Acord entre Salut i Metges de Catalunya per desconvocar la vaga

Els representants de l'ICS i el sindicat concreten una entesa en la reunió d'última hora a Treball i posen fi a quatre dies d'aturada a l'atenció primària

Reunió entre representants del sindicat Metges de Catalunya i l'ICS.
Reunió entre representants del sindicat Metges de Catalunya i l'ICS. | ACN
Redacció
29 de novembre del 2018
Actualitzat a les 21:16h

L'Institut Català de la Salut (ICS) i Metges de Catalunya han arribat a un acord després de quatre jornades de vaga a l'atenció primària. L'entesa, llaurada en una reunió d'última hora a la seu del Departament de Treball, permetrà desconvocar l'aturada. En les últimes converses, tant els representants de Salut i del sindicat ja havien acostat posicions, que ara queden rubricades en un pacte anunciat per les dos parts.

Tot i l'acord, Metges de Catalunya manté la convocatòria de vaga per este divendres a la sanitat concertada i la CGT no ha desconvocat l'aturada a tota l'atenció primària per facultatius i personal no sanitari. La reunió de Treball s'ha produït després d'un nou matí intens al carrer en què també s'hi han sumat professors, estudiants i diversos sectors del funcionariat de la Generalitat de Catalunya. 

Carolina Roser, de Metges de Catalunya, ha explicat alguns detalls de l'acord als mitjans de comunicació a la sortida de la reunió. S'ha acordat que hi haurà 250 metges de família enlloc de 200. Roser assegura que s'ha trobat la manera de baixar la càrrega de treball i assistència a tothom i que l'acord satisfà "gairebé totes les demandes".

El punt en què les dos parts han xocat més en les negociacions de les darreres hores és en la demanda dels facultatius de limitar a 28 les visites diàries per metge. La negociació d'este dimarts va acabar amb una proposta de Salut per establir un nombre màxim de 25 a 28 visites diàries però el departament demanava als sanitaris que atenguen les visites addicionals que siguen necessàries. En este sentit, l'ICS va posar sobre la taula la possibilitat de cobrir-les amb hores extres.

Sobrecàrrega dels facultatius

La sobrecàrrega de feina dels metges de l'atenció primària pública era el punt clau del conflicte als CAP de l'ICS i el director gerent de l'ens, Josep Maria Argimon, ja va reconèixer dimecres l'excés de feina dels facultatius. Tot i que Argimon va qualificar la demanda del límit de visites com una "qüestió de model", les dos parts ja eren a prop de trobar el desllorigador ahir al vespre.

Este dimecres Salut ha facilitat a Metges de Catalunya un estudi sobre la càrrega de feina que el sindicat feia un any i mig que demanava. La diagnosi assenyala els centres d'atenció primària on els facultatius tenen més volum de visites en relació a la plantilla. Algunes de les zones més crítiques, segons Metges de Catalunya, són les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Maresme.

Des del sindicat asseguren que la seva voluntat de limitar les visites diàries no va en contra de l'accessibilitat a l'atenció primària pública i que els facultatius atendran sempre tothom que ho necessite.

201 metges i paga per objectius

D'altra banda, el departament ha concretat el destí dels 100 milions d'euros dels pressupostos a l'atenció primària anunciats aquest dimecres pel vicepresident, Pere Aragonès.

Del total de la partida, 48 milions es volen destinar a recuperar el 100% de la paga per objectius (DPO) que perceben els facultatius. D'altra banda, 14 milions es destinarien a la contractació de 201 metges, que l'ICS ja va proposar la setmana passada. Aquest dimecres, però, Argimon ha reconegut que actualment no hi ha el volum suficient de metges per contractar que seria necessari. Una circumstància que el director gerent de l'ICS assegura que es podrà solucionar amb l'acord de Govern per contractar metges extracomunitaris formats a Catalunya.

Salut també ha anunciat 8 milions d'euros per als serveis d'urgències, i 22 milions -el doble del pressupost actual- per cobrir baixes temporals. En el cas que el Govern no pogués tirar endavant la seva proposta de pressupostos, Comella s'ha mostrat convençut que la Generalitat té altres vies per fer possibles les mesures, com per exemple l'endeutament.