«En esta vida fas allò que creus que és correcte, encara que siga trencar murs socials i patriarcals»

Entrevistem la pescadora de la Ràpita Maribel Cerà, presidenta de l'Associació de Dones de la Mar

per Sílvia Berbís, La Ràpita, 8 de març de 2019 a les 13:37 |
Maribel, a la proa de la seua barca, este divendres al port de la Ràpita. | Sílvia Berbís
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de març de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Encara avui són poques les dones que s'embarquen per sortir a la mar a pescar ben de matí, però moltes les dones vinculades al sector. Demanen veu. Maribel Cerà va tindre clar de menuda que la seua estima per la pesca passava per damunt d'estereotips. Esta pescadora rapitenca és la primera presidenta de l'Associació de Dones de la Mar, i que vol fer més visible un paper que sovint s'ha mantingut a l'ombra. 

El total d'afiliats al Règim Especial del Mar a Catalunya és d'un 91% d'homes en front d'un 9% del col·lectiu femení. Què et diuen a tu estes xifres?

No res, és un món d’homes, és lògic que les dones siguen poques oficialment, ja que el seu paper està poc valorat, poc reconegut i poc remunerat.

Quan vas decidir dedicar-te a la pesca, consideraves que trencaves estereotips o vas fer el pas sense plantejar-te cap condicionant relatiu al gènere?
De cap manera, era una cosa que jo estimava i la meva feina la faig amb il·lusió. Si sóc dona no passa res, és un treball dur, però lliure. Així hauria de ser: poder escollir sense prejudicis per si ets home o dona.

Creus que el teu entorn va reaccionar amb la normalitat que caldria?

Sí, jo sempre he sentit el suport dels pescadors i sóc una més.

Com a professional, has viscut micromasclismes en la vida quotidiana? O anant més enllà, has viscuts situacions de discriminació?
Jo he sentit tot el suport dels pescadors, però al principi sí que vam tenir que trencar un mur la meva germana i jo. Per anar a pescar tenies que fer un curs: la competència marinera i t’apuntaves a la confraria i llavors, primer anaven el fills de pescadors, fins que ens en vam adonar, i els meus pares es van quadrar, sobretot la mare.
 

Maribel, tornant d'un dia de pesca. Foto: S.B.


Què aporta la dona a la mar?
La dona té la ment més oberta i tenim un altra perspectiva, que juntament amb la de l’home, poden arribar a bon port. Sempre ha estat així, l’únic és que a la dona no se l’ha valorat i treballa a l’ombra.

"Si sóc dona no passa res, és un treball dur, però lliure. Així hauria de ser: poder escollir sense prejudicis per si ets home o dona."


Perquè calia crear una associació de dones de la mar? Quins són els reptes afegits que tenen les dones amb feines relacionades amb la pesca?
Per què som part important de la pesca i volem tindre veu. Apart de la feina en sí, les dones tenen a càrrec la casa, la família, persones grans... No només portar papers, ajudar al marit o pare en les seues labors, també portar comptabilitat, crear i arreglar les xarxes... és un preu que es dur d’acceptar i poc valorat i la nostra tasca és per a que es reconega.

Però quan parlem de dones de la mar no parlem només de pesca no? En activitats nàutiques i recreatives, també hi ha molt camí per recórrer fins a la igualtat. De fet, per exemple, en el període 2010-2012 es van expedir un total de 34.931 títols de nàutica d'esbarjo expedits, dels quals 5.350 van ser a dones i 29.581 a homes…
Sí, però ara per ara la nostra associació intenta ressaltar, sobretot, les dones de la pesca i de l’aqüicultura. Poc a poc anirem fent.

"La dona ha estat a l’ombra al llarg de la història i l’objectiu és reconèixer-les i fer visible el seu paper, formar, crear, ajudar, donar suport, i recuperar el treball perdut"

 
Com a presidenta de l’associació, quin és el teu principal objectiu?
Visibilitzar el paper de la dona, que es reconega el seu treball en el món de la mar, que se li done el protagonisme que li correspon. La fletxa esta disparada i el seu final és arribar a bon port. La dona ha estat a l’ombra al llarg de la història i l’objectiu és reconèixer-les i fer visible el seu paper, formar, crear, ajudar, donar suport, i recuperar el treball perdut, com és el treball de redera, per un futur millor.

I quin el principal escull a superar?
Hi ha camí per recórrer i la societat ha de caviar la mentalitat, perquè estem i existim.

Dimarts el govern català va crear el Consell Assessor de Dones del Món Rural i Marítim… t’hi vam veure molt ben acompanyada per la consellera… quin és el teu paper en este consell?
El consell té unes places assignades per a representants de les associacions, i la idea és que siguen algunes integrants de la nostra associació les que en formin part, entre les que m’hi incloc.

Fins a quin punt consideres que d’alguna forma estàs contribuint a la tasca feminista?
En esta vida una fa allò que creu que és correcte, encara que siga trencar murs socials i patriarcals. S’ha de canviar el xip.

 

Participació