutat, Ho vaig dir a alguns portaveus de l'oposició: està bé fer molta crítica, de dir que fem coses malament, que només fem festes i festetes, d'intentar amagar les coses de govern què es feien, però no direu què faríeu. La ciutadania no és ximple i la prova la tenim amb el resultat, que ha estat el que ha estat", interpreta.
Especialment dura, en este sentit, ha estat la patacada electoral de Junts per Amposta. La candidatura hereva de l'anteriorment totpoderosa CiU, que va governar la ciutat ininterrompudament durant 28 anys–amb sis majories absolutes- ja va passar el 2015 d'ostentar la majoria absoluta a quedar-se a l'oposició amb set regidors. Ara, n'ha perdut sis i només el seu cap de llista, Manel Masià, entrarà al consistori. "No han sabut renovar-se. Van dixar tot l'espai de l'oposició al regidor exPxC i ara de Som Amposta i cap de l'oposició, i al final ho ha aprofitat", subratlla Tomàs, que reconeix la comoditat que proporciona el marge de catorze regidors respecte el primer partit de l'oposició.
Alineació astral d'una marca forta
"S'han alineat els astres, una mica, com a les últimes eleccions. La marca forta, el moment pel qual passa ERC, i el moment pel que passen marques com CiU, que ha anat despistant molt amb els noms que ha anat adquirint, i el PSC tampoc té una marca potent i la gent s'ha bolcat en massa a votar una candidatura que li ha agradat", resumix Tomàs. Vol gestionar esta aclaparadora majoria des de la "humilitat", recordant que ERC s'han mostrat tradicionalment "molt crítics amb les majories absolutes", quan treballaven des de l'oposició per destronar CiU. "Em trencaré les banyes perquè els setze regidors, incloent-me, tinguen clar que la nostra és una vocació de servei", referma.
Per este pròxim període que ara s'obre, Tomàs aposta per seguir treballant en la mateixa línia de proximitat, fent la ciutadania partícip d'esta idea. "Som els mateixos. Sóc Adam Tomàs, el fill de les làmpades al costat de la Lira i professor de l'institut. El dia que dixi de ser una eina útil per a la ciutadania no tindré cap inconvenient a retornar al meu lloc de treball. És el principal. Traslladar que estem aquí perquè la ciutadania ens ha posat i el dia que vulguen treure'ns, sortirem. Això ha calat molt i voldria que continués fent-ho, que la gent tinga clar que som els mateixos", insistix.
Regidors sense cartera?
Al davant, tindrà reptes com la definició del model de gestió de l'Hospital Comarcal dins d'una possible estructura pública territorial, la continuïtat de la millora de la façana fluvial, l'espai públic en general o els equipaments previstos en immobles històrics adquirits durant este mandat. De moment, Tomàs haurà de definir el cartipàs entre els setze regidors del govern. D'una banda, assumix que esta gran majoria permetrà descarregar de càrregues i responsabilitats alguns dels actuals responsables d'àrea, com Tomàs Bertomeu –que podria dixar personal- o Inés Martí –que mantindrà Cultura però cedirà Educació a Núria Marco- i, fins i tot, el mateix alcalde, que ja no continuarà gestionant directament la regidoria de Polítiques d'Ocupació i Empresa, que podria delegar. "És molt possible que hi haja algun regidor sense cartera, que no se si realment es pot fer", indica.
Més a la llarga, Tomàs també haurà de decidir el seu futur en la política, després que es comprometés públicament a no ostentar l'alcaldia durant més de dos mandats. Si bé la idea continua sent esta, l'escenari polític actual, municipal i territorial, amb la intenció de garantir una successió amb èxit, ho condicionaria. "Ho continuo mantenint però ja fa mesos que hi ha gent que em diu que ho he de repensar. No soc jo qui ho ha de repensar: tinc molt clar el compromís que vaig adquirir, però no dixaré que el projecte d'ERC s'enfonse. En estos moments la responsabilitat em supera, no sóc jo només, és una responsabilitat territorial", respon, tot recordant el cas de l'Aldea, on el successor republicà del retirat Dani Andreu no ha pogut repetir el triomf a les urnes.
"També a la gent que em demanen que continue els dic que falten quatre anys de govern i potser llavors no ens veuran tant bé com ens veuen ara. Per tant, esperem a prendre decisions d'aquí a quatre anys i mantenim els compromisos que vam adquirir, tanca.