17
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
18:22h
La Unió Europea ha imposat un aranzel a les importacions d’arròs provinent de Cambodja i Myanmar, al sud-est asiàtic, per protegir els productors europeus. La mesura durarà tres anys i entrarà en vigor este divendres 18 de gener, segons ha acordat la Comissió Europea. En concret, l’arròs llarg es gravarà amb 175 euros per tona el primer any, amb 150 euros el segon i amb 125 euros el tercer. A Catalunya, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha celebrat la decisió perquè les importacions asiàtiques sense aranzels i en quantitats “il·limitades” havien “desestabilitzat” el mercat.
Una investigació iniciada per la Comissió Europea el març passat ha permès comprovar que, en les últimes cinc temporades arrosseres, les importacions de la varietat ‘Índica’ provinent de Cambodja i Myanmar havien crescut un 89 %. A més, s’ha constatat que els preus eren substancialment més baixos que els del mercat comunitari, amb la qual cosa la quota de mercat dels productors europeus havia passat del 61% al 29%.
Cambodja i Myanmar són beneficiaris del règim comercial ‘Tot menys armes’ (TMA) de la Unió, que concedeix unilateralment un accés lliure de drets i contingents als països menys desenvolupats del món -excepte pel que fa a les armes o a la munició-. Les mesures adoptades es prenen “sobre la base del mecanisme de salvaguarda del Reglament relatiu al sistema de preferències generalitzades”, segons la Comissió.
La sol·licitud inicial d’establir salvaguardes comercials sobre les importacions d'arròs la va presentar el febrer passat el govern italià amb el suport de la resta d'estats membres arrossers: Espanya, França, Portugal, Grècia, Hongria, Romania i Bulgària.
Satisfacció entre els arrossaires catalans
De la seua banda, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha valorat que l’aprovació de la clàusula de salvaguarda per a la importació d’arròs era necessària, atès que “les importacions procedents del sud-est asiàtic sense aranzels i per quantitats il·limitades estaven desestabilitzant el mercat”.
Marcel Matamoros, responsable d’arròs de la FCAC, ha explicat que l’increment de les importacions estava produint “una subcotització, la pèrdua de quota mercat i una reorientació dels productors cap a la varietat japònica -arròs rodó-“. La FCAC creu que l’aranzel permetrà restablir l’equilibri entre arrossos llargs i rodons en la producció, i alhora afavorirà la recuperació dels preus.
Segons l’organització agrària, les importacions d’arròs llarg procedents d’estos països havien augmentat fins a un 89% i provocaven una subcotització en els preus europeus del -22% respecte Cambotja i del -43% sobre Myanmar. La pèrdua de la quota de mercat del arrossos europeus havia arribat al 22%, segons la FCAC.
L’entitat agrícola ha subratllat també que, durant els tres anys, especialment Cambotja havia substituït les vendes a granel per arròs en petits envasos que arribaven directament al comerç minorista europeu i entraven en competència directa amb la indústria local.
Finalment, la FCAC valora que cal permetre que l’arròs europeu recupere quota de mercat perquè “es produïx sota uns requisits especialment exigents a nivell de qualitat i respecte al medi ambient”.
Una investigació iniciada per la Comissió Europea el març passat ha permès comprovar que, en les últimes cinc temporades arrosseres, les importacions de la varietat ‘Índica’ provinent de Cambodja i Myanmar havien crescut un 89 %. A més, s’ha constatat que els preus eren substancialment més baixos que els del mercat comunitari, amb la qual cosa la quota de mercat dels productors europeus havia passat del 61% al 29%.
Cambodja i Myanmar són beneficiaris del règim comercial ‘Tot menys armes’ (TMA) de la Unió, que concedeix unilateralment un accés lliure de drets i contingents als països menys desenvolupats del món -excepte pel que fa a les armes o a la munició-. Les mesures adoptades es prenen “sobre la base del mecanisme de salvaguarda del Reglament relatiu al sistema de preferències generalitzades”, segons la Comissió.
La sol·licitud inicial d’establir salvaguardes comercials sobre les importacions d'arròs la va presentar el febrer passat el govern italià amb el suport de la resta d'estats membres arrossers: Espanya, França, Portugal, Grècia, Hongria, Romania i Bulgària.
Satisfacció entre els arrossaires catalans
De la seua banda, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha valorat que l’aprovació de la clàusula de salvaguarda per a la importació d’arròs era necessària, atès que “les importacions procedents del sud-est asiàtic sense aranzels i per quantitats il·limitades estaven desestabilitzant el mercat”.
Marcel Matamoros, responsable d’arròs de la FCAC, ha explicat que l’increment de les importacions estava produint “una subcotització, la pèrdua de quota mercat i una reorientació dels productors cap a la varietat japònica -arròs rodó-“. La FCAC creu que l’aranzel permetrà restablir l’equilibri entre arrossos llargs i rodons en la producció, i alhora afavorirà la recuperació dels preus.
Segons l’organització agrària, les importacions d’arròs llarg procedents d’estos països havien augmentat fins a un 89% i provocaven una subcotització en els preus europeus del -22% respecte Cambotja i del -43% sobre Myanmar. La pèrdua de la quota de mercat del arrossos europeus havia arribat al 22%, segons la FCAC.
L’entitat agrícola ha subratllat també que, durant els tres anys, especialment Cambotja havia substituït les vendes a granel per arròs en petits envasos que arribaven directament al comerç minorista europeu i entraven en competència directa amb la indústria local.
Finalment, la FCAC valora que cal permetre que l’arròs europeu recupere quota de mercat perquè “es produïx sota uns requisits especialment exigents a nivell de qualitat i respecte al medi ambient”.