Projecte Castor

L'Estat espanyol endurix la seguretat per a explotacions de gas i petroli al mar com el Castor

La norma comunitària va ser aprovada el juny de 2013, just quan Escal UGS iniciava les injeccions de gas al magatzem submarí, que van provocar més de mil terratrèmols

per Redacció, Alcanar, 14 de novembre de 2018 a les 20:39 |
La plataforma Castor, vista des de la costa del Montsià. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El govern espanyol acaba de transposar a l'ordenament jurídic estatal una directiva europea que regula i endurix els requisits de seguretat en les explotacions de gas i petroli al mar. La coneguda com a "directiva Offshore" va ser aprovada el juny de 2013, just pràcticament al mateix moment que l'exconcessionària del projecte Castor, Escal UGS, iniciava les injeccions de gas  que van causar més de mil terratrèmols pocs mesos després. La nova norma introduïx aspectes com l'avaluació prèvia de la capacitat tècnica i financera del sol·licitant d'un permís d'investigació o d'una concessió d'explotació; l'exigència d'una garantia de responsabilitat ambiental, o la supervisió de les operacions per part d'experts independents.

Tot i que fa un any el govern del PP ja va aprovar un reial decret llei que transposava parcialment la Directiva, no va ser fins al 26 d'octubre passat quan el Consell de Ministres va donar finalment el vistiplau a un nou decret llei que la desenvolupa reglamentàriament. La norma preveu que una nova autoritat competent per a la seguretat de les operacions marines (ACSOM) autoritze les activitats d'investigació i exploració a partir de l'avaluació dels sol·licitants. El seu paper en este punt és fonamental: si considera que no reunix la capacitat tècnica i financera suficient, pot oposar-se a la tramitació del permís.


La nova autoritat serà també l'encarregada de supervisar i inspeccionar estes operacions i valorarà el risc previ sobre les possibilitats d'accidents greus i amenaces de contaminació. Els concessionaris li hauran de comunicar abans de 24 hores els riscos que detecten mentre desenvolupen les operacions. Entre altres aspectes, tenen l'obligació d'informar a l'ACSOM de l'activitat als pous sis mesos abans de l'inici, manifestar les possibles modificacions i també a presentar informes setmanals durant els treballs. Estos estudis han d'incloure elements tan meteorològics, de l'estat del fons del mar o "riscos subterranis". Si considera que les mesures proposades per garantir la seguretat de les instal·lacions o operacions no són suficients, les podrà paralitzar.

Paral·lelament un verificador independent, aliè al govern espanyol i a les empreses, s'encarregarà de supervisar el disseny i els procediments de les operacions als pous. També dels possibles riscos de seguretat i ambientals que es puguen derivar de les operacions al llarg de tot el cicle de vida de les instal·lacions davant, ates la "complexitat" d'este tipus d'activitat. Tant l'ACSOM com el ministeri de Foment elaboraran plans anuals de supervisió de les instal·lacions, incidint especialment en les activitats que suposen riscos greus, i elaboraran plans externs d'emergència. El decret llei publicat al BOE el passat dia 29 establix també un règim de sancions i fixa en 20 milions d'euros l'import màxim de la garantia financera de responsabilitat ambiental per aconseguir l'autorització, addicionalment a les que imposa la Llei d'hidrocarburs.

El fiasco del Castor

El desenvolupament legislatiu d'esta directiva Offshore –davant la qual el govern espanyol es compromet a posar a disposició pública tots els informes i informació disponible- pren especialment rellevància a la llum del fiasco del projecte Castor arran dels terratrèmols que va produir la injecció de gas quan es trobava en fase de proves, iniciada justament el juny del 2013. De fet, els principals responsables de l'empresa així com diversos ex-alts càrrecs i funcionaris del ministeri d'Indústria, Agricultura i Medi Ambient i l'IGME estan essent investigats pel jutjat número 4 de Vinaròs per suposats delictes ambiental i de prevaricació ambiental arran la crisi sísmica provocada per les injeccions.


Experts i entitats com la Plataforma Ciutadana en Defensa del Sénia han recordat de forma reiterada que Escal UGS no disposava de la capacitat tècnica adient per fer front a un projecte d'estes característiques, que pot suposar un cost de més de 3.300 milions d'euros sobre consumidors i ciutadania. Precisament, segons va apuntar en la seua compareixença a la Comissió d'Investigació del Parlament dilluns passat el professor de Geologia de la UB, Josep Giner, l'exconcessionària podia i tenia l'obligació de conèixer que l'estructura subterrània del magatzem podia resultar inadequada ja que disposava de les dades dels últims pous que havia explotat Shell i la metodologia de treballar amb les pressions des de mitjans dels anys 90.

 

Participació