informació especial

Joan Pere Gómez: «Els ports ebrencs facturen 123 milions d’euros i ocupen 1.264 llocs de treball directes»

El gerent de Ports de la Generalitat exposa les actuacions i l'impacte del pla d'inversions fins al 2022

per Redacció, Terres de l'Ebre, 4 de març de 2019 a les 20:53 |
El gerent de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, ha presentat recentment el Pla d’Inversions que s’executarà a les instal·lacions portuàries ebrenques en quatre anys. En este entrevista, incidix en algunes de les actuacions previstes i valora l’impacte econòmic que generen els ports de la costa de l’Ebre.

Quin és el volum de negoci que mouen els ports ebrencs?


S’estima que sobre l’impacte directe del total dels 45 ports catalans competència de la Generalitat, els ports ebrencs facturen 123 milions d’euros i ocupen 1.264 llocs de treball directes. Davant d’estes xifres, crec que podem afirmar els ports de la costa ebrenca són motors econòmics, generadors d’activitat i ocupació al conjunt del territori.  Estes dades s’extreuen de l’Estudi d’impacte econòmic de l’activitat que han tingut els 45 ports esmentats sobre l’economia catalana l’any 2017, realitzat pel Laboratori d’Economia Aplicada AQR-Lab de la Universitat de Barcelona.

Quin és l’impacte econòmic dels diferents sectors d’activitat dels ports gestionats per la Generalitat de Catalunya de manera conjunta?

El 2018, els ports ebrencs amb sectors d’activitat com la pesca, l’aqüicultura, la nàutica, la comercial, la industrial, la turística i els serveis han facturat 14,8 milions d’euros. Esta facturació ha aportat un 24% a l’import net de la xifra de negoci de Ports de la Generalitat. Este percentatge significa la importància que tenen els ports ebrencs dins del sistema portuari dels ports gestionats per Ports de la Generalitat.

Recentment ha presentat el pla d’inversions i les actuacions previstes en 4 anys a la zona sud, amb 9,5 milions d’inversió, que preveu treballs en tots els ports. Amb este pla s’aconseguirà un reequilibri en matèria dels ports catalans o encara quedarà camí?


Este és un Pla que busca l’equilibri territorial dels ports que són competència de la Generalitat. Els ports són motors econòmics que potencien l’activitat portuària i generen ocupació al territori. Els ports ebrencs rebran 9,5 milions en quatre anys, és a dir, que un 31% del total de la inversió de Ports de la Generalitat es destinarà a la costa ebrenca. I això ha de donar dinamisme socioeconòmic a les nostres a les poblacions marítimes que tenen ports i a les Terres de l’Ebre en conjunt.

La inversió més gran està a la Ràpita, on es vol reforçar el paper industrial del port, a la zona de llevant i la dàrsena comercial. Quines possibilitats té?

La Ràpita te una llarga tradició en la indústria nàutica. De fet, va tenir fins a quatre drassanes on es construïen vaixells, conjuntament amb empreses especialitzades en components que han són proveïdors d’este sector. Este saber fer s’ha d’aprofitar i al port de la Ràpita s’ha d’impulsar el sector de la construcció, reparació i manteniment dels vaixells, a més de promoure els espais d’hivernada per a vaixells quan fan l’aturada tècnica. A estos punts forts hi sumen la situació geogràfica de la Ràpita, a cavall de València i les Illes Balears, i aprofitem la tecnologia I + D d’Amposta amb la fibra. Tots aquests components doner un valor afegit a la Ràpita per tornar-la a situar al capdavant de la indústria nàutica de Catalunya.

Ha anunciat també el retorn dels creuers l’any vinent amb dos escales? Entre les dificultats per obtenir-ne més, o certa continuïtat, ha citat la competència d’un port com és Tarragona, gestionat per l’Estat, que també “ven” les Terres de l’Ebre.

El port de Tarragona és un port gran, d’interès general, i pel que estem veient s’està posicionat com a port escala i base per als passatgers d’algunes companyies de creuers que porten una mitjana de 3.000 passatgers. El port de la Ràpita és un port petit, de titularitat de la Generalitat, que per la seua situació geogràfica a cavall del Parc Natural del Delta i del Parc naturals del Ports, s’ha posicionat com un port escala per a companyies que busquen explorar entorns singulars per als seus passatgers. Són companyies de petit format que copen el 6% del mercat. Precisament les dos navilieres que vindran l’any vinent són la Sea Cloud Cruises i FTI Cruises, dos companyies que busquen esta tipologia de port petit on es dona prioritat a un servei més personalitzat i de qualitat per als turistes de creuer. I este és el mercat en què diverses institucions promocionem el port de la Ràpita amb la marca Delta Ebre Port.

Quin és l’objectiu del edifici de mercaderies del Port d’Alcanar? Quins dèficits li observa en infraestructures de servei a este port que no depenen de vostès per potenciar-lo?

El tràfic de mercaderies funciona a través de sinèrgies. Hem de trobar un operador logístic que tinga clients a la zona o l’entorn que vulguen portar la mercaderia pel port d’Alcanar. Si este  operador ve i ens dona garanties de continuïtat, dins d’un marc de col·laboració publicoprivada s’habilitaria este magatzem per a mercaderies, amb una inversió pública de 900 mil euros. Amb estos nous tràfics de mercaderia es generaria activitat econòmica molt necessària per al territori i es crearien nous llocs de treball, però ha de quedar clar que no posarem una línia ferroviària d’alta velocitat si no hi ha trens.

El pla especial del Port de Deltebre disposa ja d’aprovació inicial, podem parlar de terminis per a l’ampliació? Serà necessari dragar el riu de forma periòdica? Qui n’ha d’assumir les despeses?

Estem generant els mecanismes per fer l’ampliació del port de Deltebre, àmpliament demandada pel municipi i pels usuaris del port, a través d’estudis de mercat. Encara  falten informes favorables propis de la tramitació i si tots els imputs són favorables i es fa l’aprovació definitiva del Pla especial del port, s’ha de trobar l’interès privat per poder desenvolupar-ho. Treballem per poder fer-ho al llarg del 2019.

A l’Ampolla es desallotjarà la zona del Club Nàutic per traslladar els serveis a la zona del Varador o quin és el plantejament? La platja de l’Arquitecte quedarà d’alguna manera afectada?

A l’Ampolla s’ha modificat el Pla especial que preveia ocupar una part de la platja de l’Arquitecte amb l’ampliació de la dàrsena esportiva. Finalment, s’ha arribat a un acord per reordenar les activitats al port amb tres eixos. Primer, fomentar la vela per als escolars que practiquen l’activitat creant una sortida a la platja de l’Arquitecte. En segon lloc, guanyant espais a la façana marítima per a la ciutadania i traslladant l’activitat de reparació i manteniment de vaixells a la punta del dic, alliberant zones de passeig per a la ciutadania.

Com es pot aconseguir un consens amb l’Ajuntament de l’Ametlla per desbloquejar el projecte de l’edifici de serveis del port?

Les dos administracions estem treballant per arribar a un consens sobre aquest nou edifici de serveis. Des de Ports pensem que ha de ser un edifici sostenible econòmicament i socialment que ha de donar sortida a les demandes del sector nàutic i turístic. Ports té la voluntat i les ganes de fer-ho com ho demostra la partida pressupostària de 650 mil euros que tenim prevista. Crec que pel bé de l’Ametlla de Mar i dels ciutadans hauríem de ser capaços de posar-nos d’acord, si no, continuarem negociant.

El port de la Ràpita és un dels que ofereixen periòdicament entre els més aptes per acollir els vaixells que rescaten refugiats. Vostès han fet alguna gestió directament amb el ministeri que els garantisca els permisos d’atracament i desembarcament en cas que fos necessari o són oferiments retòrics de cara a la galeria?

Tal com va dir el conseller d’Acció Exterior, Alfred Bosch,  els ports competència de la Generalitat s’oferixen per  a l’arribada de vaixells que realitzen tasques  de salvament  a la Mediterrània per garantir que no es perden més vides en este mar, entenent que la competència  per a l’entrada i la sortida de vaixells dels ports és de Capitania Marítima (Ministeri de Foment) i la competència per al desembarcament dels tripulants dels vaixells la té la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (Ministeri d’Interior).

 

Participació