eleccions municipals 2019

Núria Subirats (CUP) «Per molts, segurament serem el Cavall de Troia a l'Ajuntament de la Ràpita»

Entrevista a la cap de llista de la CUP la Ràpita

Núria Subirats encapçalarà la llista de la CUP la Ràpita a les municipals

, La Ràpita | 30/11/2018 a les 12:17h
Arxivat a: Política, entrevista, CUP La Ràpita, Núria Subirats, eleccions municipals 2019, La Ràpita
Núria Subirats ha estat escollida per l'Assemblea local de la CUP la Ràpita com a cap de llista.
Núria Subirats ha estat escollida per l'Assemblea local de la CUP la Ràpita com a cap de llista. | Sofia Cabanes
Núria Subirats (La Ràpita, 1978) ha estat escollida per l’Assemblea de la CUP la Ràpita com a cap de llista de la candidatura que la formació presentarà en les properes eleccions municipals. És el primer cop que el partit de l’esquerra independentista es presenta a este municipi del Montsià, després de mesos de treball d’una assemblea que va començar-se a forjar arran dels fets de l’1-O. Llicenciada en filologia hispànica, Subirats treballa este curs com a professora interina de secundària a l’Institut els Alfacs. Fins fa poc més d’un any, però, havia estat la veu dels Informatius de Ràdio Ràpita i cap de premsa de l’Ajuntament, càrrec que va ocupar durant més de 10 anys. El periodisme i l’ensenyament, afirma, són dos vocacions que l’han acompanyat des de sempre. Ara, és també una de les cares visibles d’este nou actor que promet sacsejar la vida política local.

Heu estat els primers en presentar públicament la candidatura i els primers noms de la llista la Ràpita. Es pot dir que amb vosaltres comença la precampanya. Això vol dir que teniu les coses clares?
És cert que encara estem a 6 mesos de les eleccions, però realment, fa 6 mesos no ens imaginàvem que estaríem aquí. Fins que no hem tingut un bon equip de gent i un projecte consolidat no hem donat este pas.  

Al mes de setembre no sabíem si ens presentaríem. Va ser a partir d’aleshores que ho vam començar a plantejar, perquè veiem que s'havia format un equip de persones disposada a treballar setmana rere setmana i dúiem un treball fet de mesos. Vam plantejar si hi havia gent disposada a anar a llista. Havia de ser gent disposada a treballar cada setmana a l'assemblea i que a banda vulgués anar a llistes. A partir d’aquí amb la gent que va decidir implicar-se, l’assemblea va escollir, amb una premissa d’entrada, i és que volíem que la cap de llista fossa una dona. A partir d’aquí es va anar votant cada persona per als llocs a què es presentava.

Cal dir, però, que este no és un projecte d’una sèrie de persones, sinó que és un projecte comú. Si este equip de gent –que està obert permanentment a tot aquell que s’hi vulga sumar- no hagués tingut suport, no ens haguessem presentat. Tal com vam explicar dissabte, el fet que unes persones encapçalen la llista no vol dir que estes tinguen més poder de decisió que unes altres.

"L’1-O ho va marcar tot. Va ser quan la gent va començar a organitzar-se com a resposta al que vam viure"

Sense els fets de l’1-O, amb la violència d’Estat exercida sobre els votants rapitencs, i la repressió que va venir després, hagués existit esta candidatura de la CUP?
L’1-O ho va marcar tot. Va ser quan la gent va començar a organitzar-se com a resposta al que vam viure. Hi havia gent que des de feia temps simpatitzava o era votant de la CUP i va començar a córrer el boca orella, amb ganes de poder formalitzar una assemblea de la CUP aquí al poble.  Així va anar confluint la gent. Els que vam començar el projecte, cada setmana hem anat anunciant públicament les assemblees i a partir d’aquí va anar corrent la veu. La llista ha acabat sortint de la voluntat de tota la gent que s’ha anat sumant al projecte des d’aleshores. Tots ens hi hem posat voluntàriament. No ens ha posat ningú, ni hem anat a fitxar a ningú, sinó que s’ha construït des de baix.

Sense els fets de l’1 d’octubre aquí la Ràpita no sabem si s’hagués acabat precipitant la creació d’una assemblea local. Però d’alguna manera també ho hem fet pel context històric. Amb la deriva liberal de l’esquerra hegemònica molta gent no se sent representada. I després pel context de repressió per part de les estructures judicials i polítiques.
Entenem que fent política, des de baix, des dels ajuntaments, podem fer front als embats de l’Estat.

Dissabte passat ja vau desgranar alguns dels vostres objectius. Pel que fa al programa electoral. En quin punt esteu?  
L’Assemblea està treballant les propostes i les anirem fent públiques un cop siguen aprovades. Hem fet grups de treball per àrees i estem treballant en propostes sempre encaminades en l’ideari de la CUP: feminisme, polítiques de perspectiva LGTBI, construcció de sobiranies, sectors productius, alternatives econòmiques i socials, atenció a les persones, infraestructures,...

Quanta gent s’ha implicat activament per treballar en l’assemblea local de la CUP?
Activament som al voltant de 17 persones.

" El periodisme ha estat una escola i, segurament, ha estat l’escola que ha fet que la política m’agradés i em motivés "

Molta gent et coneix perquè durant més de 10 anys vas ser la cap de premsa de la l’Ajuntament i veu dels informatius de Ràdio Ràpita. Molts diuen que la trinxera periodística és la millor escola per conèixer què es mou darrere la política, en este cas la política local. Ho ha estat per a tu?
La veritat és que sí. Ha estat una escola i, segurament, ha estat l’escola que ha fet que la política m’agradés i em motivés. Sí que és cert que ara ho veuré des d’una altra perspectiva. Però he de dir que en cap cas em plantejo este repte com una manera de fer carrera política, perquè si no, no podria estar a la CUP. El fet és que per la meua experiència professional, més les meues inquietuds i el fet que fa temps que simpatitzo en la CUP, tot plegat s’ha sumat i m’ha anat duent cap a este camí.

Vam començar tot això, sense la idea de muntar un partit i una candidatura. Fa 6 mesos no sabíem ni que faríem llista i per suposat, no m’imaginava poder ser cap de llista. Però tenim sentit comú, sabem els que ens agradaria per al poble i sabem què volem canviar, per això estem aquí.

Durant estos anys de convivència amb els polítics locals a quines conclusions has arribat sobre la seua gestió i manera de treballar?
La veritat és que si treballes des del periodisme tampoc estàs tant a dins com voldries. Els polítics et comenten el que interessa, no estàs dins dels despatxos. La nostra concepció de la política, és que apostem per la no professionalització. Quan la política no està professionalitzada no estàs lligat a servir uns interessos, sinó que treballes per uns altres. Evites el clientelisme i les portes giratòries, que és el que hauria de ser realment la pràctica democràtica. El projecte de la CUP em fa sentir molt còmoda en este sentit.

Les institucions i els partits han allunyat molt la política del poble. La gent ha arribat a pensar que el sistema està muntat així i que no es pot canviar. I resulta que sí, que el poble té poder. I hi ha coses que es poden canviar. Per això és bàsic que les propostes surten de baix. No passa res per convocar una assemblea oberta i que la gent participe. Això és diferent a “porto unes propostes ja decidides i votem entre estes 3”. Poden sortir les mateixes propostes? Potser sí, però és molt més sobirà si les construïm des de baix. Transformar esta visió i esta pràctica política no es fa d’avui per demà. Ho tenim clar, perquè ens han educat per ser acrítics i conformistes. Ens han fet creure que no hi ha alternativa.

Per què vas decidir implicar-te políticament i fer-ho amb la CUP?
Al principi vam començar una mica a cegues. Vam començar a moure-ho per inquietuds, sense saber on podia arribar tot això. És diferent quan algú et ve a buscar per a fitxar-te a un projecte. No sabíem si al cap de 4 mesos de fer assemblees en seríem 4 o no.

Però posar-se en política implica una dosi de valentia també. És fàcil simpatitzar amb un projecte polític, però participar en assemblees i donar-hi la cara ja és més difícil,...
Digues-ne valentia, però també companyerisme. Perquè hem format un equip de gent amb el qual ens sentim molt a gust i ens hem anat engrescant. Al final acabes fent una família. Alguns ens coneixíem simplement del poble, però pràcticament no havíem parlat mai, amb d’altres directament ni ens coneixíem. Potser el fet d’haver trobat este clima de treball ens ha empès setmana a setmana a seguir endavant.

La CUP trenca en la manera tradicional d’entendre les candidatures. La cap de llista, en este cas jo, té darrere tota una assemblea, no pendré les decisions jo. Si hi ha una assemblea que és qui les pren, les decisions són més constructives o sobiranes.

De fet, segurament hi ha gent a l’assemblea que pot estar molt més preparada que jo. Però com que això no ho decidix una persona, sinó que tot ho compartim en assemblea, estos coneixements arriben igual a la pràctica política.
 

Subirats és durant este curs professora de secundària a l'Institut Els Alfacs de la Ràpita. Foto: Sofia Cabanes


Com valoreu la gestió del Govern de Caparrós dels darrers 4 anys?
Crec que qui ho valorarà serà el poble en les properes eleccions municipals. La CUP l’únic que fem és que presentem una alternativa d’esquerres i independentista a l’Ajuntament, perquè pensem que fa falta. No voldria donar una resposta subjectiva, l’únic que responc és que presentem una força alternativa, des de l’independentisme i les esquerres i que la gent que s’hi sent identificada tindrà una altra opció.

"Per treballar pel feminisme s’han de fer polítiques municipalistes en clau feminista i no només accions simbòliques els dies marcats del calendari per visualitzar la problemàtica de la societat masclista en la que vivim i la xacra que representa la violència exercida contra les dones"

Quan es va destapar la conversa entre Caparrós i Salvadó, la CUP la Ràpita encara no s’havia creat, però la CUP nacional va ser una de les més dures a l’hora de condemnar i demanar dimissions. Com creus que es va gestionar la polèmica a nivell de poble?
També les JERC van demanar dimissions,... La veritat és que per treballar pel feminisme, més enllà del que puga opinar jo a nivell personal o qualsevol persona de l’assemblea, s’ha d’actuar, s’han de fer polítiques municipalistes en clau feminista i no només accions simbòliques els dies marcats del calendari per visualitzar la problemàtica de la societat masclista en la que vivim i la xacra que representa la violència exercida contra les dones.
Si he de parlar com a cap de llista de la CUP, penso que el feminisme no s’hauria de construir sobre la base del puguen opinar. No vull polemitzar. La nostra aposta pel feminisme és clara. S’ha de valorar la tasca en este cas dels interlocutors d’esta conversa sobre altres aspectes, no centrar-se només en esta conversa. Al marge que no va ser oportuna, com ells mateixos van reconèixer. Però jo no entraria a valorar la seua política envers el feminisme només per esta conversa. Potser s’ha fallat en fer polítiques més eficients i reals sobre feminisme.

I cal tenir en compte que no és un problema només de l’Ajuntament de la Ràpita. És un problema estructural que ja parteix des de les institucions, perquè les lleis parteixen d’un llenguatge pervers, fet a partir de simples recomanacions i no d’obligacions, que no serveixen per acabar també amb la violència institucional. Els ajuntament s’han de dotar de protocols d’abordatge de violència masclista perquè no pot ser que la institució més proper al ciutadà no sàpiga com actuar.

Emulant aquelles famoses paraules que va pronunciar David Fernández en el seu dia, heu vingut per ser el cavall de Troia a l’Ajuntament de la Ràpita?
Per a molts segurament ho serem. Ens acusen de radicals, i sí, acceptem l’adjectiu perquè volem anar a l’arrel de les coses.

COMENTARIS

Anim!!!
Anònim99, 01/12/2018 a les 16:04
+13
-9
Endavant valentes, en la vostra força està el canvi
Anims !!
Rapitenca, 02/12/2018 a les 14:43
+6
-7
Teniu el nostre vot assegurat de tota la meua familia que en son bastants. Visca la Ràpita i visca la república catalana !
RAICES OCULTAS
Mascota, 03/12/2018 a les 09:43
+9
-5
Hola
Me parece que es lo mismo de lo mismo no piensan en la gente del municipio y sus problemas este municipio pierde cada dia mas comercios que cierran ,impuestos abusivos,poca industria,sector de la pesca en decadencia ,agricultura escasa por ayudas europeas,pero tranquilos espues de especificar los aspectos macroeconomicos vamos por los edificios del municipio,Pavellon Firal,Museo del MAR,Auditorio,piscina,patinaje,poliesportivos para una poblacion de 17000 habitantes como se puede mantener estos edificios si se utilizan algunos dos meses expliquen
Gracias
LA CALDERETA
CASSOLES, 05/12/2018 a les 06:23
+0
-0
Hola
Despues de ver los comentarios y los votos de algunas quejas veo que siempre hay partidarios y detractores pero aterricen en la tierra que municipio puede reinar a no ser que pase como en el Estrecho tan de modo en la actualidad vamos por este camino si el cablido no piensa con la gente y no por su silla permanente con pactos aberrantes de derechas y izquierdas que no entiende ni CHAMPOLLION para guerdar silla durante cuatro años y luego trampolin al Consell Comarcal, Diputacion, Senado puertas giratorias hasta la jubilacion esto tambien es aforamiento municipal creo que es un practica de todos los partido, ademas con la manta del independentismo y salida de VOX no queremos ver que estamos en una crisis profunda de mas de 14 años o se ponen las pilas ya
SALUT
y no tanto referendum y pichinadas de extrema derecha y trabajen por el municipio

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Hi hauria 3 persones ferides greus i una altra amb pronòstic menys greu
Imatge il·lustrativa
Les causes de l’accident encara s’estan investigant
Imatge d'arxiu d'una agent dels Mossos d'Esquadra.
Imatge d'arxiu d'una agent dels Mossos d'Esquadra. | Mossos d'Esquadra
Els estafadors es fan passar per agents o advocats reclama diners per alliberar un familiar detingut per la policia
La custòdia recau sobre un germà de 20 anys, al qual s'acusa d'un delicte d'utilització de menors per a la mendicitat.
La custòdia recau sobre un germà de 20 anys, al qual s'acusa d'un delicte d'utilització de menors per a la mendicitat. | Cedida
Els agents afirmen que els joves solien recaptar entre 60 i 100 euros diaris estafant a la gent
Institut Cristòfol Despuig, a Tortosa.
Institut Cristòfol Despuig, a Tortosa. | Google Maps
El dejuni es fa quatre dies en solidaritat amb la vaga de fam d'alguns dels presos pel procés
Imatge il·lustrativa
El ple va provar este dilluns una moció, presentada per la CUP, que s'havia desestimat feia un any i mig quan es va supeditar al catàleg de simbologia feixista que enllesteix el consistori
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017.
Denúncia que assenyala al primer tinent d'alcalde com a denunciant dels fets del 2017. | CUP-AE
L'estiu de l'any passat el republicà va denunciar que dos joves havien pintat el monument franquista
Convocades per la Falange, una trentena de persones van cantar el 'Cara al sol'
NacióDigital
NacióDigital | ND
El rànquing d'audiències de la OJD del mes d'abril l'enfila fins als 2,8 milions d'usuaris únics i amb un temps de lectura superior als set minuts