El Col·lectiu Ribera d'Ebre 2030 defensa la compatibilitat d'un futur industrial, turístic i agrícola per a la comarca

El manifest dona suport a l'abocador de Riba-roja i demana una «industrialització preferent» per a la Ribera nord

Els regidors i alcaldes que formen el col·lectiu Ribera d'Ebre 2030.
Els regidors i alcaldes que formen el col·lectiu Ribera d'Ebre 2030. | ACN
Redacció
24 d'abril del 2019
Actualitzat a les 17:39h
El Col·lectiu Ribera d'Ebre 2030, integrat per càrrecs electes de la comarca, ha fet públic un comunicat per defensar la compatibilitat d'un futur industrial amb el desenvolupament d'altres sectors com el turisme o l'agricultura. En el text es dona suport al dipòsit de residus industrials no perillosos i al centre de valorització que es construix a Riba-roja d'Ebre, es demana a la Generalitat que defineixi com a "industrialització preferent" els eixos Ascó-Flix-Riba-roja i Móra d'ebre-Móra la Nova-Tivissa, i exigix al govern espanyol un pla d'inversions per fomentar i captar "economia productiva" abans que tanquen les centrals nuclears. També es proposa la creació d'una IGP (Indicació Geogràfica Protegida) per a la cirera i el préssec que es produeix a la comarca i que s'incloguin tots els pobles a la Reserva de la Bioesfera.

Representants electes de Tivissa, Ginestar, Garcia, Móra la Nova, Ascó, Riba-roja d'Ebre i Flix han volgut "fer un pas endavant" per trencar amb el que consideren un "intent de donar una visió uniformitzada" sobre el que vol la comarca per al seu futur. "Hi ha moltes maneres de pensar. No hi ha un consens unànime sobre el model econòmic de la Ribera d'Ebre. El consens existia però alguns l'han oblidat", ha denunciat l'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, en referència a l'acord pres per unanimitat del Consell Comarcal l'any 2011. 

El manifest de Col·lectiu insistix en la compatibilitat d'impulsar un sector industrial que prengui el relleu a la química de Flix, i sobretot a les nuclears, a l'hora de crear ocupació, amb altres models turístics i agroalimentaris que també poden funcionar a la Ribera d'Ebre. Jardí ha posat diferents exemples, com el cas de l'empresa Cerima Cherry, el parc natural de Sebes de Flix, o el parc temàtic de Portaventura. 

"No ens volem casar amb el 'curterminisme' per mantenir una situació de confort personal en l'acció pública o per interessos electoralistes i partidistes", ha assegurat. Per a Jardí, el posicionament d'alcaldes i representants comarcals contra l'abocador de Riba-roja "res té a veure amb el futur desenvolupament de la Ribera d'Ebre". El col·lectiu advertix que la comarca ha de trobar solucions al despoblament que patix i ha d'estar preparada per al tancament de les centrals nuclears Ascó i també, més tard, de Vandellòs. "Si no prenem decisions i determinacions, quedarem en una situació molt complexa de remuntar. No anem en contra de ningú, estem a favor de la creació d'activitat econòmica, sense excloure a ningú ni a cap sector", ha insistit. 

"Creiem que hem de fer un pas responsable per dir que no som la gent del No, no volem ser coresponsables d'aquesta política excloent. El No a tot no ens ha portat mai res a la nostra comarca i tampoc combreguem amb l'anomenat 'fatalisme ebrenc'. No tot ho justifiquen els mals que venen de fora", ha defensat l'alcalde de Tivissa. "Volem ser garants de la seguretat jurídica de les empreses que vinguin a contractar gent de casa nostra. Perquè avui, demà i l'altre se'ls digui que sí i que no depengui de calendaris electorals ni de capricis personals", ha sentenciat Jardí.