26
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
20:09h
Carme Forcadell ha aprofitat les preguntes de la seva defensa per recalcar que el programa electoral de Junts pel Sí -presentat a les eleccions del 27 de setembre del 2015 i que preveia el salt a l'estat propi- mai es va materialitzar: "El programa de JxSí no es va portar a la pràctica". Forcadell ha recordat que el full de ruta de la majoria parlamentària es va alterar després que no es validessin els pressupostos presentats per l'executiu de Carles Puigdemont.
L'expresidenta del Parlament ha recordat, a petició de la seva lletrada, Olga Arderiu, que els esforços de la legislatura es van destinar al referèndum pactat amb l'Estat. Ha citat la tasca desenvolupada pel Pacte Nacional pel Referèndum, que agrupava partits i entitats de la societat civil, que celebrava reunions en seu parlamentària. "Aquesta era la finalitat", ha afegit per referir-se a la voluntat d'acordar una votació sobre el futur polític de Catalunya.
A banda de rebutjar qualsevol vincle amb la violència, Forcadell ha estat clara sobre la transcendència del 27 d'octubre -ha recalcat que no es va publicar ni al Butlletí Oficial del Parlament (BOP) i ni al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC)- i també ha fet constar que es va acatar des del primer moment l'aplicació de l'article 155, que liquidava la legislatura. "Totes les iniciatives parlamentàries van decaure completament", ha dit sobre la intervenció de les institucions catalanes.
Per justificar la naturalesa política del judici al Suprem, l'acusada ha verbalitzat la diferència de tracte que ha rebut en relació als seus excompanys de mesa del Parlament, que seran jutjats per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Els tràmits parlamentaris han estat els mateixos que els meus companys de mesa. No entenc com jo soc jutjada per aquest tribunal i els meus companys ho seran pel TSJC. Bé, si que ho entenc", ha reblat.
L'Advocacia de l'Estat i les lleis de desconnexió
Abans d'atendre les preguntes de la defensa, Forcadell ha combatut els intents de l'Advocacia de l'Estat de demostrar que, en la seva tasca com a presidenta del Parlament, va desatendre les resolucions del Tribunal Constitucional i va alterar el normal funcionament de la cambra catalana per atendre les propostes de la majoria independentista durant la tardor del 2016.
El relat de Rosa María Seoane s'ha basat en la urgència de la tramitació de les lleis de desconnexió, prèvies a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. "El Tribunal Constitucional ha dit molt clarament que els tràmits que s'havien de preservar eren el debat i presentació de les esmenes", ha aclarit Forcadell, que ha recordat que els informes del Consell de Garanties Estatutàries no són "preceptius ni vinculants".
"El TC volia convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor"
La dirigent sobiranista, última de les acusades a declarar al judici del Suprem, ha fet una defensa a ultrança dels drets fonamentals i de la legitimitat del Parlament de Catalunya per assumir debats. "El debat ha de ser lliure, una altra cosa són les conseqüències d'aquest debat", ha afirmat Forcadell per explicar la seva actuació malgrat les advertències del Tribunal Constitucional (TC). "El Constitucional ens demanava en una cosa impossible, que es convertís la mesa del Parlament en un òrgan censor", ha afirmat. "No es pot permetre que la censura entri a un Parlament", ha afegit Forcadell.
Visiblement nerviosa a l'inici de la seva intervenció i més ferma a mesura que avançava l'interrogatori, l'expresidenta del Parlament ha subratllat davant la Fiscalia que "cap membre de la mesa volia desobeir el Tribunal Constitucional". "No era la nostra voluntat", ha puntualitzat per aclarir l'actuació dels electes sobiranistes. Forcadell, això sí, ha volgut deixar clar que, segons el seu parer, el TC ha patit una "politització" en els darrers anys. "Ha utilitzat criteris polítics en lloc de jurídics", ha declarat davant el tribunal.
Forcadell ha explicitat a la Fiscalia que la mesa de la cambra catalana "sempre ha valorat i tingut en compte els drets fonamentals", des de la llibertat d'expressió fins a la inviolabilitat parlamentària. "Sempre hem defensat el reglament del Parlament i els drets fonamentals", ha recalcat. La fiscal Consuelo Madrigal li ha recriminat a Forcadell si era ella qui determinava quins eren els drets fonamentals i si l'acusada se situava per sobre del Constitucional. Ha estat el moment de més tens de l'interrogatori i ha hagut d'intercedir Manuel Marchena, president de la sala.
Segons l'expresidenta del Parlament, convertint en un òrgan "censor" la mesa, es "vulnerava la separació de poders" i es pretenia que el govern del Parlament fes les funcions de l'alt tribunal dient si les iniciatives s'ajustaven o no a llei. Forcadell ha indicat, admetent de forma indirecta la desobediència, que "a vegades el TC s’equivoca" en les seves resolucions i que igual han operat "els governs o la Fiscalia". Forcadell ha explicat que sí que alguns membres de la mesa advertien contra les decisions que es prenien però que els lletrats o bé no ho feien o els seus informes no eren vinculants.
"El reglament del Parlament és molt garantista"
La Fiscalia ha intentat centrar el relat en la vulneració de drets en les jornades parlamentàries del 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van tramitar la llei del referèndum i la llei de transitorietat, les anomenades normes de desconnexió. Aquesta és una qüestió nuclear en l'acusació a Forcadell. Madrigal ha fet evident que les sessions del mes de setembre del 2017 van ser maratonianes i que els temps dedicats als tràmits de les dues lleis van ser excepcionals. La fiscal ha posat d'exemple el poc marge per a la presentació de candidatures de la Sindicatura Electoral del referèndum.
Forcadell ha intentat rebatre el relat del ministeri fiscal. "El reglament del Parlament és molt garantista", ha afirmat l'expresidenta de la cambra, que ha citat les múltiples reconsideracions dels grups que va atendre la mesa. Forcadell ha exposat que l'absència de la firma del secretari de l'òrgan parlamentari en la llei de transitorietat s'explica perquè la signatura no era "imprescindible". "Els lletrats fan informes jurídics i nosaltres hem de prendre decisions polítiques", ha dit per defensar l'actitud que va prendre aquells dies al Parlament.
Sobre la declaració del 10 d'octubre i la DUI: "Eren resolució polítiques"
Forcadell, que ha estat requerida pel seu paper el 20 de setembre i l'1 d'octubre, ha hagut de defensar el discurs verbalitzat l'endemà dels fets davant la conselleria d'Economia. La Fiscalia ha sol·licitat visualitzar un vídeo en el qual es veia Forcadell reclamant als ciutadans que es manifestaven davant del TSJC que anessin a votar al referèndum. El ministeri fiscal ha qüestionat la neutralitat de l'expresidenta del Parlament i el seu respecte a la separació de poders. "Vaig demanar que es votés sí o que es votés no", ha aclarit Forcadell, contrariada per les acusacions. "No hem de tenir por en democràcia", ha afegit.
La dirigent sobiranista ha negat la transcendència jurídica de les declaracions del 10 d'octubre -llegida a l'auditori del Parlament, després de la intervenció de Carles Puigdemont- i de la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre. "Eren resolucions polítiques. No tenien transcendència jurídica", ha insistit. Després d'aquesta intervenció, La Fiscalia ha preguntat a Forcadell si aquella jornada només va ser "teatre, sainet o farsa". Visiblement molesta, l'expresidenta de la cambra catalana ha considerat que, per ella, la política no és "teatre, sainet ni farsa".
"No vaig decidir cap estratègia"
Forcadell ha definit el seu paper en els mesos àlgids del procés sobiranista. "No vaig participar ni vaig decidir cap estratègia", ha expressat l'expresidenta del Parlament, que ha volgut separar les seves funcions al capdavant de l'ANC de la responsabilitat a la cambra catalana. "Em vaig limitar a complir la meva tasca, de caràcter legislatiu", ha insistit, a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, encarregada de l'interrogatori.
Forcadell ha corregit puntualment la fiscal, que ha comès diversos errors en les preguntes traslladades a l'acusada. "Vaig saber que seria presidenta del Parlament una setmana abans del ple", ha detallat per acotar el seu coneixement de les decisions preses pels partits, fins i tot de les que afectaven a la seva persona. Forcadell va integrar com a independent la llista de Junts pel Sí, la coalició formada per les principals formacions independentistes a les eleccions catalanes del 2015.
"No és feina de la mesa llegir el contingut de les iniciatives"
Pel que fa a la seva tasca parlamentària, la fiscal Madrigal ha intentat fer notar que la mesa va faltar a les seves funcions admetent iniciatives que contravenien la Constitució. Forcadell ha afirmat que la mesa només ha d'estar al cas de les formes, no del fons. "No és feina de la mesa llegir el contingut de les iniciatives", ha afirmat l'expresidenta de la cambra.
Forcadell ha insistit en aquesta qüestió per defensar la seva actuació i ha recordat que els electes estan "protegits per la inviolabilitat parlamentària". L'expresidenta de la cambra catalana ha aclarit que, segons el reglament del Parlament, els únics casos en què la mesa ha d'entrar en el fons de la proposta presentada són els vinculats a iniciatives legislatives populars (ILP). I ha recordat que només s'han rebutjat dues ILP, una el 2009 i, l'altra, el 2010.
L'expresidenta del Parlament s'ha volgut aturar en la confecció i treball de la comissió d'estudi del procés constituent. "No va passar absolutament res fins que la comissió va aprovar les conclusions. Es va fer tot el treball perquè no es va prohibir la comissió", ha afirmat la dirigent sobiranista. L'expresidenta de la cambra i Madrigal han discrepat sobre fins on arriben les competències de la mesa amb resolucions de les que es pugui intuir la constitucionalitat.
Ha apel·lat als drets parlamentaris i la inviolabilitat parlamentària després de discutir amb la fiscal sobre si la jurisprudència havia canviat i ja no es podien admetre a tràmit segons quines iniciatives. "La mesa del Parlament no es pot convertir en un òrgan censor, perquè estaríem soscavant la democràcia", ha dit. Per ella l'únic límit ha de ser "el respecte als drets humans". Madrigal l'havia inquirit sobre si acceptaria debatre sobre la legalització de l'esclavatge.
Respon les preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat
Abans de la seva declaració, Forcadell ha expressat la seva "protesta" per no poder-se expressar en català i que estigui disponible al judici la traducció simultània. "El català acaba sent sempre una llengua minoritzada. I els parlants pensem que els nostres drets són vulnerats", ha afirmat. Forcadell ha subratllat, però, que "l'espanyol és la llengua materna de molts catalans" i que per això no tenia problema en usar-la.
Forcadell ha decidit respondre les preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en l'interrogatori d'aquest dimarts al Suprem, després d'haver presentat aquest mateix dimarts un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans per denunciar la "desproporcionalitat" de la presó preventiva. La seva intervenció se centra en el tràmit parlamentari del referèndum i la declaració d'independència del 27 d'octubre. L'advocada de l'expresidenta del Parlament, Olga Arderius, ha anat detallant en les dues primeres setmanes de judici que Forcadell no formava part de les reunions de Govern -així ho ha preguntat als exconsellers- i té previst escudar-se en la inviolabilitat parlamentària per justificar que la seva clienta hagués permès debats relacionats amb el procés i el tràmit de les lleis de desconnexió.
Cuixart i el canvi de declaració: "La meva prioritat ja no és sortir de la presó"
El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha fet una defensa aferrissada de l'1 d'octubre com a exercici dels drets fonamentals i també ha rebatut el relat de la Fiscalia sobre la violència en la jornada del 20 de setembre davant la seu d'Economia. Però la intervenció més rellevant s'ha produït quan ha detallat que rectificava el que va expressar en l'interrogatori davant el jutge instructor, Pablo Llarena, de principis de gener del 2018. Cuixart ha sostingut que la seva "prioritat" ja no és "sortir de la presó". "Quan vaig declarar davant Llarena la meva prioritat era sortir de presó, ara ja no ho és", ha subratllat el dirigent sobiranista, que s'ha expressat amb vehemència i ha fet ús d'algunes expressions col·loquials, censurades per Manuel Marchena.
L'expresidenta del Parlament ha recordat, a petició de la seva lletrada, Olga Arderiu, que els esforços de la legislatura es van destinar al referèndum pactat amb l'Estat. Ha citat la tasca desenvolupada pel Pacte Nacional pel Referèndum, que agrupava partits i entitats de la societat civil, que celebrava reunions en seu parlamentària. "Aquesta era la finalitat", ha afegit per referir-se a la voluntat d'acordar una votació sobre el futur polític de Catalunya.
A banda de rebutjar qualsevol vincle amb la violència, Forcadell ha estat clara sobre la transcendència del 27 d'octubre -ha recalcat que no es va publicar ni al Butlletí Oficial del Parlament (BOP) i ni al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC)- i també ha fet constar que es va acatar des del primer moment l'aplicació de l'article 155, que liquidava la legislatura. "Totes les iniciatives parlamentàries van decaure completament", ha dit sobre la intervenció de les institucions catalanes.
Per justificar la naturalesa política del judici al Suprem, l'acusada ha verbalitzat la diferència de tracte que ha rebut en relació als seus excompanys de mesa del Parlament, que seran jutjats per desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Els tràmits parlamentaris han estat els mateixos que els meus companys de mesa. No entenc com jo soc jutjada per aquest tribunal i els meus companys ho seran pel TSJC. Bé, si que ho entenc", ha reblat.
L'Advocacia de l'Estat i les lleis de desconnexió
Abans d'atendre les preguntes de la defensa, Forcadell ha combatut els intents de l'Advocacia de l'Estat de demostrar que, en la seva tasca com a presidenta del Parlament, va desatendre les resolucions del Tribunal Constitucional i va alterar el normal funcionament de la cambra catalana per atendre les propostes de la majoria independentista durant la tardor del 2016.
El relat de Rosa María Seoane s'ha basat en la urgència de la tramitació de les lleis de desconnexió, prèvies a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. "El Tribunal Constitucional ha dit molt clarament que els tràmits que s'havien de preservar eren el debat i presentació de les esmenes", ha aclarit Forcadell, que ha recordat que els informes del Consell de Garanties Estatutàries no són "preceptius ni vinculants".
"El TC volia convertir la mesa del Parlament en un òrgan censor"
La dirigent sobiranista, última de les acusades a declarar al judici del Suprem, ha fet una defensa a ultrança dels drets fonamentals i de la legitimitat del Parlament de Catalunya per assumir debats. "El debat ha de ser lliure, una altra cosa són les conseqüències d'aquest debat", ha afirmat Forcadell per explicar la seva actuació malgrat les advertències del Tribunal Constitucional (TC). "El Constitucional ens demanava en una cosa impossible, que es convertís la mesa del Parlament en un òrgan censor", ha afirmat. "No es pot permetre que la censura entri a un Parlament", ha afegit Forcadell.
Visiblement nerviosa a l'inici de la seva intervenció i més ferma a mesura que avançava l'interrogatori, l'expresidenta del Parlament ha subratllat davant la Fiscalia que "cap membre de la mesa volia desobeir el Tribunal Constitucional". "No era la nostra voluntat", ha puntualitzat per aclarir l'actuació dels electes sobiranistes. Forcadell, això sí, ha volgut deixar clar que, segons el seu parer, el TC ha patit una "politització" en els darrers anys. "Ha utilitzat criteris polítics en lloc de jurídics", ha declarat davant el tribunal.
Forcadell ha explicitat a la Fiscalia que la mesa de la cambra catalana "sempre ha valorat i tingut en compte els drets fonamentals", des de la llibertat d'expressió fins a la inviolabilitat parlamentària. "Sempre hem defensat el reglament del Parlament i els drets fonamentals", ha recalcat. La fiscal Consuelo Madrigal li ha recriminat a Forcadell si era ella qui determinava quins eren els drets fonamentals i si l'acusada se situava per sobre del Constitucional. Ha estat el moment de més tens de l'interrogatori i ha hagut d'intercedir Manuel Marchena, president de la sala.
Segons l'expresidenta del Parlament, convertint en un òrgan "censor" la mesa, es "vulnerava la separació de poders" i es pretenia que el govern del Parlament fes les funcions de l'alt tribunal dient si les iniciatives s'ajustaven o no a llei. Forcadell ha indicat, admetent de forma indirecta la desobediència, que "a vegades el TC s’equivoca" en les seves resolucions i que igual han operat "els governs o la Fiscalia". Forcadell ha explicat que sí que alguns membres de la mesa advertien contra les decisions que es prenien però que els lletrats o bé no ho feien o els seus informes no eren vinculants.
"El reglament del Parlament és molt garantista"
La Fiscalia ha intentat centrar el relat en la vulneració de drets en les jornades parlamentàries del 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van tramitar la llei del referèndum i la llei de transitorietat, les anomenades normes de desconnexió. Aquesta és una qüestió nuclear en l'acusació a Forcadell. Madrigal ha fet evident que les sessions del mes de setembre del 2017 van ser maratonianes i que els temps dedicats als tràmits de les dues lleis van ser excepcionals. La fiscal ha posat d'exemple el poc marge per a la presentació de candidatures de la Sindicatura Electoral del referèndum.
Forcadell ha intentat rebatre el relat del ministeri fiscal. "El reglament del Parlament és molt garantista", ha afirmat l'expresidenta de la cambra, que ha citat les múltiples reconsideracions dels grups que va atendre la mesa. Forcadell ha exposat que l'absència de la firma del secretari de l'òrgan parlamentari en la llei de transitorietat s'explica perquè la signatura no era "imprescindible". "Els lletrats fan informes jurídics i nosaltres hem de prendre decisions polítiques", ha dit per defensar l'actitud que va prendre aquells dies al Parlament.
Sobre la declaració del 10 d'octubre i la DUI: "Eren resolució polítiques"
Forcadell, que ha estat requerida pel seu paper el 20 de setembre i l'1 d'octubre, ha hagut de defensar el discurs verbalitzat l'endemà dels fets davant la conselleria d'Economia. La Fiscalia ha sol·licitat visualitzar un vídeo en el qual es veia Forcadell reclamant als ciutadans que es manifestaven davant del TSJC que anessin a votar al referèndum. El ministeri fiscal ha qüestionat la neutralitat de l'expresidenta del Parlament i el seu respecte a la separació de poders. "Vaig demanar que es votés sí o que es votés no", ha aclarit Forcadell, contrariada per les acusacions. "No hem de tenir por en democràcia", ha afegit.
La dirigent sobiranista ha negat la transcendència jurídica de les declaracions del 10 d'octubre -llegida a l'auditori del Parlament, després de la intervenció de Carles Puigdemont- i de la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre. "Eren resolucions polítiques. No tenien transcendència jurídica", ha insistit. Després d'aquesta intervenció, La Fiscalia ha preguntat a Forcadell si aquella jornada només va ser "teatre, sainet o farsa". Visiblement molesta, l'expresidenta de la cambra catalana ha considerat que, per ella, la política no és "teatre, sainet ni farsa".
"No vaig decidir cap estratègia"
Forcadell ha definit el seu paper en els mesos àlgids del procés sobiranista. "No vaig participar ni vaig decidir cap estratègia", ha expressat l'expresidenta del Parlament, que ha volgut separar les seves funcions al capdavant de l'ANC de la responsabilitat a la cambra catalana. "Em vaig limitar a complir la meva tasca, de caràcter legislatiu", ha insistit, a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, encarregada de l'interrogatori.
Forcadell ha corregit puntualment la fiscal, que ha comès diversos errors en les preguntes traslladades a l'acusada. "Vaig saber que seria presidenta del Parlament una setmana abans del ple", ha detallat per acotar el seu coneixement de les decisions preses pels partits, fins i tot de les que afectaven a la seva persona. Forcadell va integrar com a independent la llista de Junts pel Sí, la coalició formada per les principals formacions independentistes a les eleccions catalanes del 2015.
"No és feina de la mesa llegir el contingut de les iniciatives"
Pel que fa a la seva tasca parlamentària, la fiscal Madrigal ha intentat fer notar que la mesa va faltar a les seves funcions admetent iniciatives que contravenien la Constitució. Forcadell ha afirmat que la mesa només ha d'estar al cas de les formes, no del fons. "No és feina de la mesa llegir el contingut de les iniciatives", ha afirmat l'expresidenta de la cambra.
Forcadell ha insistit en aquesta qüestió per defensar la seva actuació i ha recordat que els electes estan "protegits per la inviolabilitat parlamentària". L'expresidenta de la cambra catalana ha aclarit que, segons el reglament del Parlament, els únics casos en què la mesa ha d'entrar en el fons de la proposta presentada són els vinculats a iniciatives legislatives populars (ILP). I ha recordat que només s'han rebutjat dues ILP, una el 2009 i, l'altra, el 2010.
L'expresidenta del Parlament s'ha volgut aturar en la confecció i treball de la comissió d'estudi del procés constituent. "No va passar absolutament res fins que la comissió va aprovar les conclusions. Es va fer tot el treball perquè no es va prohibir la comissió", ha afirmat la dirigent sobiranista. L'expresidenta de la cambra i Madrigal han discrepat sobre fins on arriben les competències de la mesa amb resolucions de les que es pugui intuir la constitucionalitat.
Ha apel·lat als drets parlamentaris i la inviolabilitat parlamentària després de discutir amb la fiscal sobre si la jurisprudència havia canviat i ja no es podien admetre a tràmit segons quines iniciatives. "La mesa del Parlament no es pot convertir en un òrgan censor, perquè estaríem soscavant la democràcia", ha dit. Per ella l'únic límit ha de ser "el respecte als drets humans". Madrigal l'havia inquirit sobre si acceptaria debatre sobre la legalització de l'esclavatge.
Respon les preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat
Abans de la seva declaració, Forcadell ha expressat la seva "protesta" per no poder-se expressar en català i que estigui disponible al judici la traducció simultània. "El català acaba sent sempre una llengua minoritzada. I els parlants pensem que els nostres drets són vulnerats", ha afirmat. Forcadell ha subratllat, però, que "l'espanyol és la llengua materna de molts catalans" i que per això no tenia problema en usar-la.
Forcadell ha decidit respondre les preguntes de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en l'interrogatori d'aquest dimarts al Suprem, després d'haver presentat aquest mateix dimarts un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans per denunciar la "desproporcionalitat" de la presó preventiva. La seva intervenció se centra en el tràmit parlamentari del referèndum i la declaració d'independència del 27 d'octubre. L'advocada de l'expresidenta del Parlament, Olga Arderius, ha anat detallant en les dues primeres setmanes de judici que Forcadell no formava part de les reunions de Govern -així ho ha preguntat als exconsellers- i té previst escudar-se en la inviolabilitat parlamentària per justificar que la seva clienta hagués permès debats relacionats amb el procés i el tràmit de les lleis de desconnexió.
Cuixart i el canvi de declaració: "La meva prioritat ja no és sortir de la presó"
El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha fet una defensa aferrissada de l'1 d'octubre com a exercici dels drets fonamentals i també ha rebatut el relat de la Fiscalia sobre la violència en la jornada del 20 de setembre davant la seu d'Economia. Però la intervenció més rellevant s'ha produït quan ha detallat que rectificava el que va expressar en l'interrogatori davant el jutge instructor, Pablo Llarena, de principis de gener del 2018. Cuixart ha sostingut que la seva "prioritat" ja no és "sortir de la presó". "Quan vaig declarar davant Llarena la meva prioritat era sortir de presó, ara ja no ho és", ha subratllat el dirigent sobiranista, que s'ha expressat amb vehemència i ha fet ús d'algunes expressions col·loquials, censurades per Manuel Marchena.