El mal ve d'Almansa

per Andreu Carranza, Flix, 24 de gener de 2014 a les 18:02 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de gener de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president espanyol, visitant les tropes desplegades a la República de Djibouti. Foto: La Moncloa

“Quan el mal ve d’Almansa a tots encalça”, una dita valenciana en plena vigència. El 1707, a la batalla d’Almansa, les tropes castellanes del rei borbó Felip V van derrotar els valencians. Set anys més tard, el 1714, derrotaven els catalans a Barcelona. A més del Decret de Nova Planta, com a represàlia, entre altres barbaritats pròpies de l’època, es feia complir el delme de forca, que volia dir penjar el deu per cent dels presoners catalans de tots els pobles, ho acabo de llegir a "La  Vanguardia”, paraules del catedràtic d’història Joaquim Albareda. Escoltes alguns historiadors, catedràtics d’Espanya, amb titulacions i màsters que et deixen bocabadat i resulta que el 1714 va ser bufar i fer ampolles, una cosa sense importància i que no n’hi ha per tant, que

som uns exagerats i que els catalans som més espanyols que els de la meseta. Però el cert és que es va pagar amb sang.

El Pla Rajoy s’inspira en aquest model. Primer atacar sense compassió els més febles (respecte la pròpia cultura), els valencians. Aquests dies el nacionalisme espanyol ha guanyat una nova batalla d’Almansa, anihilant l'últim mitjà en valencià audiovisual d’ampli abast. En tenien deu entre teles i ràdios, ara no en queda cap en la seua llengua. A la Franja per no dir català, van inventar-se una nova llengua anomenada LAPAO, després han continuat a Mallorca, on aquesta setmana acaben de prohibir penjar senyeres, la Llei Wert forma part de la mateixa estratègia i, finalment, entraran a Catalunya, no ho dubteu. Ens volen diluir en el brou espanyolista. Es tracta d’un genocidi cultural en tota regla, portat a terme per un Estat, l’espanyol, que és membre de la Unió Europea. Un Estat que, teòricament, ha de ser democràtic, per formar part del club europeu, i que ha signat la carta dels drets humans de l’ONU i, per més descrèdit de la solvència i fiabilitat i seriositat del govern de Madrid, resulta que l’Estat Espanyol ha signat també la carta de llengües minoritàries, una mostra del grau superlatiu de cinisme que gasten. Un Estat Espanyol que, a més de ser un incompetent que publica als mitjans de comunicació els noms del terroristes d’ETA que ha de detenir, no deixarà votar mai als catalans, i es pren la qüestió com una cosa de la sang, a vida o mort. Segons l’expresident Zapatero i segons Rajoy votar és impossible, és antinatural, il·legal i atempta contra la salut pública i els principis democràtics. A més, a Zapatero, a Suïssa, se li va escapar que si es pogués fer un referèndum Espanya ja no existiria.

Però no patiu! Aquests dies desembarcarà la plana major del PP i ens explicaran, concentrat en un cap de setmana, quins són els perills de l’infern d’un referèndum. Ens faran combregar en rodes de molí explicant-nos que els catalans per damunt de tot som espanyols, encara que nosaltres ho ignoréssim, i que la independència és la nebulosa del Mal, on hi viuen els senyors del cantó Fosc. 

Una cosa horrible que ens situaria més enllà de la Via Làctia, a més hi hauria una passa de grip espanyola, pesta bubònica o un Apocalipsis concentrat a les nostres contrades. Després del cap de setmana marxaran, satisfets, contents, reconciliats amb ells mateixos, perquè per ells aquesta setmana serà com uns “ ejercicios espirituales ” o com una peregrinació a l’infern, a salvar vides. Faran de missioners en terres ignotes plenes d’infidels (catalans) que ells han de convertir a la veritable fe catòlica apostòlica i romana, que només Espanya té, per essència i per dret de conquesta. I Rajoy reviurà l’esperit de Reconquesta de don Pelayo!


I el pitjor de tot és que la defensa d’aquests arguments anti referèndum o contra la llengua i la cultura catalana són d’un cinisme tan descarat i desvergonyit que ens deixa a tots fora de joc. Des de l’extrema dreta de Rajoy i també des del PSOE es diu públicament que les famílies catalanes estem barallades pel tema del referèndum. Resulta que per ells, aquests Nadals del 2013-2014 a totes les llars catalanes s’ha viscut un daltabaix. Escoltes parlar a tertulians espanyols, tots llicenciats i amb màsters a universitats d’arreu del món i afirmen amb tota la barra que aquí a Catalunya estem barallats, hi ha una fractura social… No fotem! No conec a ningú que hagi arribat a les mans i a partir peres pel tema del referèndum català. A totes les famílies, a la sobretaula de Nadal s’ha parlat del tema. A la meua, per exemple, hi ha opinions de tota mena i de tots els colors, com a totes, i naturalment hem discutit civilitzadament, com hem fet tota la vida, de temes molt diversos, ni més ni menys, perquè ens agrada parlar, enraonar i tindre la raó amb una copa de cava a la mà i comentant també les qualitats del torró artesà que ens acabem de cruspir. Però d’aquí a la guerra encesa que diuen que hi ha a Catalunya… No fotem!  És una mentida tan monumental que aquí a no s'ho creu ningú, però a la resta d’Espanya creuen que els catalans estem a mata-degolla i ens matem pels carrers i, és clar, algú ha de posar ordre! Algú ens ha de salvar els catalans de nosaltres mateixos, precisament de ser el que som: catalans. Algú ens ha de dir que som espanyols. 

Bauzà, el president de la comunitat de Mallorca diu que prohibir les senyeres “ no limita la libertad de expresión ”. Wert també diu que la seua Llei és la cosa més democràtica del món, Rajoy també està convençut que el seu PLAN garantirà el dret de tots els catalans a ser espanyols. El discurs del nacionalisme espanyol és tan barrut que fins i tot ens diuen que els catalans pel fet de voler votar en referèndum som uns nazis. La veritat és que fa fàstic, nàusea i vertigen escoltar aquestes calúmnies. Tot és pura Per-Wert-sió !

Tot això són coses que sabem. Estem cansats d’aquest discurs i, de vegades, sembla que ja no tenim ni ganes de combatre, rebatre, discutir, denunciar… I ells, els del PLAN RAJOY, llei rere llei, declaració rere declaració van fent forat, van minant, van fent la seua faena. A més ,ens trobem amb l’argument que jo anomeno de la “pantalla”. Alguns periodistes, polítics, tertulians -sobretot d’esquerres-, ens diuen que tot això del tema nacionalista, el dret a decidir, el referèndum i la llengua només és una pantalla per desviar l’atenció dels temes econòmics que són realment els que ens afecten. Aquest també és l’argument de fons del PSOE-PSC. I sí que és cert que estem patint una gran crisi i hem de lluitar i denunciar les desigualtats, els desnonaments i les injustícies, és clar! Però si el tema del referèndum o l’atac a la llengua catalana i l’insult de nazi és només una pantalla per desviar l’atenció, resulta que és tan greu i tan humiliant que una cosa se suma a l’altra i el grau d’indignació creix perquè ens deuen prendre per bobos.

Ho sento molt, encara que em faci pesat, no penso baixar la guàrdia, m’he fixat un
termini, fins al 9 de novembre, dia de la votació. Aquest és el crèdit que tinc. Després ja veurem què passa. Però durant aquestos mesos no en penso callar ni una. I això és el que hauríem de fer tots, no hem de callar i deixar-nos humiliar contínuament per aquest discurs feixista-franquista. Ens volen esborrar del mapa, de la historia, del sistema solar i de la Via Làctia i a sobre ens volen fer creure que som nazis, que nosaltres som culpable d’una guerra entre nosaltres que només existeix al seu cervell malaltís. Ens volen fer creure que votar és antidemocràtic i que parlar català es pitjor que l’infanticidi. El genocidi cultural ja és descarat i en tota regla i sembla mentida, és vergonyós i humiliant que els socis europeus de l’Estat Espanyol no diguin res, ni una declaració en contra d’aquest atemptat contra la llengua i la cultura catalana.

I els demòcrates espanyols, intel·lectuals, progressistes i multiculturalistes? On estan? Segrestats per un discurs imperant? Espanya? Quina? I encara es més vergonyós i lamentable que aquestos països de la Unió Europea, que són els guardians de la democràcia del món, encara no li hagin estirat les orelles al govern Espanyol per prohibir un referèndum, una votació… Quan el pilar, la biga mestra de tot estat democràtic es fonamenta en això: Votar.

Que els d’extrema dreta, els franquistes del Partit Popular que són els que manen a l’Estat Espanyol dels nostres dies prohibeixin senyeres, estelades, la llengua catalana, ràdios i televisió en valencià i etcètera ho podem esperar, però que el PSOE, teòricament d’esquerres també estigui contra un referèndum a Catalunya o calli o parli amb la boca petita si no s’hi suma als destralers bàrbars del genocidi cultural, això ja no té nom. De tota manera, els socialistes espanyols no sé què es pensen. Perquè sense els vots dels catalans a Espanya ja no tornaran a manar mai més. Els espanyols tindran als franquistes del PP al poder els propers 50 any o més. 

 

Participació