20
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
18:43h
L’excessiva fragmentació de sòl industrial i la manca d’una estratègia unitària entre els municipis són les principals causes que dificulten l’atracció d’empreses a l’Ebre. Tot i que actualment les Terres de l’Ebre disposen d’abundant sòl industrial, no se’n surten en el repte d’atraure empreses. Així ho han afirmat en la jornada “Atracció d’empreses en espais perifèrics” de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, que va tenir lloc el dimecres al Campus Terres de l'Ebre.
Durant la jornada es va confirmar que les empreses del sector de la logística no s’acaben d’interessar per les Terres de l’Ebre. D’una banda es va exposar que "hi hauria un problema amb la distància de quilòmetres i distància de conducció", ja que el tècnic Francesc Cervantes va dir que “els camioners del corredor del Mediterrani que fan parada a la zona de Girona més propera a la frontera, tenen la següent parada més avall de l’Ebre, per la zona de Castelló i això dificulta que s’estableixin empreses de logística que servirien per atraure altres empreses”. Per al delegat d’ACCIÓ a l’Ebre, Xavier Cortiella, les raons que expliquen les dificultats de Terres de l’Ebre van més per la línia de marcar una línia estratègia comuna i superar la fragmentació del sòl industrial. “Les Terres de l’Ebre no sabem encara que som ni que volem ser i aquí no es tracta d’atraure empreses per atraure empreses sinó de mirar quines empreses necessitem que vinguin per donar valor afegit al que ja fem”, va apuntar.
Joaquim Vidal, coordinador de vendes de l’INCASÒL i un dels conferenciants de la jornada, va ser dels únics que van vessar una mica de llum sobre el territori, assenyalant que estan rebent moltes trucades d’empreses interessant-se per establir-se al polígon Catalunya Sud, a cavall de Tortosa i l’Aldea, “on hi ha parcel·les de grans dimensions aptes per a la instal·lació d’empreses del sector logístic”.
Altres casos d’èxit
L’acte també va servir per explicar alguns casos d’èxit d’altres zones d’interior del país. Alguns dels exemples van ser la ciutat de Valls, amb la promoció de la implantació industrial al territori; Caspe, com a comarca agrícola que vol optimitzar el seu potencial agroalimentari; o la Conca d’Òdena i Bages, dues zones que aprofiten les dinàmiques de deslocalització metropolitana i la seua localització estratègica al centre del país per al seu desenvolupament industrial.
Durant la jornada es va confirmar que les empreses del sector de la logística no s’acaben d’interessar per les Terres de l’Ebre. D’una banda es va exposar que "hi hauria un problema amb la distància de quilòmetres i distància de conducció", ja que el tècnic Francesc Cervantes va dir que “els camioners del corredor del Mediterrani que fan parada a la zona de Girona més propera a la frontera, tenen la següent parada més avall de l’Ebre, per la zona de Castelló i això dificulta que s’estableixin empreses de logística que servirien per atraure altres empreses”. Per al delegat d’ACCIÓ a l’Ebre, Xavier Cortiella, les raons que expliquen les dificultats de Terres de l’Ebre van més per la línia de marcar una línia estratègia comuna i superar la fragmentació del sòl industrial. “Les Terres de l’Ebre no sabem encara que som ni que volem ser i aquí no es tracta d’atraure empreses per atraure empreses sinó de mirar quines empreses necessitem que vinguin per donar valor afegit al que ja fem”, va apuntar.
Joaquim Vidal, coordinador de vendes de l’INCASÒL i un dels conferenciants de la jornada, va ser dels únics que van vessar una mica de llum sobre el territori, assenyalant que estan rebent moltes trucades d’empreses interessant-se per establir-se al polígon Catalunya Sud, a cavall de Tortosa i l’Aldea, “on hi ha parcel·les de grans dimensions aptes per a la instal·lació d’empreses del sector logístic”.
Altres casos d’èxit
L’acte també va servir per explicar alguns casos d’èxit d’altres zones d’interior del país. Alguns dels exemples van ser la ciutat de Valls, amb la promoció de la implantació industrial al territori; Caspe, com a comarca agrícola que vol optimitzar el seu potencial agroalimentari; o la Conca d’Òdena i Bages, dues zones que aprofiten les dinàmiques de deslocalització metropolitana i la seua localització estratègica al centre del país per al seu desenvolupament industrial.