LOTERIA de NADAL

Malediccions, averanys i rituals de la rifa de Nadal

Els números que donen més mala sort, les supersticions més utilitzades, la ciutat catalana on mai ha caigut la grossa i el vident malagueny que va endevinar el primer premi, algunes de les curiositats del tradicional sorteig

per Redacció, 20 de desembre de 2018 a les 19:12 |
Una noia compra un número en una administració de loteria. | ACN
Els nens del col·legi de Sant Ildefons tornaran a repartir sort i diners a milers de ciutadans. El sorteig de Nadal, que no s’ha suspès mai en els seus 200 anys d’història, ni tan sols durant la Guerra Civil, repartirà enguany 2.300 milions d’euros en premis, la mateixa xifra que en l’edició anterior. El primer premi, la grossa, està dotada amb 400.000 euros per dècim; el segon premi és de 125.000 euros; el tercer, de 50.000 euros; el quart, de 20.000; i, finalment, el cinquè, de 6.000. A tots ells, esclar, cal descomptar-los un 20%, el percentatge que s'endú Hisenda per totes les butlletes premiades amb més de 2.500 euros.

El sorteig de Nadal, que se celebra el 22 de desembre, continua sent el més important de l'any, amb premis considerables. Aprofitant l'avinentesa, us exposem un llistat amb algunes de les ​malediccions, averanys i rituals de la rifa de Nadal.

 
1. Els números acabats en 1, els que donen més mala sort. Segons els experts en estadística i els fans de la loteria, els números que han tingut més mala sort han estat els que acaben en 1. Només vuit vegades hi ha hagut un número premiat amb aquesta terminació. Al contrari, els números amb la terminació més premiada són els que acaben en 5, els quals han estat premiats fins a 32 vegades. En segon lloc, hi empaten els números acabats en 4 i 6, amb 26 cops premiats respectivament. Les terminacions que han estat més premiades, fins a tres cops, han estat la 297, 457 i 515. A més, els números compresos entre el 30.001 i el 85.000 són els que han estat més afavorits, en concentració.
 
2. A Tarragona mai no ha caigut cap primer premi. En els 200 anys d’història de la loteria de Nadal, a cap dels municipis de la demarcació de Tarragona ha tocat mai un primer premi. Juntament amb Àvila i Zamora, la demarcació catalana és l’única que es troba en esta situació a tot l'estat espanyol.

 
3. Barcelona, la demarcació amb més municipis premiats. La demarcació de Barcelona és, en canvi, on més municipis han estat premiats de tot l’Estat. En concret, han tocat fins a 57 números grossos. A Lleida ha caigut sis vegades el primer premi i a Girona, només dos. En total, doncs, a Catalunya ha caigut el premi gros 65 vegades.
 
4. El premi més matiner de la història. Va ser el 2004 que la famosa administració de loteria La Bruixa d’Or va repartir íntegrament el primer premi més matiner de la història. El número premiat va sortir a les 9:15  del matí, només tretze minuts després que comencés oficialment el sorteig i quan els nens encara omplien el segon filferro de la taula.
 
5. El vident malagueny que va predir la grossa. L’únic cas que es coneix d’un endeví que somniés el número premiat data del 1949. L’afortunat va ser un treballador malagueny, que va acudir a una oficina de Correus de l’època per reclamar el 55.666. D’històries meravelloses, però, n’hi ha de més profanes, com la de l’immigrant que el 2009 va passar de viure a la pobresa a tenir més de 300.000 euros al seu compte corrent; o la de dos amics, l'un que vivia a Sevilla i l'altre a Madrid, que van comprar casualment dos números premiats.
 
6. La reputació de La Bruixa d’Or i el seu rècord Guinness. La famosa administració de loteria de La Bruixa d’Or de Sort, al Pallars Sobirà, va batre un rècord Guinness el 2013 quan va aconseguir que més de 1.700 persones es disfressessin de bruixa per invocar la sort. En total, es van reunir més de 3.000 persones, entre les que duien disfressa i les que no. A més, La Bruixa d’Or és una de les administracions líders en la venda de números a internet.

7. Les administracions que donen sort. Possiblement la més famosa de les administracions és justament La Bruixa d'Or, que durant dos anys consecutius va repartir la grossa de la loteria, el 2003 i el 2004, i la va tornar a entregar el 2007 i un pessic l'any passat. També ha aconseguit repartir dos vegades el primer premi d'El Niño i, en total, ha entregat fins a 30 premis importants. D'administracions que donen sort, però, n'hi ha Catalunya moltes més, com ara el Gat Negre del carrer de Pelai de Barcelona, la Valdès, a les Rambles, el Cau de Drac de Vic, la Merche de Girona o La Pastoreta de Reus. 
 
8. Un escenari preparat per a tots els imprevistos. L’escenari en què se celebra el sorteig, al Teatre Reial de Madrid, té el terra de moqueta per evitar que, si les boles cauen, rodolin sense control. Mentre que el bombo petit és el que conté les 1.807 boles amb els premis; el bombo gros, de gairebé tres metres d’alçada i 800 quilos de pes, fa girar els 100.000 números que poden ser premiats i que els nens de San Ildefons canten sense parar.
 
9. Les supersticions que expliquen la tradició. La major part de gent escull números que estiguin relacionats amb dates importants, com aniversaris, naixements dates de boda o, també, d'esdeveniments esportius. Any rere any, de fet, hi ha jugadors que s’aferren a un únic número perquè creuen que tard o d’hora sortirà premiat. La superstició popular, però, té formes més estranyes d’expressar-se. Alguns diuen que passar el dècim pel llom d’un gat negre augmenta les possibilitats de premi i també hi ha qui passa el bitllet per la panxa d’una embarassada o per sobre de la figura d’una bruixa. Els profans, fins i tot, expliquen que hi ha una norma concreta a l'hora de fer cua a les administracions: si és dia imparell, cal fer-la a l’esquerra; si és parell, a la dreta.
 
10. Els records del 2015. Fa tres anys, la grossa de Nadal va recaure en el número 79140, que va beneficiar íntegrament la localitat de Roquetes de Mar, a Almeria. El segon número premiat va ser el 12775, una part del qual va caure a Barcelona i Tarragona. El tercer gran premi va ser el 05163, que va estar molt repartit i van beneficiar moltes poblacions catalanes. L'any passat i l'anterior, però, engrunes.

 

Participació