01
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
11:02h
L'independentista Jordi Puig, un dels noms de referència de l'esquerra dels anys 80, està recorrent els Països Catalans amb cadira de rodes. L'activista va iniciar el recorregut el 19 de desembre a Cas Cancos, la petita localitat mallorquina on viu actualment, i té previst acabar el viatge a Salses, al Roselló. Un trajecte per tot el territori de parla catalana que realitza en etapes d'uns 25 a 30 quilòmetres diaris, i que ell defineix com una mostra de solidaritat cap als presos i exiliats catalans.
Puig va començar el viatge impulsat per la vaga de fam dels presos: "Vaig trobar que ja no m'ho podia mirar més des de casa i se'm va ocórrer sortir amb la cadira i anar de poble en poble denunciant aquesta situació". L'independentista, que el dimecres va arribar a Sant Carles de la Ràpita i ahir va ser a Amposta, s'estarà un dia més per Roquetes. Després, afirma que el trajecte que té previst és anar cap a Tarragona, on anirà visitant els diferents pobles del camí fins a arribar al nord de Catalunya. "D'alguna manera el que vull és donar exemple i demanar a la gent que no es queden a casa. Que faci cadascú el que bonament pugui, però que no ens quedem a casa", assenyala l'històric militant independentista.
Tot i ser gironí de naixement, ara fa disset anys que viu a Mallorca. Allà va realitzar el primer tram del viatge, en una etapa de set dies. Seguidament, va passar tres dies a Menorca i tres més a Eivissa, fins que va creuar amb ferri fins a Dénia. D'allà va seguir el camí per Alacant; l'interior del País Valencià i un cop a la capital valenciana va agafar la costa fins a les Terres de l'Ebre. "Quan era a València duia aproximadament uns 700 quilòmetres recorreguts, en aquests moments deuen ser uns 900", afirma Puig. D'estos, segons explica, uns 150 quilometres els ha realitzat amb cotxe per ser "materialment impossible passar-hi amb la cadira", o bé per disminuir al màxim la perillositat d'anar pel voral de la carretera.
Puig va amb una cadira de rodes normal. No és elèctrica ni porta cap mena de sistema adaptat per a l'ocasió. Ell diu que és la que utilitza en el seu dia a dia. Durant el camí va retransmetent el viatge pel compte de Twitter Rodant fins a la República (@Cami_Republica) on agraeix la rebuda de les persones que li han fet més fàcil el trajecte: "La rebuda a cada poble és extraordinària. I justament una de les coses que volia demostrar amb això és que a qualsevol poble dels Països Catalans hi ha gent disposada a moure's per una causa justa".
Del peculiar viatge també està aprenent moltes coses, com la personalitat dels que es troba arreu del trajecte: "estic aprenent que la gent d'aquí és constant i ferma, que malgrat les dificultats no defalleix, i es mereixen tenir un país millor".
Una xarxa de contactes
Durant el camí, el republicà va retrobant-se amb antics amics i companys de militància. Però, tot i que la llista de contactes que ha fet és llarga, hi ha llocs pels quals passa on no coneix a ningú, on igualment va gent a rebre'l. Puig afegeix que la gent que l'acull no són només independentistes, i que encara no s'ha trobat cap dificultat que li hagi impedit seguir el seu camí.
Entre riures però, apunta que també ha tingut algun ensurt amb la Guàrdia Civil, del que sembla que se n'ha sortit força bé. "La Guàrdia Civil intenta treure'm de la carretera, però els hi dic que he fet una promesa a la Mare de Déu del lloc on estigui, i així es quadren i em posen la catifa vermella per deixar-me seguir".
La història darrere la cadira
Jordi Puig va néixer a Girona. De jove es va afiliar al Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) i després va militar a Terra Lliure.
Als anys vuitanta, Puig va complir quatre anys de presó acusat per un tribunal militar de participar en l'assalt a la caserna de Berga. L'any 1985 va sortir en llibertat condicional i set anys després el Tribunal Constitucional li va concedir l'empara. A principis dels noranta, a Puig li van haver d'amputar les dos cames en explotar un artefacte que manipulava al seu cotxe, al costat dels jutjats de Santa Coloma de Farners.
Vint-i-cinc anys després, el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar a l'Estat a indemnitzar a Jordi Puig per haver violat la presumpció d'innocència.
Puig va començar el viatge impulsat per la vaga de fam dels presos: "Vaig trobar que ja no m'ho podia mirar més des de casa i se'm va ocórrer sortir amb la cadira i anar de poble en poble denunciant aquesta situació". L'independentista, que el dimecres va arribar a Sant Carles de la Ràpita i ahir va ser a Amposta, s'estarà un dia més per Roquetes. Després, afirma que el trajecte que té previst és anar cap a Tarragona, on anirà visitant els diferents pobles del camí fins a arribar al nord de Catalunya. "D'alguna manera el que vull és donar exemple i demanar a la gent que no es queden a casa. Que faci cadascú el que bonament pugui, però que no ens quedem a casa", assenyala l'històric militant independentista.
Puig en la seva visita a Amposta. Foto: R. Regolf
Tot i ser gironí de naixement, ara fa disset anys que viu a Mallorca. Allà va realitzar el primer tram del viatge, en una etapa de set dies. Seguidament, va passar tres dies a Menorca i tres més a Eivissa, fins que va creuar amb ferri fins a Dénia. D'allà va seguir el camí per Alacant; l'interior del País Valencià i un cop a la capital valenciana va agafar la costa fins a les Terres de l'Ebre. "Quan era a València duia aproximadament uns 700 quilòmetres recorreguts, en aquests moments deuen ser uns 900", afirma Puig. D'estos, segons explica, uns 150 quilometres els ha realitzat amb cotxe per ser "materialment impossible passar-hi amb la cadira", o bé per disminuir al màxim la perillositat d'anar pel voral de la carretera.
"El que vull és donar exemple i demanar a la gent que no es queden a casa. Que faci cadascú el que bonament pugui, però que no ens quedem a casa"
Puig va amb una cadira de rodes normal. No és elèctrica ni porta cap mena de sistema adaptat per a l'ocasió. Ell diu que és la que utilitza en el seu dia a dia. Durant el camí va retransmetent el viatge pel compte de Twitter Rodant fins a la República (@Cami_Republica) on agraeix la rebuda de les persones que li han fet més fàcil el trajecte: "La rebuda a cada poble és extraordinària. I justament una de les coses que volia demostrar amb això és que a qualsevol poble dels Països Catalans hi ha gent disposada a moure's per una causa justa".
Del peculiar viatge també està aprenent moltes coses, com la personalitat dels que es troba arreu del trajecte: "estic aprenent que la gent d'aquí és constant i ferma, que malgrat les dificultats no defalleix, i es mereixen tenir un país millor".
Una xarxa de contactes
Durant el camí, el republicà va retrobant-se amb antics amics i companys de militància. Però, tot i que la llista de contactes que ha fet és llarga, hi ha llocs pels quals passa on no coneix a ningú, on igualment va gent a rebre'l. Puig afegeix que la gent que l'acull no són només independentistes, i que encara no s'ha trobat cap dificultat que li hagi impedit seguir el seu camí.
Entre riures però, apunta que també ha tingut algun ensurt amb la Guàrdia Civil, del que sembla que se n'ha sortit força bé. "La Guàrdia Civil intenta treure'm de la carretera, però els hi dic que he fet una promesa a la Mare de Déu del lloc on estigui, i així es quadren i em posen la catifa vermella per deixar-me seguir".
Diverses persones han acudit a donar la benvinguda a Puig a les Terres de l'Ebre. Foto: R. Regolf
La història darrere la cadira
Jordi Puig va néixer a Girona. De jove es va afiliar al Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) i després va militar a Terra Lliure.
Als anys vuitanta, Puig va complir quatre anys de presó acusat per un tribunal militar de participar en l'assalt a la caserna de Berga. L'any 1985 va sortir en llibertat condicional i set anys després el Tribunal Constitucional li va concedir l'empara. A principis dels noranta, a Puig li van haver d'amputar les dos cames en explotar un artefacte que manipulava al seu cotxe, al costat dels jutjats de Santa Coloma de Farners.
Vint-i-cinc anys després, el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar a l'Estat a indemnitzar a Jordi Puig per haver violat la presumpció d'innocència.