memòria històrica

L'Ajuntament de Tortosa entrega al jutjat el catàleg de vestigis franquistes, on s'hi inclou el monòlit del riu

Ho fa en compliment de la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona

per Sofia Cabanes, Tortosa, 4 de març de 2019 a les 12:53 |
Detall del monument franquista de Tortosa. | Sofia Cabanes
El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona ja ha incorporat al procediment obert contra l’Ajuntament de Tortosa el Catàleg de Vestigis franquistes elaborat pel consistori, que inclou el monòlit del mig del riu, a dia d’avui, el vestigi franquista més gran a Catalunya.
 

Tal com ha pogut saber l’aguaita.cat, el consistori va donar trasllat d’este catàleg, que suma un total de 27 vestigis (entre plaques d'habitatge, retolacions de grups d'habitatges, relleus, gravats i inscripcions a més del monòlit), el 15 de gener passat, mitjançant decret d’alcaldia signat per Meritxell Roigé. Ho fa en compliment de la sentència del 16 de febrer de 2017, que obligava el consistori a redactar-lo.  
 
En una providència datada el 14 de febrer passat, el jutjat constata la incorporació del catàleg i del decret d’alcaldia al procediment i en dóna traslladat a Eduardo Ranz, l’advocat que va iniciar un procediment judicial contra l’Ajuntament per tal de retirar el monòlit del riu.
 

La sentència del 16 de febrer de 2017 estimava parcialment la demanda presentada el passat 30 de maig de 2016 per l’advocat madrileny especialista en memòria històrica, que demanava la retirada del monument i l'elaboració d'un catàleg de vestigis franquistes.
 
D’entrada, el jutjat desestimava la petició de retirada immediata, en constatar que el monòlit no pertany a l’Ajuntament. No obstant, dictaminava “l’obligació per expressa disposició legal” a elaborar “un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura, en col·laboració amb el Govern i la Comunitat Autònoma”, per tal de determinar "quins béns han de ser retirats, en compliment de l’article 15.1 de la llei de memòria històrica" i quins béns o elements, en concórrer les circumtàncies de l'art. 15.2, (raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la llei) "en queden exclosos de les mesures previstes a l'art.15.1".
 
Un cop elaborat el catàleg, el jutjat instava a adoptar les mesures oportunes “per a la retirada” d'escuts, insígnies, plaques, i altres objectes o "mencions commemoratives d'exaltació personal o colectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura".
 

Un ciutadà camina pel pont de l'Estat mentre observa el monument. Foto: Sofia Cabanes


Segons ha exposat l’advocat Eduardo Ranz en una nota de premsa, “en coherència amb l'article 15 de la Llei de Memòria Històrica, l'ajuntament hauria de procedir a la seva retirada”. “Per al cas de persistir este atac municipal contra la legalitat i la dignitat”, continua, “hi ha dues vies d'actuació”. En primer lloc, “la judicial que inclou responsabilitat penal contra l'alcalde” i, en segon terme, “la democràcia, a través de propostes dels grups de l'oposició”, que suposen l’aprovació, en sessió plenària, de l’eliminació del major vestigi franquista de tot Catalunya.
 
La consecució d’este catàleg arriba, en paral·lel al projecte de llei de memòria democràtica impulsada pel Govern de la Generalitat que propugna la retirada de la simbologia franquista de l’espai públic. Un text que el consistori tortosí ja va manifestar que acataria si obligava també a retirar el monòlit de riu.
 

 

Participació