EN DIRECTE

El judici, minut a minut

Tota la informació relacionada amb el primer dia de judici contra l'independentisme

per Joan Serra Carné / Aida Morales / Oriol March, Tribunal Suprem (Madrid) , 12 de febrer de 2019 a les 08:54 |
 12:59 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h. 
 12:59 A preguntes de la Fiscalia, ha explicat que hi havia tallers de formació en la resistència no violenta i pacífica. "Es van fer diversos cursos a aquells col·lectius que volien tallers de formació sobre la no-violència. No hi havia cap acord amb els CDR", ha dit. "Rebutjàvem la violència, els insults...", ha deixat clar Armadans al fiscal Jaime Moreno. 
 12:59 Armadans ha explicat que moltes organitzacions participaven la iniciativa En peu de pau que volia reforçar la consciència pacífica de les mobilitzacions socials a Catalunya. Es va crear l'octubre de 2017. "Òmnium hi donava suport", ha explicat el testimoni a preguntes de Benet Salellas. Armadans ha dit que va participar en la campanya "Lluites compartides" d'Òmnium entre 2016 i 2017 a través de diverses conferències.
 12:59 Armadans ha explicat també que l'1-O va veure en diversos col·legis gent organitzada amb una actitud pacífica i de "companyerisme". "Cap dels acusats va promoure l'ús de la violència", ha assegurat. Pel que fa al 20-S, ha dit que no va veure cap actitud violenta: "L'ambient era totalment relaxat". 
 12:59 En la mateixa línia, el director de Fundipau, Jordi Armadans, també declarat com a testimoni per explicar la tasca de Romeva en favor de la pau. "Romeva sempre ha estat convençut que la violència no és un instrument acceptable i l'ha rebutjat sempre. Sempre ha dit que qualsevol conflicte s'ha de resoldre per la via del diàleg", ha afirmat.
 12:37 Pel que fa a la societat civil mobilitzada a què fa referència el llibre blanc, Vintró ha dit que no té res a veure amb un acte de força o coacció: "És el plantejament de la necessitat que qualsevol objectiu polític ha de tenir el màxim grau de legitimació política, però mai amb intimidació ni amb l'ús de la força", ha recalcat. A preguntes de l'advocada Olga Arderiu, el testimoni ha dit que Carme Forcadell no va tenir cap paper en l'elaboració del Llibre Blanc. Vintró ha dit que la tasca d'assessorament al Govern es va acabar l'any 2014.
 12:37 En el Llibre Blanc, ha dit Vintró, no hi havia cap "expressió de coacció" a l'Estat. Ha explicat que el testimoni ha dit que en aquest document es va analitzar la possibilitat de fer un referèndum en el marc constitucional, i ha apuntat que es van estudiar escenaris com el del Quebec i Escòcia. "Van ser objecte d'especial consideració", ha dit. Ha deixat clar, com el testimoni anterior, que el llibre blanc no era un full de ruta. "No era un document d'estratègia política, és un document acadèmic", ha dit. 
 12:36 Creat el 2013, el consell assessor no va ser mai impugnat, tal com ha ressaltat el testimoni, que també ha dit que no va rebre remuneració per part de la Generalitat ni cap advertència per part de la justícia per la tasca que estava duent a terme. La mateixa idea l'ha ressaltat Joan Vintró, catedràtic i també exmembre del CATN. "Jo no vaig ser mai apercebut per part del TC", ha assegurat Vintró. 
 12:36 Albertí ha deixat clar que el Llibre Blanc que es va elaborar no era "un full de ruta per la independència de Catalunya". "Teníem l'encàrrec d'estudiar quines podrien ser les vies per celebrar aquesta consulta i els diversos escenaris que es podien obrir a partir d'aquesta consulta, tant si es feia d'acord amb l'estat com si no", ha dit, i ha explicat que aquest consell estava format per acadèmics i sociòlegs de prestigi, però que no en formaven part les entitats de la societat civil.
 12:36 L'últim testimoni abans de la pausa de les 12h, aquest dijous més curta del que és habitual, ha estat el catedràtic de Dret Constitucional Enoch Albertí, que va ser membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Albertí ha admès, a preguntes de les acusacions, que el Consell va estudiar la possibilitat d'un referèndum unilateral, si no era possible acordar una consulta amb l'Estat. 
 11:44 Un dels testimonis del matí ha estat Fèlix Martí, exdirector del centre Unesco, amb qui va col·laborar Raül Romeva. Martí ha ressaltat el caràcter pacifista de Romeva i recorda que va treballar en projectes de desarmament i per fomentar la cultura de pau a Sarajevo. "Mai es va desviar de la seva orientació favorable a la pau", ha insistit el testimoni.
 11:40 L'alcaldessa ha explicat l'ideari polític de Junqueras, que defensava sempre que calia una solució pacífica per donar sortida a la reivindicació d'independència de Catalunya. "Mai he escoltat Junqueras parlar d'una altra manera per defensar la independència", ha assenyalat Aymerich, que ha dit que, per a Junqueras, l'1-O havia de ser el mandat democràtic per iniciar un diàleg. "Ell mai estaria en un projecte que contemplés la via violenta per assolir la independència", ha assegurat, afegit que ningú pensava que l'Estat respondria a l'1-O fent ús de la força. Manuel Marchena s'ha mostrat reticent a les preguntes de l'advocat de Junqueras sobre l'ideari del líder independentista.
 11:40 Una de les testimonis d'aquest dijous al matí ha estat Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts i present al col·legi electoral on va votar Oriol Junqueras l'1-O. Aymerich va acompanyar Junqueras a votar. Ha dit que la presència de Mossos l'1-O va impedir que pogués accedir al centre de votació que li tocava. Es va haver de desplaçar i votar en un altre lloc, i després va tornar. L'alcaldessa ha dit que Junqueras es va dirigir als votants demanant "molta calma" i "serenitat". "Ho va dir davant de veïns i mitjans de comunicació", ha explicat, i ha especificat que quan ho va dir ja se sabia que hi havia càrregues policials en diversos punts de Catalunya. 
 11:12 El tercer testimoni, també relacionat amb el Diplocat, ha estat Daniel Garcia, membre del secretariat nacional de la UGT, sindicat membre del consell del Diplocat. "UGT tenia interès a formar part de l'organisme per la seva vocació internacional", ha destacat i ha insistit que en la qüestió catalana "Diplocat tenia una posició neutral". "El Diplocat no era una eina d'internacionalització del procés, sinó les institucions de Catalunya", ha dit, i ha insistit que es parlava de diverses qüestions econòmiques, socials i culturals, "no només del procés".
 11:12 En el torn de les acusacions, el testimoni ha explicat que el patronat de la Generalitat estava participat majoritàriament per la Generalitat. Preguntat per les despeses, ha assegurat que es pagaven amb el pressupost de Diplocat, que procedia en un 90% de la Generalitat. "No hi havia partides del pressupost destinades a promocionar l'1-O", ha deixat clar a preguntes del fiscal Fidel Cadena. 
 10:31 Millet ha negat que es parlés d'un programa acadèmic relacionat amb Helena Catt en l'última reunió del patronat de Diplocat abans de l'1-O, el novembre de l'any 2016. En aquesta reunió es va parlar dels projectes del 2017: "No vaig veure cap canvi sobre el que havia estat fent fins aleshores el Diplocat", ha especificat, i ha insistit que cada any hi havia programes de visitants internacionals a Catalunya. Preguntat per si algun dels membres del patronat s'ha donat de baixa amb la nova obertura del Diplocat, ha assegurat que tots ells han continuat. 
 10:28 El segon testimoni del dia ha estat Antoni Millet, director de l'escola de diplomàcia de Barcelona i membre del consell del Diplocat. Ha explicat que el president de la Generalitat és qui presideix el ple del patronat del consell de diplomàcia pública de Catalunya, i que el pressupost està finançat majoritàriament per la Generalitat. "L'objectiu de Diplocat no és fer diplomàcia governamental", ha ressaltat. En relació al procés, el testimoni ha deixat clar que des del patronat s'instava a què hi hagués "pluralitat". "En les qüestions acadèmiques relacionades amb el procés, s'intentava que hi hagués professors que enfoquessin el tema des de perspectives diverses", ha apuntat. 
 10:28 Tant bon punt ha començat la sessió d'aquest dijous, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha refermat el criteri de la sala en relació als interrogatoris de les defenses. L'advocat Jordi Pina va demanar ahir que els lletrats defensors fossin els últims en preguntar, per afavorir els acusats. Aquest matí, Marchena ha dit que el criteri seguirà sent el que s'ha seguit fins ara: primer preguntarà la part que ha citat el testimoni, després la resta de defenses, i finalment les acusacions. Les defenses han protestat per aquesta decisió.
 10:28 En el torn de les acusacions, Jornada ha dit que no sap qui pagava les despeses de Diplocat. "Suposo que la Generalitat", ha dit, i ha especificat que no formava part del comitè executiu i que en el ple del patronat de Diplocat no es va parlar d'observadors internacionals. "Desconec si es van abonar les despeses del grup d'Helena Catt", ha afirmat. A preguntes de l'advocacia de l'Estat, ha assegurat que no coneixia el dia a dia de l'organisme i ha dit que en els plans d'actuació que es presentaven cada any es preveien visites d'experts internacionals.
 10:28 Jacint Jordana, catedràtic de Ciència Política per la UPF i membre del patronat del Diplocat. Després d'explicar amb detall què és el Diplocat, Jordana ha deixat clar que no fa diplomàcia governamental, sinó diplomàcia pública. "Diplocat es dedicava la internacionalització de la realitat catalana, a l'estudi de les relacions internacionals i Europa i a donar a conèixer Catalunya i la societat catalana a la resta del món", ha dit, i ha especificat que la tasca de l'organisme no era promocionar el procés d'independència.
 10:28 Després de 250 testimonis citats per les acusacions, arriba el torn ara pels testimonis citats per les defenses, que ja va començar ahir amb la declaració de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé i la cap de protocol del Departament d'Economia el 20 de setembre Anna Teixidó. Per aquest dijous hi ha citats una vintena de testimonis.
 22:00 CRÒNICA Batlle s'alinea amb Trapero i López al Suprem. L'exdirector dels Mossos reivindica l'actuació de la policia abans de l'1-O i ressalta la figura del major: "Mai no hauria permès ingerències polítiques". Per Bernat Surroca des de Madrid.  
 15:27 Batlle afirma que va dimitir per la «incomoditat» que sentia davant l'1-O. L'exdirector dels Mossos reivindica l'actuació de la policia i ressalta la figura de Trapero: "Mai no hauria admès ingerències polítiques en l'actuació del cos". Llegiu-ho aquí. 
 15:11 Lloveras nega que l'AMI participés en l'organització de l'1-O: «El nostre suport era polític». L'expresidenta de l'AMI assegura que el Govern no va demanar a l'entitat que cedís espais per al referèndum. Llegiu-ho aquí. 
 11:52 Elena nega que el Pacte Nacional pel Referèndum es financés amb «aportacions públiques». L'excoordinador de l'organisme desvincula la fi del Pacte de la "conjuntura política" i l'aposta per la unilateralitat per part de diverses entitats que en formaven part. Llegiu-ho aquí. 
 11:52 El coordinador de Mossos per la República afirma que l'1-O va actuar «respectant la Constitució». Albert Donaire assegura que la sectorial de l'ANC dels mossos independentistes no té "cap relació" amb Jordi Sànchez. Llegiu-ho aquí. 
 11:51 Un treballador d'Unipost admet que era «vox populi» que l'empresa enviaria material de l'1-O. Rafael Ramírez assegura que sabien "extraoficialment" que enviarien material del referèndum perquè feien tots els enviaments de la Generalitat. Llegiu-ho aquí. 
 09:15 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació del judici de l'1-O. Avui, el protagonista serà Albert Batlle, exdirector dels Mossos, que declararà previsiblement a les 13h. 
 09:13 La defensa d'Oriol Junqueras i Raül Romeva –exercida pel lletrat Andreu van den Eynde- ha remès un escrit al Tribunal Suprem on comunica que renuncia a la declaració de 19 testimonis que ja estaven citats pel tribunal. Entre ells, destaca el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, el senador d'ERC Miquel Àngel Estradé (present als registres del 20-S), el president de la Fundació Marianao, Xavier Pedrós, i fins a 16 ciutadans que van estar a diferents col·legis l'1-O i van presenciar els fets, tal com acrediten fotografies i vídeos. Entre aquests, també n'hi ha que han comparegut en d'altres procediments judicials relacionats amb els fets. El tribunal havia acceptat al lletrat la compareixença de fins a 91 testimonis i el lletrat ha decidit reduir els mitjans de prova a la vista de com avança el judici.
 09:30 Pere Aragonès és un dels protagonistes de la setmana. El dirigent d'ERC disposa d'una situació processal complexa. Com a membre del Govern és aforat, el jutjat 13 no l'ha processat i es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que tampoc ha obert una causa formal contra ell. El seu entorn, segons fonts consultades per Europa Press, considera que encara està "materialment investigat", de manera que podria acollir-se al seu dret de no declarar que ja van ressaltar al Suprem altres encausats pel jutjat 13 de Barcelona. Un jutjat, per cert, que fa només unes setmanes va decidir processar una trentena d'alts càrrecs per delictes que van des de la desobediència fins a la revelació de secrets.
 09:30 Després d'una tanda llarga de policies nacionals espanyoles, guàrdies civils i mossos d'esquadra, la sala segona del Tribunal Suprem torna a acollir dirigents polítics relacionats -en primera o segona instància- amb el referèndum. El primer en parlar hauria de ser el vicepresident Pere Aragonès, secretari d'Economia sota les ordres d'Oriol Junqueras durant l'1-O, però ha demanat ser eximit de la citació. Aragonès ha esgrimit que manté la condició d'investigat pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona i que s'acolliria al dret de no declarar. Vox l'ha citat no només pel 1-O, sinó també per la presumpta recerca de finançament per a la independència.
 09:29 Bon dia! Reprenem el minut a minut amb tota la informació del judici de l'1-O. Aquesta setmana, els testimonis polítics tornen al Suprem. 
 13:50 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 16h, quan han de declarar més agents de la Policia Nacional espanyola. 
 13:49 A preguntes de les defenses, l'agent ha dit que va treure la porra com a "mesura dissuasòria", però no la va fer servir. Sobre l'home que va patir un infart al centre Caparrella, l'agent ha dit que el va veure molt bé. "Crec que quan vam entrar al centre, aquest senyor ja havia estat atès", ha dit.
 13:49 Un dels agents que va intervenir al centre Joan Carles I, més enllà de relatar el mateix que la resta de testimonis, ha destacat la presència d'un cordó de Bombers. "Hi havia una fila de bombers que impedien l'entrada dels agents. Els vam haver de fer fora", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. El dotzè testimoni ha assegurat que va patir una distensió a l'espatlla quan "ajudava" la gent a aixecar-se. "Quan intentava aixecar una persona vaig notar una estrebada", ha explicat, i ha dit que va veure "ploure escopinades". 
 13:39 A preguntes de les defenses, el testimoni ha assegurat que a la gent gran que hi havia als centres l'acompanyaven fora com si fossin de la seva família. Ha explicat que va anar al metge per mirar-se la lesió l'endemà del referèndum, i ha insistit que no va veure ningú utilitzar les defenses reglamentàries. Preguntat concretament per l'IES Caparrella, de Lleida, no ho ha pogut assegurar. L'agent ha dit que no va veure que els agents de la Unitat d'Intervenció traguessin gent "llançant-los violentament".
 13:13 Un altre testimoni, un oficial de la policia espanyola que ha estat l'onzè d'aquest dijous, ha insistit en la negativa dels Mossos a ajudar al cos i ha assegurat que hi havia "una atmosfera molt violenta". Ha relatat que van patir "insults, amenaces, agressions, escopinades..." i que ell va patir una lesió. El testimoni ha explicat que l'operatiu era el mateix en tots els centres, i ha assegurat que van trobar "menors i gent gran a primera línia i, darrere, joves". També ha dit que els voatnts van colpejar el cotxe policial i van provocar desperfectes.
 12:57 Dos testimonis més de la policia -el novè i el desè del dia-, també en relació al CAP Cappont, han insistit en el que han dit la resta de policies. "La gent a l'arribada estava més tranquil·la, però durant la intervenció estaven més violents i, a la sortida, molt més", ha assegurat un dels policies. Ha dit també els votants van llançar "pedres, paraigües i ferros petits". L'agent ha dit també que els mossos no van col·laborar i que molts companys van acabar lesionats. L'altre testimoni, que ha declarat minuts després, ha reiterat la mateixa idea: "La gent se'ns abraonava a la sortida", ha relatat.
 12:57 Un dels moments més surrealistes de la jornada ha estat quan un inspector de la policia espanyola ha entrat a la sala per declarar com a testimoni. L'advocat Jordi Pina ha fet notar que aquest testimoni ja havia declarat. "Sí, vaig declarar dijous a la tarda...", ha dit l'inspector. "Doncs... què faríem sense vostè senyor Pina?", ha dit Manuel Marchena en to d'humor. La tensió al Suprem s'ha destensat durant uns minuts, davant l'error la sala. Marchena ha acomiadat el testimoni i ha fet passar el següent. Abans que entrés, ha demanat a Pina que estigui atent un altre cop per veure si hi ha cap error.
 12:44 A preguntes de les defenses, l'agent ha explicat que es van utilitzar les defenses per "obrir camí". "Es van utilitzar com a defensa, no com a eina d'agressió", ha explicat per respondre a Jordi Pina. En el replegament, ha dit que no sap què van fer els agents. "L'assetjament era pitjor que a l'entrada", ha apuntat. Al centre Cappont, l'agent ha dit que no va veure cap persona sent atesa per personal sanitari i ha assegurat que no va veure si algun policia va enregistrar l'actuació policial. 
 12:43 El vuitè testimoni que va actuar al CAP Cappont ha ressaltat la presència de gent jove. Ha dit, com la resta d'agents, que la sortida va ser pitjor que l'entrada. També ha explicat que es va demanar col·laboració als Mossos i s'hi van negar. "Durant els enfrontaments, una persona em va treure la caputxa que portava i em a dir que ara veia 'la cara del feixisme'", ha explicat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal.
 11:53 Manuel Marchena suspèn la sessió fins a les 12.30h. 
 11:53 A preguntes de les defenses, el testimoni ha dit que va explicar als Mossos l'operatiu. "Els vaig demanar que col·laboressin i parlessin amb la gent per treure la gent gran", ha apuntat, i ha afegit que no esperaven que els Mossos "intervinguessin" en l'operatiu, però que només els van demanar "parlar" amb la gent.
 11:53 L'inspector ha explicat que hi havia Mossos a tots els centres on va anar i que alguns "van verbalitzar que no participarien". "Dos agents van demanar que esperéssim a actuar, ho vam fer i quan va arribar el seu superior ens van dir que no participarien", ha assegurat a preguntes de la Fiscalia. A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, el testimoni ha afirmat que els van ensenyar la interlocutòria del jutge. "Em van dir que els sabia molt greu però que no podien fer res", ha insistit. 
 11:52 Un dels testimonis del matí -el setè- ha estat un inspector de la policia espanyola que va intervenir al CAP Cappont. Ha dit que va ser el centre més complicat on va intervenir. Quan van arribar hi havia unes 200 persones, amb una "actitud estranya". Ha assegurat que van treure els ciutadans que els impedien entrar al centre "de manera agressiva". Ha especificat que a primera fila hi havia "dones, gent gran i menors". La sortida, ha dit, "va ser molt violenta": "Va costar molt sortir. Hi havia una turba violenta, ens van escopir, ens van insultar i vaig sortir lesionat", ha explicat. 
 11:21 A preguntes de les defenses, l'agent ha assegurat que no va veure cap ciutadà ferit ni tampoc si es va requisar material electoral. El testimoni ha explicat que quan van arribar van utilitzar escuts per evitar que la gent que es treia dels accessos al centre es tornessin a situar davant dels agents. "Hi havia gent que accedia i gent que no volia. Els que no volien els agafaven i els treien", ha dit a preguntes de Mariano Bergés. "Vam trigar una hora i mitja o dues hores, i no vaig veure si la comitiva judicial va poder accedir.  
 10:59 El cinquè testimoni també va intervenir en aquest centre de Lleida. Ha assegurat que la gent els mirava amb "cares d'odi i de menyspreu", i ha admès que no sap si se'ls va llegir l'ordre del jutge d'intervenir el material electoral. Ha explicat que va rebre un cop a la cama que li va provocar un hematoma, i que em moment de la sortida va ser el més complicat. "Hi havia gent que bloquejava el pas. La gent s'asseia, donava cops als vidres... I el cap de l'operatiu va prendre la decisió de sortir marxa enrere", ha explicat. L'agent també ha insistit que els Mossos que hi havia no els van ajudar: "Es van apartar i no van fer res", ha afirmat a preguntes del fiscal. En la resta de centres on va intervenir no va haver-hi complicacions. 
 10:59 En el torn de les defenses, l'agent ha admès que va veure gent amb clavells. També ha explicat que no recorda que cap agent gravés la intervenció amb el mòbil. A preguntes de Benet Salellas, l'agent ha dit que va ser atès de les lesions el dia 1 a la tarda, malgrat que l'advocat ha fet notar que el van atendre el dia 2. 
 10:59 A la sortida, un cop s'havia desallotjat els votant i requisat el material, "la gent impedia que marxéssim del lloc". L'agent, que va intervenir en diversos centres, ha explicat que a tot arreu ve veure la mateixa situació. "Hi havia un efecte crida, el més complicat era quan ens havíem de replegar", ha assegurat. 
 10:59 "Em van lesionar mentre ens replegàvem. Les 200 persones inicials es van triplicar o quadriplicar", ha dit, i ha especificat que va ser lesionat abans de treure la defensa. "Vaig tenir contusions a l'espatlla, crec que van ser puntades, però no ho vaig veure", ha explicat. També ha assegurat que la gent els va rodejar quan volien sortir del centre. El testimoni ha explicat també que va veure agents dels Mossos quan van arribar, però que no els va veure més.
Entrades anteriors »

 

Participació