04
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
17:09h
La continuació de les excavacions arqueològiques als terrenys situats entre la catedral i el riu continuen deixant al descobert importants restes, que es remunten a fa 2.000 anys. Unes de les més destacades són les que corresponen a la Dertosa romana. El coordinador de les excavacions, Jordi Diloli, ha assenyalat que "hem trobat l'espai públic de Dertosa, perquè en un mateix punt ens apareix el fòrum, un conjunt de tabernae o la base del temple amb un podi". Unes estructures que constitueixen "el principal espai polític i econòmic de la ciutat romana", afegeix Diloli. Tortosa ha obtingut 1,8 milions d'euros dels fons FEDER per posar en valor els vestigis i altres espais històrics de la ciutat.
De la mateixa manera, les excavacions fetes a la banda de l'avinguda Felip Pedrell també han permès fer una altra descoberta singular: la façana fluvial de Tortosa que correspondria als segles XIV-XV. Se n'han trobat els murs que estaven a tocar del riu, alguns embarcadors, així com dos de les escales que permetien accedir des de les edificacions fins a l'aigua. Este espai es correspon de manera fidedigna amb el dibuix que el paisatgista flamenc Anton van den Wyngaerde va fer al 1563 de tota la ciutat des del marge dret del riu, un fet que afegeix valor a la troballa.
Anteriorment, les fases d'excavacions prèvies ja havien localitzat les restes de l'absis d'una basílica visigòtica, que podria correspondre a la primera església de la ciutat; una fàbrica de salaons del segle V o diverses construccions de l'època andalusina.
L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha remarcat durant la visita a l'espai que amb les troballes fetes queda palès que es tracta d'un important jaciment que "permet observar en un mateix punt totes les èpoques històriques de la ciutat". És per això que, segons ha afirmat Roigé, el projecte de construcció de la plaça que s'ha començat a construir al davant de la catedral preveu fer visitables estes restes per convertir-les en un actiu turístic i cultural de primera magnitud.
Un dels objectius d'este projecte, anomenat 'Dertosa-Turtuxa-Tortosa: una ciutat, tres noms i 2.000 anys', és convertir l'espai en un centre interpretatiu. El projecte inclou la creació d'un "mapping" permanent que es projectarà sobre la façana de la catedral, així com vincular l'espai amb el call jueu a través de la Casa de les Tres Cultures i amb el passeig del Castell que s'ha de construir a la costa de Capellans, en el qual també s'instal·laran les escultures dissenyades per Ignasi Blanch.
De la mateixa manera, les excavacions fetes a la banda de l'avinguda Felip Pedrell també han permès fer una altra descoberta singular: la façana fluvial de Tortosa que correspondria als segles XIV-XV. Se n'han trobat els murs que estaven a tocar del riu, alguns embarcadors, així com dos de les escales que permetien accedir des de les edificacions fins a l'aigua. Este espai es correspon de manera fidedigna amb el dibuix que el paisatgista flamenc Anton van den Wyngaerde va fer al 1563 de tota la ciutat des del marge dret del riu, un fet que afegeix valor a la troballa.
Anteriorment, les fases d'excavacions prèvies ja havien localitzat les restes de l'absis d'una basílica visigòtica, que podria correspondre a la primera església de la ciutat; una fàbrica de salaons del segle V o diverses construccions de l'època andalusina.
L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, ha remarcat durant la visita a l'espai que amb les troballes fetes queda palès que es tracta d'un important jaciment que "permet observar en un mateix punt totes les èpoques històriques de la ciutat". És per això que, segons ha afirmat Roigé, el projecte de construcció de la plaça que s'ha començat a construir al davant de la catedral preveu fer visitables estes restes per convertir-les en un actiu turístic i cultural de primera magnitud.
Un dels objectius d'este projecte, anomenat 'Dertosa-Turtuxa-Tortosa: una ciutat, tres noms i 2.000 anys', és convertir l'espai en un centre interpretatiu. El projecte inclou la creació d'un "mapping" permanent que es projectarà sobre la façana de la catedral, així com vincular l'espai amb el call jueu a través de la Casa de les Tres Cultures i amb el passeig del Castell que s'ha de construir a la costa de Capellans, en el qual també s'instal·laran les escultures dissenyades per Ignasi Blanch.