polèmica

L'alcalde de Riba-roja es compromet a posposar decisions sobre l'abocador fins la reunió amb la Generalitat

Unes 200 persones s'han concentrat este divendresdavant la seu del consell comarcl contra el projecte

El conseller Calvet anuncia una reunió entre Govern, ens locals i promotors per l’abocador de Riba-roja

, Móra d'Ebre | 05/01/2019 a les 11:33h
Arxivat a: Política
Protesta contra l'abocador de Riba-roja d'Ebre a les portes del consell comarcal este divendres a la tarda.
Protesta contra l'abocador de Riba-roja d'Ebre a les portes del consell comarcal este divendres a la tarda. | ACN
L'alcalde de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez, s'ha compromès davant de la resta d'ajuntaments de la Ribera d'Ebre a no donar cap pas més en la tramitació del projecte d'abocador de residus industrials previst al municipi fins que s'haja celebrat l'anunciada reunió amb la Generalitat, els promotors i els batlles de la comarca. Així ho ha manifestat este divendres en el decurs de la reunió del consell d'alcaldes de la Ribera d'Ebre, convocat monogràficament per tractar la polèmica. La gran majoria de representants municipals–a excepció dels d'Ascó, Flix i Tivissa- s'han manifestat categòricament en contra de l'abocador perquè truncaria el model econòmic territorial basat en la producció agrària i el turisme de qualitat. Unes 200 persones s'han concentrat davant la seu comarcal per protestar contra el projecte.

"El meu compromís ha estat el de no prendre decisions precipitades. Però hem de recordar que hi ha autonomia municipal. He entès per part de la resta de companys alcaldes que això és un projecte que transcendix més enllà dels límits municipals. Recollint este parer, m'he d'asseure, reflexionar i prendre decisions", ha declarat Suárez a la sortida del consell d'alcaldes, tot precisant que la tramitació de la llicència d'obres –sol·licitada este desembre- d'un projecte amb una inversió superior als 10 milions d'euros "no es fa en un mes ni en dos". De fet, ha retret als ajuntaments crítics que no es pronunciessen en contra quan l'any 2012 el projecte va rebre l'autorització ambiental de la Generalitat i, l'any següent, va ser aprovat el Pla Especial Urbanístic.


Malgrat això, ha situat el punt de partida per a les pròximes decisions a partir de la reunió que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va anunciar este dijous per abans d'acabar al mes amb el Departament, l'Agència de Residus de Catalunya, els promotors –la UTE Griñó-Urbaser-, el consistori i el consell d'alcaldes de la comarca. Es tracta, segons ha remarcat, d'un projecte privat sobre 34 hectàrees i amb la previsió de funcionar 21 anys que, de moment, no figura en la planificació de residus de la Generalitat.

En cap cas, però, Suárez ha parlat de replantejar el projecte o descartar-lo. Davant la resta de batlles, ha desplegat els seus arguments per defensar l'abocador. No només en clau local –a banda dels impostos directes, el consistori preveu ingressar 150.000 anuals durant els tres primers anys i 175.000 a partir del quart, eximir els veïns del rebut de la brossa, la construcció d'un vial de 8 quilòmetres o 14 llocs de treball directes-, també ho ha intentat fer en clau territorial. 

"Crec que no hem resolt encara l'encaix de tres poblacions –Flix, Ascó i Riba-roja d'Ebre- . No hem de perdre de vista que el 92% del PIB de la comarca és del sector industrial. És una de les coses que hem de resoldre", ha etzibat, tot considerar-se "corresponsable" d'esta situació, que ha atribuït principalment a la dispersió dels programes de diversificació que impulsa l'ens comarcal. Per contra, considera que l'abocador, el model de gestió del qual ha qualificat com a "diferent" del polèmic dipòsit de Tivissa, podria acabar resultant un "pol d'atracció" d'empreses de sectors de "tecnologia punta" com la "robòtica".

Considera l'alcalde de Riba-roja que una instal·lació com este abocador de residus no llasta la voluntat de molts pobles de la comarca d'integrar tot el seu territori dins de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre i ha posat l'exemple de Port Aventura, instal·lat al costat del polígon petroquímic de Tarragona. "Crec que és possible que convisquen tres sectors a la comarca", ha assegurat, tot refermant la seva confiança en les iniciatives del sector primari i en l'ampliació dels espais del municipi protegits ambientalment. 

To cordial

Tant Suárez com la resta d'alcaldes han coincidit ha subratllar el to cordial en el qual ha transcorregut la trobada i que totes les parts han pogut presentar i defensar els seus arguments. Finalment, no ha assistit cap representant de l'Ajuntament de Tivissa, només els representants municipals d'Ascó –apel·lant a l'autonomia municipal- i de Flix –que no s'ha volgut pronunciar- han evitat posicionar-se en contra. La resta de batlles ha mostrat el seu rebuig "rotund" al projecte.
 

Pla general dels alcaldes de la Ribera d'Ebre reunits al consell comarcal. Foto: ACN


L'alcaldessa de Vinebre i presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gemma Carim, ha recordat que el futur del territori "no passa per tindre més abocadors", després dels "problemes" amb els residus que generen les nuclears, la contaminació del pantà de Flix o l'esmentat dipòsit de Tivissa. "Ja no en volem més", ha subratllat, tot refermant l'aposta de la comarca per la diversificació econòmica a partir de l'agricultura, la ramaderia el turisme, la cultura i el patrimoni. També ha indicat la contradicció que suposaria la instal·lació amb la voluntat d'ampliar la Reserva de la Biosfera. 

"No generen tants llocs de treball com la indústria, però l'abocador no diversificar res i no aportarà riquesa. Hi ha pobles que tenen abocadors i no són més rics", ha advertit. De fet, ha recordat Carim, un dels objectius del mandat de l'ens comarcal era com afrontar el futur tancament de la nuclear d'Ascó o la gestió dels residus de Flix. Assegura que els alcaldes no tanquen la porta en cap cas a la indústria però exigixen que esta siga "neta". 

De la trobada, ha explicat la presidenta del Consell, ha sortit l'acord de confeccionar una moció a partir del document inicial de rebuig dels alcaldes i algunes aportacions recollides en la reunió, per traslladar als plens dels diferents ajuntaments. Els alcaldes han acordat també que la defensa del territori no acabe generant "trencadisses" entre persones i pobles. 

Pressió jurídica i popular

Per la seua banda, un dels alcaldes més actius en l'oposició al projecte, Joan Juncà, de la Torre de l'Espanyol, ha valorat el compromís de Suárez però ha lamentat que no haja servit per descartar definitivament el projecte. Juncà ha posat en dubte, malgrat tractar-se d'un projecte que es tramita des de fa deu anys i que hauria seguit tots els passos administratius legals, se li haja donat la publicitat que requeriria. En este sentit, ha anunciat que més enllà dels passos polítics, el seu consistori, juntament amb els d'Almatret (Segrià) o Benissanet contribuiran a finançar les despeses d'un bufet d'advocats que prepara possibles accions legals per aturar el projecte.

Juncà també s'ha mostrat confiat que la pressió popular puga contribuir decisivament a tombar l'abocador, com ja va passar amb la implantació de la central tèrmica d'Enron a Móra la Nova. De fet, este divendres a la tarda, unes 200 persones amb pancartes i xiulets s'han concentrat davant la seu del consell comarcal, abans i durant la reunió dels alcaldes. "La força popular ha tombat molts projectes i confio que este també el puguem tombar", ha refermat, tot recordant també la "ràpida reacció" de les administracions locals.

COMENTARIS

lacitos amarillos
Anònim, 06/01/2019 a les 09:30
+10
-0
eiiiii, que os meteis con los vuestros, que los que os VAN A METER LA MIERDAAAAAA son los de lacitos amarillos en la solapa , PARDILLOOOOOOS.
convergents
Anònim, 06/01/2019 a les 12:49
+5
-0
us han enganyat los convergents ?... una altra vegada?

doncs US FOTEU PER IMBEEEEEECILS

aunque la mona se ponga lacitos amarillos, MONA se queda,

ENCANTAAAAATS, TOOOOOONTOOOOOOOOOOS ¡¡¡¡¡¡
cap a on anem?
Anònim, 06/01/2019 a les 14:01
+6
-0
No res. Sembla que es barallin entre ells?
Però voleu dir que ens calen més abocadors en una comarca al voltant del riu. No hauríem de plantar productes de la terra?
FARTS
Anònim, 07/01/2019 a les 07:48
+6
-0
estem cansats i esgotats de anar a defensar lo territori contra aquesta gent , que ara s'han posat un llacet groc a la solapa i es pensen que amb això tenen carta blanca per fer lo que els roti.

per la meua part ja no em penso moure , porteu tota la merda d'una vegada, cremeu-lo tot, rebenteu lo territori i que us faci profit.
no som el basurero de cataluña
alma, 11/01/2019 a les 17:52
+0
-0
El ex president Pujol quand va venir a la ribera d'ebre va dir que era un cul de sac.
Tan sols comptem per portar la merda i a ni a prou

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Una aixeta d'aigua corrent.
Una aixeta d'aigua corrent. | ACN
L'empresa va informar en el seu dia que l’import del servei d’atenció telefònica comercial era de 6,630 euros/client quan el cost real és de 6.630 euros anual
Un usuari a l'entrada del nou Hospital de Dia de Tortosa.
Un usuari a l'entrada del nou Hospital de Dia de Tortosa. | Cedida
S'han plantejat a l'ICS fórmules d'intercanvi de professionals entre hospitals o compensacions als metges que treballen a l'Ebre
Una de les accions que els anticapitalistes han dut a terme a Deltebre per desvelar la llista electoral.
Una de les accions que els anticapitalistes han dut a terme a Deltebre per desvelar la llista electoral. | Cedida
Durant el mes de gener, els cupaires mostraran els integrants de la llista en projeccions sobre el mobiliari urbà
Imatge d'arxiu d'una detenció dels Mossos.
Imatge d'arxiu d'una detenció dels Mossos. | Cedida
La policia retorna eines i material electrònic sostret als seus propietaris
L'alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós.
L'alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós. | ACN
Fiscalia envia als jutjats la causa contra el batlle de Sant Carles de la Ràpita perquè un jutjat d'Amposta ja havia obert diligències pels mateixos fets
Imatge il·lustrativa
El ple va provar este dilluns una moció, presentada per la CUP, que s'havia desestimat feia un any i mig quan es va supeditar al catàleg de simbologia feixista que enllesteix el consistori
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017.
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017. | CUP-AE
L'estiu de l'any passat el republicà va denunciar que dos joves havien pintat el monument franquista
Convocades per la Falange, una trentena de persones van cantar el 'Cara al sol'
NacióDigital
NacióDigital | ND
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts