Catalunya
va tancar el 2018 amb la xifra més baixa de desocupats des del 2007, just abans de la crisi, i preveu que la taxa d'atur caigue per sota del 10% este 2019. Malgrat tot, la creació de llocs de treball no ha estat homogènia a tot el país i fins i tot hi ha comarques on la caiguda del nombre d'aturats s'ha reduït quasi el 17% mentre que, en d'altres, s'ha mantingut quasi inalterada i no ha arribat a l'1%.
Nota sobre el mapa: Clicant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre d'aturats i aturades amb què va tancar l'any, la reducció d'aquest nombre durant el 2018, i el percentatge de veïns i veïnes de 16 a 64 anys a l'atur. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
En concret, la Ribera d'Ebre és la segona comarca catalana que més va reduir l'atur durant el 2018, en concret en un 14,9% o, el que és el mateix, ara té 188 aturats menys que fa un any. Només la supera l'Alta Ribagorça, amb una disminució del 16,7%, per bé que, en termes absoluts, en ser una comarca petita, la disminució no és tan extraordinària, ja que han passat de 108 a 90 desocupats.
En terme relatius, la disminució del nombre de desocupats s'ha concentrat als dos extrems del país, a les Terres de l'Ebre i a comarques pirinenques i l'Empordà. A més de la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre (amb un 11%) i el Montsià (amb un 11,2%) mostren un descens notable de l'atur. Al Baix Ebre queden encara, però 4.097 persones a l'atur, mentre que al Montsià en són 3.663). La Terra Alta és la única de les Terres de l'Ebre que es queda una mica al marge d'aquest descens notable de l'atur. Aquí s'ha reduït en un 5,6%. En el conjunt de les Terres de l'Ebre. En el conjunt de les Terres de l'Ebre l'atur s'ha reduit en un 10,6% durant el 2018. En total, 9.208 ebrencs es troben sense ocupació.
En el conjunt de les Terres de l'Ebre l'atur s'ha reduit en un 10,6% durant el 2018. En total, 9.208 ebrencs es troben sense ocupació
Tot i això, en xifres absolutes, les úniques comarques on ara hi ha, com a mínim, 1.000 desocupats menys que fa un any és al Barcelonès (-7.203) i les comarques limítrofes, Vallès Occidental (-3.477), Baix Llobregat (-2.602), Maresme (-1.828) i Vallès Oriental (-1.166). Aquesta reducció, però, equival només a entre un 5,1% i un 6,7% menys d'aturats.
En tot cas, per sobre del Pallars Jussà, que va acabar el 2018 amb dos aturats menys (una reducció del 0,3%), o el Moianès, que en té només quatre menys (-0,8%). Tampoc va reduir massa la xifra de desocupats la Garrotxa (-1,2%) ni el Segrià (-1,9%), la comarca mitjana on el percentatge de reducció és més baix.
No cau més on més n'hi ha
El percentatge de reducció del nombre d'aturats no equival necessàriament a la taxa d'atur de cada comarca. És a dir: el nombre de desocupats no ha caigut més allà on n'hi havia més, sinó que això respon a altres elements. Si s'observa un mapa comarcal on es representa el percentatge d'aturats entre els veïns d'entre 16 i 64 anys, es visualitza que, per exemple, aquest és baix en les comarques pirinenques, on també s'ha reduït encara més aquest any -cal tenir en compte que aquesta no és, però, la taxa d'atur, ja que es calcula només sobre la població activa, la que pot treballar i ho vol fer-.
Així, en tres de les quatre comarques on el percentatge d'aturats és més baix (Aran, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà), aquest ha caigut per sobre del 10% el darrer any. Per contra, en tres de les quatre comarques on el percentatge és més elevat (Baix Camp, Anoia i Alt Camp), la disminució ha estat inferior al 5%.
Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre verd, sota el logo de NacióDigital. Clicant sobre cada comarca, es desplega el seu nom, el nombre d'aturats i aturades amb què va tancar l'any, la reducció d'aquest nombre durant el 2018, i el percentatge de veïns i veïnes de 16 a 64 anys a l'atur. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.