16
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
19:50h
Enagás ha ingressat pel manteniment del projecte Castor uns 33 milions d'euros entre el desembre de 2014 i el 2017. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) manté oberta una revisió d'ofici de les liquidacions efectuades al gestor tècnic del sistema per assumir el manteniment. Un procediment iniciat després de la sentència del passat mes de desembre del Tribunal Constitucional (TC) que anul·lava tots els pagaments aprovats pel govern espanyol del PP per indemnitzar l'exconcessionària Escal UGS. De moment, l'organisme que regula el mercat de l'energia preveu descomptar a Enagás, en les liquidacions periòdiques, els 17,1 milions d'euros percebuts per este concepte entre desembre de 2014 i tot el 2015 que el Tribunal Suprem (TS) obliga ara a retornar després d'estimar un recurs de Cecot. Es desconeix encara però quina fórmula utilitzarà el govern espanyol per fer la devolució als consumidors.
La sentència del TC de finals del passat 2017 ha iniciat una reacció en cadena d'efectes imprevisibles sobre el futur del deute que arrossega el fallit projecte Castor, clausurat des de setembre de 2013 i encara pendent de desmantellament després de provocar més de 1.000 terratrèmols. El nou pronunciament del TS fet públic este dijous, arran el recurs de la patronal Cecot, posa encara més en entredit tota l'arquitectura financera dissenyada pel govern del PP a l'hora de liquidar un projecte que pot acabar generant un forat d'uns 3.300 milions d'euros i que no dixa d'incrementar-se amb el temps.
El serveis jurídics de la CNMC, l'organisme que s'encarrega de liquidar els ingressos i despeses del sistema gasista, ja estudien com recuperar els 17,1 milions d'euros que el govern espanyol va acordar pagar a Enagás per efectuar el manteniment del Castor entre el moment que l'empresa de Florentino Pérez va entregar les claus, desembre de 2014, i el següent 2015. Apunten a l'ACN fonts de l'organisme que es descomptarà a Enagàs este import de les pròximes liquidacions per donar compliment a la sentència.
De moment, però, desconeixen com la retornarà als consumidors el govern espanyol, que és l'encarregat de fixar la compensació que rep la companyia per este encàrrec. Des de la CNMC recorden que la negativa de l'executiu a deixar-la actuar com a regulador del sistema energètic, un conflicte que es dirimix en l'àmbit comunitari, els deixa sense capacitat de decisió al respecte. Segons Cecot, per norma d'aplicació general en estos casos, l'administració estatal ha de fer efectiu este reintegrament en un màxim de dos mesos.
"El tema del Castor no ha acabat", diu Cecot
El problema financer amb les retribucions del Castor, però, només ha fet que començar. "El tema del Castor no ha acabat, encara tenim més recursos sobre la taula", avisa el secretari general de Cecot, David Garrofé. I és que després de la declaració d'inconstitucional del mecanisme de pagament contingut al reial decret-llei aprovat pel govern del PP l'octubre de 2014, els recursos pendents de resoldre al Suprem que va presentar Cecot –i també, en paral·lel, el Departament d'Empresa i Ocupació- qüestionen tots els pagaments al Castor que el govern espanyol ha anat aprovant posteriorment els anys 2016, 2017 i 2018 a través de l'ordre que establix anualment els peatges del gas.
Garrofé ha inquirit ara el govern espanyol sobre com pensa pagar els costos del Castor després de la sentència del Constitucional. "Ha quedat clar que no ho pagarem ni empreses ni particulars. Té dos opcions: una, la via dels pressupostos generals de l'Estat i que posin partides anuals d'amortització o que busqui una esquerda", ha afegit, tot recordant que, en funció de com es resolguin els recursos l'Estat podria acabar prenent accions contra Escal UGS per recuperar la indemnització, tal i com preveia el mateix decret de l'octubre de 2014.
"El govern –espanyol- té un gran desconcert sobre el tema Castor i no sap com gestionar-lo. Amb els recursos i plets de diferent ordre, d'un moment a l'altre apareixeran palanques suficients que el forçaran a prendre decisions. D'entrada ha de respondre al Tribunal Constitucional: com desplega això i encara no ho ha dit", raona. Preveu el secretari gneral de la patronal que l'acumulació d'obligacions al respecte forçarà l'executiu estatal a "moure fitxa" en un termini curt de temps "abans d'un any", per buscar "tancar aquest tema de forma definitiva".
181 milions pagats pels consumidors
De moment, i des que l'empresa de Florentino Pérez va abandonar definitivament el projecte, estos dos conceptes han suposat la sobrecàrrega de 181 milions d'euros sobre la factura dels consumidors de gas. Segons corrobora la CNMC, Enagás va percebre pel manteniment del Castor 15,72 milions d'euros més l'any 2016. La mateixa quantitat havia consignat el Ministeri d'Indústria en l'ordre de peatges i cànons del sistema gasista per a l'any següent. Però la sentència del TC de desembre de l'any passat va paralitzar tots els pagaments. Enagás, fins i tot, va haver de retornar els diners que havia ingressat al llarg de 2017, tal i com reconeix en els seus comptes anuals la companyia.
Per la seua banda, els bancs que són titulars dels drets de cobrament del crèdit a càrrec dels peatges en la factura dels consumidors al llarg de 30 anys –Santander, Caixabank i Bankia-, van començar a cobrar les quotes del crèdit a partir del 2016 -80,66 milions- i es van quedar amb 67,22 el 2017 arran de l'anul·lació de bona part del decret governamental. Uns 148 milions d'euros en total que la sentència d'inconstitucionalitat del pagament i els recursos encara pendents al TC podrien també obligar a retornar.
Sense qüestionar les xifres que apareixen publicades al BOE, Enagás oferix una interpretació dels comptes força diferents a la de la CNMC: una xifra realment escandalosa, tenint en compte que la mateixa companyia rep per operar i mantenir l'únic magatzem de gas submarí en funcionament a l'Estat, el de Gaviota, al País Basc, un milió d'euros més que les paralitzades instal·lacions del Castor. "Confiem que aquest tema es resolgui amb agilitat perquè els costos dels quals es parla estan auditats i gairebé en la seva totalitat corresponen a seguretat", asseguren. L'empresa va rebre a dit, sense cap procediment de concurrència, l'encàrrec del govern espanyol del PP de negociar el crèdit per pagar Florentino Pérez i efectuar el manteniment de les instal·lacions, a compte de la factura dels consumidors al llarg de 30 anys.
Enagás diu que costa 9 milions
Apunten que la quantitat estipulada anualment per a manteniment en les ordres ministerials recorregudes va permetre cobrir els costos de la hibernació durant els anys 2015 i 2016. Des de llavors, matisen, el cost se situa al voltant d'uns 9 milions d'euros. Les mateixes fonts expliquen que Enagás rep els diners assignats per les ordres ministerials en concepte de retribució provisional a compte que, posteriorment, s'acaba ajustant en les liquidacions un cop es presenta la corresponent auditoria de costos. Una xifra i una fórmula que no coincideixen amb les apuntades per la CNMC.
La companyia, afegeixen, no trauria cap benefici industrial d'aquesta tasca i subratlla que el cost del manteniment se l'enduen les despeses en seguretat, assegurances, vigilància de la plataforma marina les 24 hores amb una embarcació, el servei d'helicòpter així com la monitorització i televigilància digital. A les instal·lacions del terme municipal de Vinaròs, segons l'empresa, hi treballarien actualment unes 30 persones, entre empleats de la mateixa empresa i externs. "Seguirem efectuant les tasques de seguretat sí o sí. Es un tema de seguretat i responsabilitat", afirmen.
Malgrat això, confien que el govern espanyol –que és un dels seus accionistes a través de la SEPI i que compta amb destacats exministres i exdirigents del PP com Marcelino Oreja, Antonio Hernández Mancha, Ana Palacio i Isabel Tocino al seu consell d'administració- acabi buscant un nou marc de regulació per poder continuar pagant la necessitat de mantenir les instal·lacions, que el TC hauria preservat de l'anul·lació. En els comptes anuals, ja anticipen explícitament que si el Suprem acabés acceptant els recursos presentats, com ha estat el cas del primer d'ells, l'empresa "manté un dret a recuperar aquestes retribucions mitjançant un mecanisme alternatiu" i, en tots els casos, avança que això no suposaria cap pèrdua patrimonial en el 2017.
La sentència del TC de finals del passat 2017 ha iniciat una reacció en cadena d'efectes imprevisibles sobre el futur del deute que arrossega el fallit projecte Castor, clausurat des de setembre de 2013 i encara pendent de desmantellament després de provocar més de 1.000 terratrèmols. El nou pronunciament del TS fet públic este dijous, arran el recurs de la patronal Cecot, posa encara més en entredit tota l'arquitectura financera dissenyada pel govern del PP a l'hora de liquidar un projecte que pot acabar generant un forat d'uns 3.300 milions d'euros i que no dixa d'incrementar-se amb el temps.
El serveis jurídics de la CNMC, l'organisme que s'encarrega de liquidar els ingressos i despeses del sistema gasista, ja estudien com recuperar els 17,1 milions d'euros que el govern espanyol va acordar pagar a Enagás per efectuar el manteniment del Castor entre el moment que l'empresa de Florentino Pérez va entregar les claus, desembre de 2014, i el següent 2015. Apunten a l'ACN fonts de l'organisme que es descomptarà a Enagàs este import de les pròximes liquidacions per donar compliment a la sentència.
De moment, però, desconeixen com la retornarà als consumidors el govern espanyol, que és l'encarregat de fixar la compensació que rep la companyia per este encàrrec. Des de la CNMC recorden que la negativa de l'executiu a deixar-la actuar com a regulador del sistema energètic, un conflicte que es dirimix en l'àmbit comunitari, els deixa sense capacitat de decisió al respecte. Segons Cecot, per norma d'aplicació general en estos casos, l'administració estatal ha de fer efectiu este reintegrament en un màxim de dos mesos.
"El tema del Castor no ha acabat", diu Cecot
El problema financer amb les retribucions del Castor, però, només ha fet que començar. "El tema del Castor no ha acabat, encara tenim més recursos sobre la taula", avisa el secretari general de Cecot, David Garrofé. I és que després de la declaració d'inconstitucional del mecanisme de pagament contingut al reial decret-llei aprovat pel govern del PP l'octubre de 2014, els recursos pendents de resoldre al Suprem que va presentar Cecot –i també, en paral·lel, el Departament d'Empresa i Ocupació- qüestionen tots els pagaments al Castor que el govern espanyol ha anat aprovant posteriorment els anys 2016, 2017 i 2018 a través de l'ordre que establix anualment els peatges del gas.
Garrofé ha inquirit ara el govern espanyol sobre com pensa pagar els costos del Castor després de la sentència del Constitucional. "Ha quedat clar que no ho pagarem ni empreses ni particulars. Té dos opcions: una, la via dels pressupostos generals de l'Estat i que posin partides anuals d'amortització o que busqui una esquerda", ha afegit, tot recordant que, en funció de com es resolguin els recursos l'Estat podria acabar prenent accions contra Escal UGS per recuperar la indemnització, tal i com preveia el mateix decret de l'octubre de 2014.
"El govern –espanyol- té un gran desconcert sobre el tema Castor i no sap com gestionar-lo. Amb els recursos i plets de diferent ordre, d'un moment a l'altre apareixeran palanques suficients que el forçaran a prendre decisions. D'entrada ha de respondre al Tribunal Constitucional: com desplega això i encara no ho ha dit", raona. Preveu el secretari gneral de la patronal que l'acumulació d'obligacions al respecte forçarà l'executiu estatal a "moure fitxa" en un termini curt de temps "abans d'un any", per buscar "tancar aquest tema de forma definitiva".
181 milions pagats pels consumidors
De moment, i des que l'empresa de Florentino Pérez va abandonar definitivament el projecte, estos dos conceptes han suposat la sobrecàrrega de 181 milions d'euros sobre la factura dels consumidors de gas. Segons corrobora la CNMC, Enagás va percebre pel manteniment del Castor 15,72 milions d'euros més l'any 2016. La mateixa quantitat havia consignat el Ministeri d'Indústria en l'ordre de peatges i cànons del sistema gasista per a l'any següent. Però la sentència del TC de desembre de l'any passat va paralitzar tots els pagaments. Enagás, fins i tot, va haver de retornar els diners que havia ingressat al llarg de 2017, tal i com reconeix en els seus comptes anuals la companyia.
Per la seua banda, els bancs que són titulars dels drets de cobrament del crèdit a càrrec dels peatges en la factura dels consumidors al llarg de 30 anys –Santander, Caixabank i Bankia-, van començar a cobrar les quotes del crèdit a partir del 2016 -80,66 milions- i es van quedar amb 67,22 el 2017 arran de l'anul·lació de bona part del decret governamental. Uns 148 milions d'euros en total que la sentència d'inconstitucionalitat del pagament i els recursos encara pendents al TC podrien també obligar a retornar.
Sense qüestionar les xifres que apareixen publicades al BOE, Enagás oferix una interpretació dels comptes força diferents a la de la CNMC: una xifra realment escandalosa, tenint en compte que la mateixa companyia rep per operar i mantenir l'únic magatzem de gas submarí en funcionament a l'Estat, el de Gaviota, al País Basc, un milió d'euros més que les paralitzades instal·lacions del Castor. "Confiem que aquest tema es resolgui amb agilitat perquè els costos dels quals es parla estan auditats i gairebé en la seva totalitat corresponen a seguretat", asseguren. L'empresa va rebre a dit, sense cap procediment de concurrència, l'encàrrec del govern espanyol del PP de negociar el crèdit per pagar Florentino Pérez i efectuar el manteniment de les instal·lacions, a compte de la factura dels consumidors al llarg de 30 anys.
Enagás diu que costa 9 milions
Apunten que la quantitat estipulada anualment per a manteniment en les ordres ministerials recorregudes va permetre cobrir els costos de la hibernació durant els anys 2015 i 2016. Des de llavors, matisen, el cost se situa al voltant d'uns 9 milions d'euros. Les mateixes fonts expliquen que Enagás rep els diners assignats per les ordres ministerials en concepte de retribució provisional a compte que, posteriorment, s'acaba ajustant en les liquidacions un cop es presenta la corresponent auditoria de costos. Una xifra i una fórmula que no coincideixen amb les apuntades per la CNMC.
La companyia, afegeixen, no trauria cap benefici industrial d'aquesta tasca i subratlla que el cost del manteniment se l'enduen les despeses en seguretat, assegurances, vigilància de la plataforma marina les 24 hores amb una embarcació, el servei d'helicòpter així com la monitorització i televigilància digital. A les instal·lacions del terme municipal de Vinaròs, segons l'empresa, hi treballarien actualment unes 30 persones, entre empleats de la mateixa empresa i externs. "Seguirem efectuant les tasques de seguretat sí o sí. Es un tema de seguretat i responsabilitat", afirmen.
Malgrat això, confien que el govern espanyol –que és un dels seus accionistes a través de la SEPI i que compta amb destacats exministres i exdirigents del PP com Marcelino Oreja, Antonio Hernández Mancha, Ana Palacio i Isabel Tocino al seu consell d'administració- acabi buscant un nou marc de regulació per poder continuar pagant la necessitat de mantenir les instal·lacions, que el TC hauria preservat de l'anul·lació. En els comptes anuals, ja anticipen explícitament que si el Suprem acabés acceptant els recursos presentats, com ha estat el cas del primer d'ells, l'empresa "manté un dret a recuperar aquestes retribucions mitjançant un mecanisme alternatiu" i, en tots els casos, avança que això no suposaria cap pèrdua patrimonial en el 2017.