infraestructures

Els sis ports ebrencs rebran 9,5 milions d'inversió pública en quatre anys

Ports de la Generalitat detalla les actuacions que executarà fins al 2022 | El port de la Ràpita tornarà a rebre creuers l'any vinent

per Redacció, Tortosa, 20 de febrer de 2019 a les 19:06 |
Un moment de la roda de premsa de Ports, a Tortosa. | S.B.
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de febrer de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els sis ports ebrencs, gestionats per Ports de la Generalitat, rebran inversions públiques amb un cost total de 9,5 milions d’euros des d’ara fins al 2020. Així ho ha anunciat este dimarts el gerent de Ports, Joan Pere Gómez, en una roda de premsa a Tortosa, en què s’ha fet un exhaustiu repàs a totes les actuacions previstes en este período pel Pla d’Inversions 2019-2022 de la Zona Portuària Sud. “És un Pla generós que busca l’equilibri territorial, dins del qual la Zona Portuària Sud rebrà un 38% de la inversión, la qual cosa ha de comportar un fort revulsiu socioeconòmic per a les Terres de l’Ebre”, ha apuntat el gerent de Ports.

Acompanyat pel delegat del Goven, Xavier Pallarés, i pel responsable territorial de Ports Enric Martínez, Gómez ha destacat que el Pla també preveu inversions privades als ports de la Zona Portuària Sud per valor de més de 33,8 milions, de manera que el total d’inversió en este quadrienni serà de 44,5 milions d’euros.


Estos són els treballs sufragats amb inversió pública previstos en quatre anys als sis ports ebrencs:

Sant Carles de la Ràpita (3,6 milions)
S’endú el volum més gran d’inversió dels sis ports i entre els treballs previstos, destaca l’adequació de la zona tècnica industrial de llevant, on es faran obres marítimes, d’estructura i de pavimentació per preparar l’espai per al desenvolupament d’activitats lligades a la indústria nàutica. També es desenvoluparà la segona fase del passeig marítim, amb l’objectiu de garantir la seva funció d’element distribuïdor de fluxos i generar activitat a la façana marítima. A més, el moll comercial es reordenarà per encabir les diferents activitats. També es farà una neteja del fons marí per garantir la correcta operativitat del port. En el marc de la col·laboració publicoprivada es construirà una Escola de vela per centralitzar tota l’activitat nàutica de base del port rapitenc. Després l’entorn a l’Escola de vela s’urbanitzarà. Així mateix, s’urbanitzarà la rampa d’avarada del port, amb la millora del paviment, l’enllumenat i les xarxes de serveis. A més, s’ampliarà la vorera del vial d’accés a la dàrsena est del port mitjançant la creació d’una passarel·la volada sobre l’escullera existent.

Les Cases d’Alcanar (2,1 milions)

En segon lloc pel que va a volum inversor, el port de Les Cases, on la principal actuació és l’adequació del dic de recer i del contradic per millorar les condicions d’abric de la instal·lació. També es reordenarà la dàrsena pesquera per donar cabuda a les diferents activitats vinculades a la pesca professional. Pel que fa a les actuacions del sector industrial i tècnic, s’ha d’habilitar una zona per a les tasques de manteniments d’embarcacions que reuneixi les condicions ambientals de qualitat i seguretat.

L’Ametlla de Mar (1,3 milions)
A l’Ametlla de Mar està previst el reforç d’un tram del dic per al recer de les embarcacions i la mitigació del canvi climàtic, la urbanització del front portuari amb la reposició dels paviments, l’enllumenat i les xarxes de serveis, i l’adequació del passeig del dic de llevant amb la millora dels paviments i l’enllumenat. Dels 1,3 milions, un total de 650.000 euros està previst destinar-los a l'edifici de sector serveis que va quedar exclòs de l'anterior pla d'inversions perquè l'Ajuntament va rebutjar el projecte. Gómex va expressar “la disponibilitat de Ports” d’arribar ara a un acord respecte al projecte d’un nou edifici, “que ha de ser sostenible, funcional, ambiental i socialment”, tot recordant la importància de tirar-lo endavant per la demanda existent per part dels promotors d'activitats nàutiques que ja operen al port calero.

Port industrial d’Alcanar (900.000 euros)
El projecte consistix en la construcció d’un magatzem per a mercaderies per tal de potenciar l’activitat comercial del port. Esta serà una actuació publicoprivada.

L’Ampolla (685.000 euros)
D’entre les actuacions, destaca l’adequació de l’espatller del dic de recer, per evitar els ultrapassaments que es produïxen quan hi ha temporals de llevant. Així mateix, a la tercera alineació del dic de recer es preveuen millorar les xarxes de subministrament d’aigua potable, energia elèctrica i evacuació d’aigües residuals. Gómez també va remarcar que es renuncia a l’ampliació per la platja de l’Arquitecte.

Deltebre (200.000 euros)
La dàrsena pesquera d’este port fluvial es reordenarà amb diferents espais destinats a activitats vinculades a la pesca professional. Així mateix, es milloraran les xarxes de subministrament d’aigua potable, energia elèctrica i evacuació d’aigües residuals per tal de garantir el serveis per a la futura ampliació prevista al port.

El pla especial del port de Deltebre, aprovat inicialment, preveu l’ampliació de les instal·lacions per atendre les necessitats dels sectors pesquer i nàutic. Aquest port, avui per avui, té capacitat per a 163 embarcacions, 146 d’esportives i 17 de pesca. Amb la futura ampliació, es preveu augmentar fins a un total de 358 embarcacions, de les quals 321 seran esportives i 37 de pesca. A la vegada, el projecte amplia la zona destinada a la reparació i manteniment d’embarcacions. També s’habilitarà una zona d’esports nàutics, una zona de servei per als pescadors, un espai per a l’edifici de Capitania i una zona destinada a usos terciaris complementaris a les activitats portuàries, com ara la restauració, el comerç, etc. Està previst que el Pla especial del port de Deltebre, que està aprovat inicialment, s’aprovi definitivament durant l’any 2019.

Els objectius estratègics del Pla són la protecció i l’abric dels ports, la mitigació del canvi climàtic, l’impuls als sectors pesquer, nàutic, comercial, industrial i tècnic i la millora de la connexió entre els ports i les ciutats. Els ports han de continuar sent centres de dinamització  socioeconòmica per al territori, que generin activitat i ocupació i creïn riquesa.

Dos escales de creuer
Joan Pere Gómez també ha anunciat que l’any vinent tornarà l’activitat creuerística a la Ràpita, després que DeltaEbrePorts haja aconseguit tancar dos escales de creuers. Així, el 29 d'abril de 2020 arribarà a la Ràpita el Sea Cloud II i a l'octubre de 2020, l'MSBerlín de FTI Cruises, amb 500 creueristes. "Estem contents de tenir tancades dos escales i el següent pas és treballar per tenir escales de forma més regular", ha apuntat Gómez.

El regent ha recordat que només el 6% dels creuers de les companyies de tot el món poden adaptar-se a les condicions de la badia dels Alfacs i del port de la Ràpita, amb un calat de 6,5 metres i un moll d'amarratge de 140 metres. A més, com a factor en contra, va apuntar la competència ferotge que suposa el port de Tarragona, que també oferix paquets turístics de les Terres de l'Ebre.

 

Participació