21
d'abril
del
2019
Actualitzat
a la
13:16h
El sergent republicà Andrés Gallego Méndez, enterrat a la fossa comuna del cementiri del Perelló (Baix Ebre), ha rebut un homenatge este dissabte després d'anys de cerca de la seua família. En l'homenatge hi han participat una quarantena de familiars, de quatre generacions i vinguts de diversos punts de l'estat espanyol, entre ells Mallorca i Múrcia, d'on era originari el sergent mort en la Batalla de l'Ebre. Tots ells, han subratllat que han tingut sort de poder localitzar el cos i han agraït la "generositat" del municipi i de les autoritats. "No teníem cap esperança, això ha estat una sorpresa i una alegria immensa", ha dit emocionat José Gallego Méndez, germà del sergent republicà.
El sergent republicà Andrés Gallego Méndez formava part de la brigada 151, concretament del tercer batalló de la segona companyia de l'exèrcit republicà, i va morir amb 27 anys mentre lluitava a la Batalla de l'Ebre el 1938. Era de Leiva, una pedania del municipi de Mazarrón, de la comunitat de Múrcia. El seu germà, José Gallego, que llavors tan sols tenia sis anys, recorda que quan es va acabar la Guerra Civil Espanyola i a través d'un amic van saber que havia estat ferit al front ebrenc. Esta però, va ser l'última notícia que en van tenir fins que l'any passat, mitjançant l'Associació Alumbra Alumbre de Mazarrón de memòria històrica, van poder localitzar-lo a la fossa comuna del cementiri del Perelló.
Així, la família després de molts anys de recerca i de no poder parlar-ne han pogut recuperar les seues restes. "Ho vam deixar per impossible perquè ningú ens deia res i quan va morir no es podia obrir la boca", ha lamentat Gallego. A més, ha recordat que el seu germà no va ser l'únic mort a la família per causa de la guerra. També van morir tres cosins germans i un cunyat, un cop "fortíssim" per la família.
En l'homenatge hi han intervingut quatre generacions de la família Gallego que han llegit poemes i han expressat que finalment han pogut posar "llum" al final de la vida del sergent republicà. "He complert el somni que el meu avi no va poder i em fa molt feliç perquè el tiet Pepe també ho ha complert", ha afirmat Margarita Fuster, una de les familiars procedents de Mallorca. Així mateix, s'ha manifestat en José Gallego, fill del germà del sergent republicà, que ha assegurat que és un dia de molt "alleujament", "d'esperança", així com d'agraïment per a tots els que han fet possible que trobessin el seu familiar.
En este sentit, ha fet una crida a persistir en la recerca de tots aquells que encara busquen els seus familiars desapareguts. "S'ha d'acabar la por, són altres temps i hem de venerar els nostres avantpassats", ha dit. "No hem d'oblidar però si enterrar moltes de les coses, per això els animo que busquen els seus familiars que tindran segur tanta sort com nosaltres", ha tancat.
En l'acte, s'ha dipositat un ram de flors en la placa commemorativa instal·lada damunt de la fossa comuna, on hi ha enterrades unes 300 persones. També hi ha participat la jutgessa de Pau i la regidora de cultura i patrimoni de l'Ajuntament del Perelló, Maria Cinta Lledó, que ha subratllat que és molt important recuperar els noms de les persones enterrades en fosses comunes. A més, ha afegit que amb actes com els d'este dissabte, són una mostra que es fan els "deures bé" i de "tranquil·litat de consciència".
El sergent republicà Andrés Gallego Méndez formava part de la brigada 151, concretament del tercer batalló de la segona companyia de l'exèrcit republicà, i va morir amb 27 anys mentre lluitava a la Batalla de l'Ebre el 1938. Era de Leiva, una pedania del municipi de Mazarrón, de la comunitat de Múrcia. El seu germà, José Gallego, que llavors tan sols tenia sis anys, recorda que quan es va acabar la Guerra Civil Espanyola i a través d'un amic van saber que havia estat ferit al front ebrenc. Esta però, va ser l'última notícia que en van tenir fins que l'any passat, mitjançant l'Associació Alumbra Alumbre de Mazarrón de memòria històrica, van poder localitzar-lo a la fossa comuna del cementiri del Perelló.
Així, la família després de molts anys de recerca i de no poder parlar-ne han pogut recuperar les seues restes. "Ho vam deixar per impossible perquè ningú ens deia res i quan va morir no es podia obrir la boca", ha lamentat Gallego. A més, ha recordat que el seu germà no va ser l'únic mort a la família per causa de la guerra. També van morir tres cosins germans i un cunyat, un cop "fortíssim" per la família.
Els familiars ensenyant a les autoritats municipals un document durant l'homenatge del sergent republicà Andrés Gallego Méndez Foto: ACN / J. Marsal
En l'homenatge hi han intervingut quatre generacions de la família Gallego que han llegit poemes i han expressat que finalment han pogut posar "llum" al final de la vida del sergent republicà. "He complert el somni que el meu avi no va poder i em fa molt feliç perquè el tiet Pepe també ho ha complert", ha afirmat Margarita Fuster, una de les familiars procedents de Mallorca. Així mateix, s'ha manifestat en José Gallego, fill del germà del sergent republicà, que ha assegurat que és un dia de molt "alleujament", "d'esperança", així com d'agraïment per a tots els que han fet possible que trobessin el seu familiar.
En este sentit, ha fet una crida a persistir en la recerca de tots aquells que encara busquen els seus familiars desapareguts. "S'ha d'acabar la por, són altres temps i hem de venerar els nostres avantpassats", ha dit. "No hem d'oblidar però si enterrar moltes de les coses, per això els animo que busquen els seus familiars que tindran segur tanta sort com nosaltres", ha tancat.
En l'acte, s'ha dipositat un ram de flors en la placa commemorativa instal·lada damunt de la fossa comuna, on hi ha enterrades unes 300 persones. També hi ha participat la jutgessa de Pau i la regidora de cultura i patrimoni de l'Ajuntament del Perelló, Maria Cinta Lledó, que ha subratllat que és molt important recuperar els noms de les persones enterrades en fosses comunes. A més, ha afegit que amb actes com els d'este dissabte, són una mostra que es fan els "deures bé" i de "tranquil·litat de consciència".