«Desconnectats», una llum tènue entra pel túnel

Repensar i actuar. Desconnectats és el primer documental fet a les Terres de l’Ebre que aborda d’una manera pedagògica i en profunditat la greu problemàtica de mobilitat que emmordassa el territori. I ho fa buscant les claus i el perquè del drama des d’un doble pla: un més general que desvela els patrons sobre els quals s’han executat les infraestructures de transport arreu de l’Estat i la influència que de retruc comporta en conjunt el desplegament d’este model, i en segon terme un pla a menor escala que focalitza l’anàlisi de la situació des d’un punt de vista territorial. El primer és el que no només contribuïx a fer un retrat de les dinàmiques mancades de tota garantia d’eficiència que ens han portat on som, sinó que n’apunta les vies d’escapament, que han d’arribar a partir de l’aplicació d’un necessari canvi de paradigma en les preses de decisions. És esta, a més de l’autocrítica de vegades ferotge que vessa el documental, amb l'aportació d’especialistes acadèmics i també de veus representatives de la societat ebrenca, sobre la incapacitat o el desinterès a l’hora d’articular una estratègia de futur pròpia i unitària – mancança en part deguda al dèficit de lideratge polític però també econòmic i social- la gran aportació que ens brinda este treball com a reflexió de pes que reclama influir sobre la història actual del transport a l’Ebre.
 
Desconnectats no només sacseja prejudicis a l’entorn del que ens està passat en matèria viària i ferroviària, basats de vegades en la manca d’informació, sinó que en configura tota una tesi, dona bases sòlides per sustentar-la i, ep, traça llums un camí possible –encara que, amb el panorama realista que relata, diria que caldria un terratrèmol per passar de la diagnosi a l’acció-. L’acció necessària, això sí, ha de sorgir fruit d’un necessari procés de repensada en majúscules fins determinar el mecanisme que ha de permetre trencar  les inèrcies que seguixen avançant desbocades.

El desplegament de les infraestructures al conjunt de l’estat ha respost a una doble dinàmica perversa: o bé com a instrument polític de reforçament del poder central, o bé com a resposta a un impuls constructiu incentivat per la disponibilitat de fons europeus

 
Així, veiem a través del documental com el desplegament de les infraestructures al conjunt de l’estat ha respost a una doble dinàmica perversa: o bé com a instrument polític de reforçament del poder central, o bé com a resposta a un impuls constructiu incentivat per la disponibilitat de fons europeus. “Les infraestructures han estat la pastilla de la política: quan hi ha malestar, pastilla, però esta és una idea de país antic de que passaran coses, però quan una economia és madura, no funciona així”, afirma el catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona Germà Bel. Ell és precisament qui dicta la conferència que fa de fil conductor a tot el treball. Tenir-les, abans que usar-les, tot desplegant una planificació poc rigorosa “perquè l’objectiu mai ha estat contribuir socioeconòmicament sinó inaugurar”, afirma el professor d’Economia Daniel Albalate reforçant esta idea.
 
De resultes, fallides econòmiques resultats de no tenir en comptes aspectes essencials com la gestió eficaç de la infraestructura o el desplegament d’un servei que atenga les necessitats dels usuaris potencials allà on són. També posa de manifest Desconnectats la utilització paradògicament irresponsable de la responsabilitat patrimonial de les administracions, que permeten a les grans empreses privades fer negoci sense vincular el risc a l’eficàcia, perquè l’Estat se n’encarrega de repercutir els riscos sobre el contribuent.
 
Posant en dubte esta política, i també aplicant el canvi de paradigma que ens obliga a incorporar els costos ambientals i socials a la planificació, tal com exposa la professora de Geografia de l’Autònoma Carme Miralles, és que s’ha de plantejar el desplegament d’una infraestructura tan ambiciosa com és el Corredor del Mediterràni. Esta obra ha de ser repensada per tal que la seua potencialitat per connectar les àrees de consum i de producció amb un dels grans eixos de transport mundial no es transforme en una eina només al servei de les grans empreses, com sembla estar projectada ara, sinó que oferisca també viabilitat a l'extens teixit de petites empreses que, com els passatgers, necessàriament han de fer d’esta una infraestructura bàsica eficient.

Explicacions que evidencien una manca flagrant d’unitat no només política, també en l’articulació de mecanismes interdisciplinaris potents, impotència i/o conformisme de la indústria...

 
I és aquí on podem incardinar una solució que trenque amb l’aïllament al qual han quedat sentenciades les Terres de l’Ebre. Resulten sobre este punt molt interessants les diverses explicacions que sorgixen del territori a l’hora d’analitzar el perquè d’este desequilibri. Explicacions que evidencien una manca flagrant d’unitat no només política, també en l’articulació de mecanismes interdisciplinaris potents, impotència i/o conformisme de la indústria, desídia de certs poders locals cap a canvis d’estatus que els poden perjudicar, inoperància d’institucions creades sense contingut com l’Idece, una inexplicable ocultació d’instruments creats com el Pla Estratègic… Tot un conjunt de dolències que necessàriament aboquen a una diagnosi fatal.

Ara bé, també és cert que sense conèixer el mal, difícilment s’encerta amb les solucions. I Desconnectats aporta experiències que encenen la llum al final del túnel, com la que ens mostra Fem Vallés. És cert que un territori és ell i les seves circumstàncies, i de ben segur no són les mateixes, però potser ha arribat el moment –i si no, més malament- d’arromangar-nos com a territori per un projecte de futur que tinga la capacitat de donar-nos la il·lusió de imaginar que el progres és possible per tal que, com apunta el sociòleg Jesús Sorribes, dixem de mirar el passat i gestionem les critiques de manera que contribuïsquen a crear una identitat més proactiva i menys procliu a l’autolamentació. Potser encara estem a temps de copsar una llum tènue al final del túnel, manca veure si hi caminem amb empenta junts o tanquem els ulls i dixem que el tren ens passe pel damunt. Una altra vegada.

Desconnectats és un documental dirigit per Toni Royo i produït i filmat per la productora ebrenca FilmsNòmades.